Embedded Files
25N Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones-Participa en el nostre xat!
El departament d'italià ha volgut sumar-se als "Mesos pels drets humans" mitjançant dues novel·les centrades en els problemes i els drets de les persones menors d'edat. Aquestes obres són Io non ho paura, d'en Niccolò Ammaniti (sobre la qual es farà feina amb l'alumnat dels nivells intermedis) i Olga, de na Chiara Zocchi (aquesta obra es treballarà amb els estudiants de nivells bàsics).
BIOGRAFIA DEN NICCOLÒ AMMANITI
(autor de Io non ho paura)
Versió en català
Niccolò Ammaniti va néixer i viu a Roma. Va debutar el 1995 amb la novel·la Branchie i avui és un dels autors italians més traduïts del món. És autor de les següent novel·les: Fango (1996), Ti prendo e ti porto via (1999), Io non ho paura (2001, Premi Viareggio), Come Dio comanda (2006, Premi Strega), Che la festa cominci (2009), Io e te (2010), Il momento è delicato (2012), Anna (2015), La vita intima (2023, Premi Viareggio Rèpaci) i Il custode (2026). També ha editat l’antologia Figuracce (2014), en la qual s’inclou el seu relat Marco Risi contro la Maga della Maglianella.
Cinc pel·lícules s'han basat amb treballs de n'Ammaniti: L’ultimo capodanno (de Marco Risi, 1998), Branchie (de Francesco Ranieri Martinotti, 1999), Io non ho paura i Come Dio comanda (totes dues dirigides per Gabriele Salvatores, 2003 i 2008), Io e te (de Bernardo Bertolucci, 2012). El 2014 va dirigir el docufilm The Good Life. Va debutar en la serialitat televisiva el 2018 amb Il miracolo, sèrie original de Sky de la qual va ser showrunner, co-guionista i co-director, guanyadora del Series Con Award. Amb motiu del festival Series Con 2019, Ammaniti va rebre el Series Con Award per Il miracolo. El 2021 va signar la sèrie Anna, basada en la seva novel·la homònima, també com a showrunner, director i guionista.
El 2017 la Universitat de Foggia li va concedir el doctorat honoris causa en Filologia, Literatures i Història.
La seva activitat frenètica li permet col·laborar en moltíssimes iniciatives, sense distreure’l de la publicació dels seus llibres.
Versió en italià
Niccolò Ammaniti è nato e vive a Roma. Ha esordito nel 1995 con il romanzo Branchie ed è oggi uno degli autori italiani più tradotti al mondo. È autore dei romanzi: Fango (1996), Ti prendo e ti porto via (1999), Io non ho paura (2001, Premio Viareggio), Come Dio comanda (2006, Premio Strega), Che la festa cominci (2009), Io e te (2010), Il momento è delicato (2012), Anna (2015), La vita intima (2023, Premio Viareggio Rèpaci) e Il custode (2026). Ha anche curato l’antologia Figuracce (2014), in cui è incluso il suo racconto Marco Risi contro la Maga della Maglianella. Dai suoi libri sono stati tratti cinque film, L’ultimo capodanno (di Marco Risi, 1998), Branchie (di Francesco Ranieri Martinotti, 1999), Io non ho paura e Come Dio comanda (entrambi diretti da Gabriele Salvatores, 2003 e 2008), Io e te (di Bernardo Bertolucci, 2012). Nel 2014 ha diretto il docu-film The Good Life. Ha esordito nella serialità televisiva nel 2018 con Il miracolo, serie originale Sky di cui è stato showrunner, co-sceneggiatore e co-regista, vincitrice del Series Con Award. In occasione del festival Series Con 2019, Ammaniti ha ricevuto il Series Con Award per Il miracolo. Nel 2021 ha firmato la serie Anna, tratta dal suo romanzo omonimo, sempre come showrunner, regista e sceneggiatore. Nel 2017 l’Università di Foggia gli ha conferito la laurea honoris causa in Filologia, Letterature e Storia. La sua frenetica attività gli permette di collaborare a tantissime iniziative, senza distrarlo dalla pubblicazione dei suoi libri.
Portada del llibre Io non ho paura
Enllaç a la versió gratuïta de la pel·lícula Io non ho paura, de Gabriele Salvatores, basada en la novela homònima.
"Deixa-ho estar amb aquests monstres, Michele. Els monstres no existeixen. Has de tenir por dels homes, no dels monstres."
“Piantala con questi mostri, Michele. I mostri non esistono. Devi avere paura degli uomini, non dei mostri.”
L'obra: Io non ho paura
L'obra: Io non ho paura
Versió en català
Niccolò Ammaniti, en la seva famosa novel·la Io non ho paura, aborda amb lleugeresa i gran mestria un important tema social. Un tema dibuixat des de dos fronts, dos punts de vista: el de la víctima i el del culpable.
Dos fronts que Ammaniti no presenta de manera clara ni dràstica, sinó que al final sembla que es confonguin. Niccolò Ammaniti ens fa entendre que el dolor és universal. La mort no coneix color, però fa molt més solidaris, molt més propers, molt més units i còmplices tant el vencedor com el vençut.
En aquesta novel·la, Niccolò Ammaniti va al cor de la seva narrativa, amb una història tensa i de ritme trepidant, un mecanisme de rellotgeria que es carrega fins a una conclusió sorprenent: hi posa en escena la por mateixa.
Michele Amitrano, de nou anys, es troba de sobte havent de fer front a un secret tan gran i terrible que ni tan sols el pot explicar. I per afrontar-lo haurà de trobar la força precisament en les seves fantasies de nen, mentre el lector assisteix a una doble història: la que es veu amb els ulls de Michele i la que, tràgica, implica els adults d’Acqua Traverse, una miserable fracció perduda entre els camps de blat.
El resultat és un relat potent i d’una felicitat narrativa absoluta, on es respiren atmosferes que van de Clive Barker a Les aventures de Tom Sawyer, a Fiabe italiane de Calvino. La història està ambientada en l’estiu tòrrid del 1978 a la campanya d’un sud d’Itàlia no identificat, però evocat amb una força descriptiva poc comuna. En aquest paisatge dominat pel contrast entre la llum enlluernadora del sol i la foscor de la nit, Ammaniti alterna, amb girs argumentals hàbils, la comèdia, el món de les relacions infantils, la llengua i la divertida saviesa dels nens, la seva tenacitat, la força de l’amistat i el drama de la traïció.
Versió en italià
Niccolò Ammaniti nel suo famoso romanzo: Io non ho paura, affronta con leggerezza e grande maestria un importante tema sociale. Tema dipinto sotto due fronti, due punti di vista, quello della vittima e quello del colpevole.
Due fronti che Ammaniti non dipinge in modo netto, in forma drastica, ma che sul finale sembra si confondano. Niccolò Ammaniti ci fa capire che il dolore è universale. La morte non conosce colore ma rende molto più solidali, molto più vicini, molto più uniti e complici sia il vincitore, sia il vinto.
In questo romanzo Niccolò Ammaniti va al cuore della sua narrativa, con una storia tesa e dal ritmo serrato, un congegno a orologeria che si carica fino a una conclusione sorprendente: e mette in scena la paura stessa. Michele Amitrano, nove anni, si trova di colpo a fare i conti con un segreto così grande e terribile da non poterlo nemmeno raccontare. E per affrontarlo dovrà trovare la forza proprio nelle sue fantasie di bambino, mentre il lettore assiste a una doppia storia: quella vista con gli occhi di Michele e quella, tragica, che coinvolge i grandi di Acqua Traverse, misera frazione dispersa tra i campi di grano. Il risultato è un racconto potente e di assoluta felicità narrativa, dove si respirano atmosfere che vanno da Clive Barker alle Avventure di Tom Sawyer, alle Fiabe italiane di Calvino. La storia è ambientata nell'estate torrida del 1978 nella campagna di un Sud dell'Italia non identificato, ma evocato con rara forza descrittiva. In questo paesaggio dominato dal contrasto tra la luce abbagliante del sole e il buio della notte, Ammaniti alterna, a colpi di scena sapienti, la commedia, il mondo dei rapporti infantili, la lingua e la buffa saggezza dei bambini, la loro tenacia, la forza dell'amicizia e il dramma del tradimento.
Activitats relacionades
Activitats relacionades
(adequades pels nivells A2-B1 d'italià)
(adequades pels nivells A2-B1 d'italià)
A més de promoure l'interès pels drets dels menors en tota la nostra comunitat educativa, el departament d'italià ha preparat algunes tasques específiques pel seu alumnat, a les quals podreu accedir clicant sobre la secció subratllada:
-Activitats basades en la novel·la Io non ho paura.
-Activitats basades en la pel·lícula homònima.
BIOGRAFIA DE NA CHIARA ZOCCHI
(autora de Olga)
Versió en català
Filla de l’exdiputat Luigi Zocchi, el 1996, quan l'autora només tenia dinou anys, va publicar la novel·la Olga. El llibre es va convertir en un autèntic cas literari per la maduresa de la seva escriptura i la cruesa dels temes tractats, filtrats a través de la mirada d'una nena. El seu gran èxit a Itàlia va permetre que fos traduïda a deu llengües.
El 1998 va publicar el relat Linea rossa (Subway Letteratura) i el 2005, una segona novel·la, Tre voli (a l'editorial Garzanti, com en el cas anterior), traduïda al francès amb el títol Volare.
A més, na Chiara Zocchi ha col·laborat amb les revistes Rolling Stone, GQ, Grazia, D di Repubblica, Avvenire, Corriere della Sera, Max i Satisfiction. El 2002 va treballar com a autora i en pantalla en el projecte TSX (un programa creat per la ràdio i la televisió de la Suïssa italiana), amb el programa Impronte digitali. Entre el 2006 i el 2013 va dirigir la secció d’art “Le mostre” a Grazia.
Premis i reconeixements
Premi Fiuggi
Premi Rapallo-Carige a la millor obra primera
Premi Costantino Pavan
Versió en itàlià
Figlia dell’ex deputato Luigi Zocchi, nel 1996 ha pubblicato per Garzanti il romanzo Olga, che ha avuto un grande successo in Italia ed è stato tradotto in dieci lingue.
Nel 2005 ha poi pubblicato, sempre per Garzanti, il romanzo, Tre voli, tradotto in francese con il titolo Volare. Ha collaborato con le riviste Rolling Stone, GQ, Gra zia, D di Repubblica, Avvenire, Corriere della Sera, Max e Satisfiction. Nel 2002 ha lavorato in qualità di autrice e in video, al progetto TSX (un programma creato da radio e televisione della Svizzera Italiana), con il programma Impronte digitali. Tra il 2006 e il 2013 ha curato la rubrica d'arte "Le mostre" su Grazia.
Premi e riconscimenti
Premio Fiuggi
Premio Rapallo-Carige opera prima
Premio Costantino Pavan
L'obra: Olga
L'obra: Olga
Versió en català
L'argument
L'argument
La novel·la està estructurada com un diari escrit per l'Olga, una nena d'uns deu anys que observa i narra amb una franquesa colpidora la realitat degradada i complexa de la seva família. L'Olga no viu la infantesa despreocupada que caldria esperar: el seu dia a dia està marcat per figures adultes fràgils o absents i per traumes profunds.
Els Personatges i l'Entorn
Els Personatges i l'Entorn
La vida de l'Olga gira entorn d'un nucli familiar en crisi:
El Pare: Una figura absent que acaba sent detingut.
El Germà: Un jove toxicòman, malalt de SIDA, que representa una de les ferides més obertes en la vida de la protagonista.
La Mare: Una dona que intenta desesperadament mantenir unida la família, sobrevivint entre mil dificultats econòmiques i psicològiques.
L'Amic de l'ànima: Un personatge pur, gairebé "dostoievskià", que representa per a l'Olga un punt de contacte amb una sensibilitat semblant a la seva.
Temes Principals
Temes Principals
La mirada de la innocència: El contrast entre la puresa de l'Olga i el "món brut" dels adults és el motor del llibre. La nena utilitza un llenguatge senzill però esmolat per descriure l'horror, fent-lo, paradoxalment, encara més incisiu.
El creixement precoç: L'Olga es veu obligada a créixer massa ràpid. El llibre explora el desconcert i les ferides que acompanyen la sortida forçada de la infantesa.
L'escriptura com a cura: Com ha declarat sovint l'autora, el llibre neix gairebé com una "medicina" per afrontar les lletjors del món a través de les paraules.
Per què és important?
Per què és important?
El llibre ha estat comparat per la crítica amb la cèlebre Zazie de Raymond Queneau per la capacitat de la protagonista d'observar el món amb una agudesa inquieta. Malgrat la seva brevetat (unes 130 pàgines), aconsegueix transmetre un sentiment de melancolia i esperança, guanyant diversos premis prestigiosos com el Premio Rapallo-Carige i el Premio Fiuggi.
En resum, és un relat de formació a la inversa, on la "formació" es produeix a través del dolor, però se salva gràcies a la capacitat de la protagonista de continuar mirant el món amb els ulls ben oberts i plens de curiositat.
Versió en italià
Pubblicato nel 1996, "Olga" è il romanzo d'esordio di Chiara Zocchi, scritto quando l'autrice era appena diciannovenne. Il libro divenne un vero e proprio caso letterario per la maturità della scrittura e la crudezza dei temi trattati, filtrati attraverso lo sguardo di una bambina.
La Trama
La Trama
Il romanzo è strutturato come un diario tenuto da Olga, una bambina di circa dieci anni che osserva e racconta con spiazzante candore la realtà degradata e complessa della sua famiglia. Olga non vive l'infanzia spensierata che ci si aspetterebbe: la sua è una quotidianità segnata da figure adulte fragili o assenti e da traumi profondi.
I Personaggi e l'Ambiente
I Personaggi e l'Ambiente
La vita di Olga ruota attorno a un nucleo familiare in crisi:
Il Padre: Una figura assente, che finisce per essere arrestato.
Il Fratello: Un giovane tossicodipendente, malato di AIDS, che rappresenta una delle ferite più aperte nella vita della protagonista.
La Madre: Una donna che tenta disperatamente di tenere insieme i pezzi della famiglia, barcamenandosi tra mille difficoltà economiche e psicologiche.
L'Amico del cuore: Un personaggio puro, quasi "dostoevskiano", che rappresenta per Olga un punto di contatto con una sensibilità simile alla sua.
Temi Principali
Temi Principali
Lo sguardo dell'innocenza: Il contrasto tra la purezza di Olga e il "mondo sporco" degli adulti è il motore del libro. La bambina usa un linguaggio semplice ma affilato per descrivere l'orrore, rendendolo, paradossalmente, ancora più incisivo.
La crescita precoce: Olga è costretta a crescere troppo in fretta. Il libro esplora lo spaesamento e le ferite che accompagnano l'uscita forzata dall'infanzia.
La scrittura come cura: Come dichiarato spesso dall'autrice, il libro nasce quasi come una "medicina" per affrontare le brutture del mondo attraverso le parole.
Perché è importante?
Perché è importante?
Il libro è stato paragonato dalla critica alla celebre Zazie di Raymond Queneau per la capacità della protagonista di osservare il mondo con un'acutezza irrequieta. Nonostante la brevità (circa 130 pagine), riesce a trasmettere un senso di malinconia e speranza, vincendo diversi premi prestigiosi come il Premio Rapallo-Carige e il Premio Fiuggi.
In breve, è un racconto di formazione al contrario, dove la "formazione" avviene attraverso il dolore, ma viene salvata dalla capacità della protagonista di continuare a guardare il mondo con occhi spalancati e curiosi.
Page updated
Report abuse