el geogràfic, que s’utilitza per a situar l’acció en qualsevol lloc i
el dramàtic, que s’utilitza per a localitzar i ambientar la psicologia, idees o sentiments dels personatges.
El temps en el cinema és un temps variable, no necessàriament lineal, que fins i tot es pot accelerar o invertir. Les formes d'utilització del temps fílmic són:
Adequació: Igualtat entre el temps d'acció i el de projecció.
Condensació: Molta acció en poc temps. Plans de curta durada.
Distensió: Allargament subjectiu de la durada objectiva d'una acció. Plans llargs amb escassa acció .
Continuïtat: El temps de la realitat flueix en la mateixa direcció que el fílmic.
Simultaneïtat: S'hi alternen dos temps vitals en què l'acció passa d'un a l'altre. (És el cas dels films de persecucions, o de suspens).
Flash back (Analepsis): Salt enrere en el temps. Es retrocedeix a èpoques anteriors. El record d'un personatge sol ser el procediment més habitual. També existeix el Flash-forward (Prolepsis), el salt endavant.
El·lipsi: Supressió dels elements tant narratius com descriptius d'una història, de tal manera que malgrat estar suprimits s'hi donen les dades suficients per a poder-los suposar com a succeïts o existents.v