Segons Johnson i Johnson (1999) la cooperació consisteix en treballar junts per aconseguir uns objectius comuns. La cooperació pretén que els objectius a aconseguir suposin, alhora, un benefici personal i grupal. L’aprenentatge cooperatiu és doncs, l’agrupació didàctica de grups reduïts (habitualment la composició és heterogènia, encara que de forma puntual poden ser grups homogenis) en els quals els infants treballen plegats per afavorir el propi aprenentatge i el dels iguals.
Les estructures cooperatives no tenen un contingut en sí mateixes, sinó que són maneres d’estructurar la interacció entre l’alumnat per treballar qualsevol àrea del currículum, de manera, que generen la necessitat de col·laborar i ajudar-se entre aquells que participen en el procés d’ensenyament/aprenentatge.
1) La interdependència positiva: és el principal element del treball cooperatiu ja que cal entendre que els esforços personals no només beneficien a un mateix, sinó també a la resta de l’equip.
2) La responsabilitat individual i grupal: suposa un element clau ja que el grup ha d'assumir la responsabilitat d’aconseguir els objectius i, per tant, cadascú ha de responsabilitzar-se de la part de la tasca que li correspon.
3) La interacció cara a cara: aquesta afavoreix la comunicació efectiva entre tots els membres de l’equip. A més, permet compartir recursos, ajudar-se i adquirir així, un compromís amb els membres del grup i amb els objectius a assolir.
4) Les habilitat socials: per poder aprendre de forma cooperativa cal treballar unes actituds i destreses personals que són necessàries per poder aprendre de manera conjunta. Per tant, l’aprenentatge cooperatiu suposa, alhora, una forma d’assolir continguts curriculars i una oportunitat de treballar pràctiques interpersonals i grupals que permetin als infants formar part d’un grup. Això, implica prendre decisions, crear un clima de confiança, comunicar-se de forma fluida, exercir diferents rols… Aquests aspectes es consideren tan importants com els continguts curriculars i, per tant, requereixen d’un temps d’adquisició i domini.
5) L’avaluació grupal: es realitza per valorar a si s’estan assolint els objectius establerts i si les relacions entre membres són eficaces. El grup ha de ser capaç d'avaluar el procés cap als objectius i l’esforç individual de cadascú. Aquest procés inclou tant als infants com a l’equip docent i permet conèixer les fortaleses i debilitats de l’equip
Diversos autors i estudis han destacat els nombrosos beneficis que presenta el treball cooperatiu a les aules d'Educació Infantil. A continuació es destacaran alguns dels avantatges esmentats per Paloma Moruno i Maria Varas (2018).
L'aprenentatge cooperatiu a l’Educació Infantil fomenta l'autonomia i independència dels infants, un objectiu curricular a assolir en aquesta etapa, ja que proporciona estructures de treball on l'infant no depèn únicament de la mestra. A més, fomenta les relacions personals amb els iguals, adquirint així estratègies de relació social i pautes de convivència. Treballar amb altres persones afavoreix el desenvolupament de les capacitats afectives, habilitats socials i comunicatives (escolta activa, intercanvi d’idees, de sentiments...). També es desenvolupen habilitats relacionades amb el treball en equip en l'àmbit emocional. Les estructures cooperatives redueixen l'angoixa i l'ansietat, ja que fomenten la confiança en un mateix i la col·laboració amb els companys/es a l'hora de realitzar una activitat.
D'altra banda, contribueix al desenvolupament cognitiu de l'infant. Segons Piaget, autor que planteja la teoria genètica, els infants d'aquestes edats es troben a l'etapa preoperacional i l'aprenentatge es produeix com a resultat de la confrontació de diferents punts de vista que impliquen la reestructuració i modificació d'idees pròpies. A més, considera que la interacció social afavoreix el desenvolupament d'estructures superiors com la creativitat i el raonament (Duran, 2001).