Anna Bosch i Pareras va néixer a Figaró, a la província de Barcelona, el 1950, i va morir a la mateixa localitat el 2009. Va ser una destacada política i activista espanyola, reconeguda especialment per la seva tasca com a alcaldessa de Mollet del Vallès.
Va començar la seva vida laboral als 14 anys en la indústria tèxtil, on va involucrar-se amb el moviment sindical de Comissions Obreres. La seva implicació en la política va començar el 1970, quan es va unir al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Després del seu casament el 1972 i el trasllat a Mollet del Vallès, es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Entre el 1973 i el 1979, va liderar l'organització del PSUC al Vallès Oriental, fins a ser nomenada alcaldessa de Mollet del Vallès el 1979, presidint un govern de coalició. Durant el seu mandat, va impulsar importants canvis, incloent-hi el canvi de nom de carrers, regulació fiscal i polítiques socials i culturals, com la construcció d'escoles i serveis d'assistència social.
Desil·lusionada amb la política institucional, no va buscar la reelecció el 1983 i va renunciar a tots els càrrecs oficials dins del partit. Va tornar a la seva feina com a caixera i va continuar la seva implicació en moviments ecologistes i feministes, destacant la seva participació en iniciatives com el tancament de centrals nuclears i l' ús eficient de l'energia.
Bosch es va llicenciar en Geografia i Història i va continuar la seva formació amb un Màster d'Estudis de les Dones. Va ser part de diversos col·lectius i grups, com Las Petres i Dones i Treballs, i va assessorar l'Institut Català de les Dones durant el primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya.
La seva tasca de reflexió ecofeminista va culminar amb el llibre "Malabaristes de la vida: Dones, temps i treballs" (2003), que analitza les relacions entre la societat humana i la natura, i la seva interrelació amb la desigualtat de gènere.
Anna Bosch va morir el 2009 després d'una llarga malaltia. En el seu homenatge, el seu poble natal va inaugurar una plaça amb el seu nom el 2011. La seva contribució a la política local i als moviments socials segueix sent recordada i valorada.