Activitat per excel.lència. Quan l’infant juga integra coneixement.
Els infants dediquen la major part del temps a jugar i nosaltres, com a docents, hem de posibilitar al màxim aquest context de desenvolupament, ja que considerem que és la millor manera que tenen per aprendre.
El joc és una activitat agradable, un espai lliure de descoberta del món, que es basa en la curiositat infantil; el nen vol conèixer el món que l’envolta. L’infant té la necessitat de jugar perquè és la seva manera d’interaccionar amb els objectes i les persones , la seva manera de conèixer el medi , d’adaptar-s’hi. El joc ofereix la possibilitat de superar-se, de véncer els conflictes amb els quals es va trobant.
També és un espai de comunicació i expressió. Un espai on s’elabora coneixement, d’acord amb les característiques pròpies de cada edat, i on té lloc una relació social que porta a les adquisicions culturals pròpies del grup social on està contextualitzat.
El joc és vital per al desenvolupament motor, sensorial, emocional i congnitiu.
Tenim en compte el joc d’exploració i d’experimentació, que permet el coneixement del medi; el joc simbòlic, que potencia la simulació en recrear, segons les pròpies vivències, situacions viscudes, potenciant l’ús de la funció simbólica, el pensament i el llenguatge, i, finalment, el joc normatiu, que demana l’acceptació de la normativa per part de tots els participants.