Segons Search Logistics, un 56,8% de la població mundial està connectada a les xarxes socials i és actiu en elles, això equivaldria a uns 4.48 milers de milions de persones (amb una edat major dels 13 anys). S’estima, però, que la meitat dels joves de 11 a 12 anys ja tenen accés a xarxes socials amb perfils personals. 

La població més jove és la més activa en les xarxes socials, formant un percentatge del 84% de gent activa dins del grup d'edat d'entre els 18 fins al 29 anys. A mesura que augmenta l’edat, el percentatge d’ús de xarxes socials disminueix, sent només un 45% de persones dins el grup d'edat major dels 65 anys que les fan servir. 

Share Logistics, mostra que la mitjana de temps d’ús de les xarxes socials és de 2 hores i 24 minutes entre el grup de 16 a 64 anys, això es tradueix a dir que una persona de mitjana està uns 144 minuts usant aquestes aplicacions, que seria com si estigués 72 hores en un mes fent-les servir. Si això es mirés d'acord amb una vida humana fins als 73 anys, si aquesta persona tingués accés a les xarxes als 16 anys, s’estaria (de mitjana) 2.995.920 minuts fent servir les xarxes socials, cosa que equival a uns 5,7 anys de la seva vida.

Segons un estudi de la NIH (National Library of Medicine) en diversos estudis es va trobar que les xarxes, efectivament, tenien la capacitat d’influir en la nostra salut mental. A més, es va trobar que l’ús de les xarxes socials estava estretament relacionat amb l’augment de casos de depressió. El 2020, en un estudi de Bakhi, sobre la comunitat de Karachi, Pakistan (400 participants), es va trobar que l’augment dels nivells d’ansietat a causa de l’ús de les xarxes socials (entre menors de 35 anys) havia causat comportaments d’evitació. 

A Europa, l’ús del mòbil va augmentar un 23% entre 2014 i 2019. La Comissió Europea al 2023 va estar avaluant la necessitat d’adoptar noves mesures per assegurar una protecció en el món digital, els resultats del qual s’esperen per aquest any, 2024. La Unió Europea va adoptar un marc legal que vetlla per la seguretat dels usuaris online com la Digital Social Act (DSA) o la Digital Market Act (DMA).

En un estudi de Merck Group, fet a la població jove europea (19 - 25 anys i 23 - 36 anys), en els països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Polonia, Portugal, Suïssa i UK, mostren que un 58% han experimentat un increment d’ansietat i estrès com a resultat d’ús de les xarxes socials. Entre l’últim grup, un 23% reconeix un alt augment d’ansietat i estrès. Un 20% afirma patir efectes negatius en la seva capacitat d’atenció. 

En l’àmbit espanyol, segons un estudi d’UNICEF, la pràctica total dels adolescents que cursen l’ESO disposa d’un telèfon mòbil amb connexió a internet, dispositius al que accedeixen just després dels 10,96 anys, per termini mitjà. En comparació amb un estudi portat a terme per la Confederació de Salut Mental a Espanya les edats més properes a rebre un telèfon mòbil són els 9 i 10 anys tot i que l’edat dels 11 anys també té un percentatge elevat. 

Així mateix, segons l’UNICEF, el 98,5% està registrat com a mínim en una xarxa social mentre que un 83,5% en tres o més i un 61,5% afirma tenir més d’un compte o perfil dins una mateixa xarxa social. Endemés, segons aquest mateix estudi, les xarxes socials amb més perfils actius són YouTube, Instagram i TikTok.

D’aquests adolescents que disposen de telèfon mòbil amb internet, un 31,6% inverteix més de 5 hores diàries en l’ús d’Internet i xarxes socials, durant el cap de setmana el percentatge s’eleva al 49,6%. 

De fet, un estudi portat a terme per l’Observatori Espanyol de Drogues i Adiccions anomenat Trastornos Comportamentales 2022 en el que s’estudia els jocs amb diners, l’ús de videojocs i l’ús compulsiu d'internet, ha pogut concloure que la prevalença d’usuaris d’internet amb risc elevat de tindre un possible ús compulsiu d’internet va en augment al llarg dels anys en la majoria de les franges d’edat i segurament, anirà en augment si no es prenen unes mesures suficientment efectives. 

Això ha portat a moltes regions a prendre mesures per evitar el contacte excessiu amb les xarxes socials entre els adolescents: evitar l’ús del mòbil a les escoles, establir un temps limitat d’ús o bloquejar les notificacions de les apps. 

A més, la ministra d’educació, Pilar Alegría, ha proposat a les comunitats autònomes la prohibició de telèfons mòbils a l’aula i durant les hores d’esbarjo de Primària i Secundària. Madrid, Galícia i Castella i la Mancha són les comunitats autònomes que prohibeixen l’ús del mòbil a les aules. 

Catalunya, davant d'aquesta situació, recentment ha publicat unes directrius sobre l'ús dels telèfons mòbils als centres educatius de Catalunya: