El projecte que presenta aquest mes de gener (i part de febrer) la nostra biblioteca i aula multimèdia es centra i ofereix la possibilitat de llegir obres sobre el conflicte nord-irlandès, anomenat en anglès The Troubles  o Na Trioblóidi en gaèlic irlandès. 

The Troubles és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord a la segona meitat del segle xx. Comença a finals de la dècada de 1960 i es considera que acaba entre 1997 i 2007.

El conflicte comença com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. Grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa per a tota l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, van ser responsables de la violència, però també ho van ser aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia.

Aquest conflicte afectà la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. 

Entre els esdeveniments especialment importants del conflicte van ser l'Operació Banner el 1969 (amb l'enviament de tropes britàniques a Irlanda del Nord), el Diumenge Sagnant (1972) o la vaga de fam del 1981.

En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

[Text adaptat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Conflicte_nord-irland%C3%A8s]

No diguis res. Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord  (Patrick Radden Keefe, 2019)

Say Nothing, novel·la adaptada posteriorment en forma de sèrie televisiva, comença el seu relat a finals dels anys 60 del segle XX a Belfast occidental, quan augmenta la violènca entre el unionistes protestants i el IRA Provisional. Entre d'altres coses, s'hi explica el segrest i assassinat de na Jean McConville en 1972, acusada de traició pels catòlics.

L'obra descriu la història dels conflicte norirlandès a travès de les vides de Dolours Price, Marian Price, Brendan Hughes, Gerry Adams i els deu fills de na McConville: des del moviment pels drets civils i el començament de la violència a finals dels anys 60 (amb el IRA Provisional), la vaga de fam de 1981, el procès de pau i l'oposició a aquest, a més de l'esforç posterior per entendre els crims comesos, a més dels esforços del "Belfast Project" per investigar tots aquestos events.

[adaptat de en.wikipedia.org i time.com]