DIARI MENORCA
07/01/2014
Hi ha que veure!
Hi ha que veure! Per culpa del pervers i malcriat català estàndard, la quantitat de paraules que hem perdut o podem perdre.
Així com per exemple el castellà gairebé no interfereix quan xerram en català (paraula maleïda), he anat apuntant paraules que se senten en converses amb familiars, amb amics, a la feina, pel carrer, tant amb persones adultes com joves, i açò que els al·lots estan induïts pels professors catalanistes, separatistes i més istes hi hagi.
Vet aquí algunes d'elles: techu (sostre, esperiment), grifu (aixeta), apellidu (llinatge), huecu (forat), sueldu (sou), chubasqueru (impermeable), recuerdus (records), abrigu (abrig), sustu (retgiró), cursillu (curset), bocadillu (panet), banquillu (banqueta), tornillu (pern), paru (atur), pasillu (passadís), asientu (seient), mandu (comandament), escombrus (peltret), ahorrus (estalvis), metcheru (encenedor), cubu (calderó, poal), recibu (rebut), frenu (fre), vagu (vessut), verenu (verí), cepillu (raspall), entrenu (entrenament), altillu (altell), sociu (soci), testigu (testimoni), aparatu (aparell), dichu (dita), equipu (equip), dueñu (amo, propietari), gastu (despesa), andamiu (andamiada, bastida), bordillu (voravia, vorera), monaguillu (escolà), locu (boig), luju (luxe), pedidu (encarrec, comanda), llaveru (clauer), ceniceru (cendré), al fin i al cabu (tanmateix), sin enbargu (tanmateix), desde luegu (és clar), más o menus - menus mal (més o manco), mataderu (escorxador), ni siquiera (ni tan sols), en ves de (en tost de, en comtes de), fin de semana (cap de semana), almasen (magatzem), entonses (llavors), o sea (o sigui), llimpiesa (fer net, netetja), llimpiadora (desadora), busón (bústia), turmenta (tempesta), acantilat (penyal), basura (fems), lejía (llexiu), colilla (llosca), fresa (maduixa), da igual (dona igual), sombra (hombra), lata (llauna), es basureru (femater), huelga (vaga), asulejo (rajola), vado (gual), ventanal (finestral), estuche (estoig), hucha (vidriola), llama s'atenció (crida s'atenció), de acuerdo (d'acord), així cualquiera (qualsevol), estropajo (fregall), claro (és clar), s'eje (eix), un dulce (dolç), reja - rejilla (reixa), vela (espelma), hasta - hasta i tot (fins - fins i tot), s'abuela (s'àvia), lavaderu (bogaderia), lavadora... perquè lava, no renta(dora)...
Limpia fija y da esplendor... sí señor.
Consciència lingüística: zero. I el més bo de tot és quan interpel·les algú avam per què fa tantes catalanades se rebota, te mira amb cara de ràbia i te diu que ell sempre ha rallat així.
Res tu, millor fer com els monolingües castellanoparlants que no en fan cap de... catalanada, és clar.
Pués (idò).
Llorenç Pons Pons