Efectes negatius
"Fear of missing out" (FOMO)
Fa referència a la necessitat irresistible d'estar contínuament connectats a internet i participar de manera activa a les xarxes socials. Està relacionat amb l'ansietat generada pel temor de perdre's un esdeveniment social o qualsevol altra experiència positiva, especialment del tipus d'activitats que t'assabentes via xarxes socials. Aquest fenomen ve impulsat per la por de ser exclòs i perdre's experiències.
Hores de son
En molts casos les addiccions a les xarxes socials provoquen un extens ús de les aplicacions fins a hores ben tardies de la nit, tot provocant que es modifiquin els horaris de son entre els usuaris. Això pot ser negatiu, ja que molts dels usuaris formen part del sector de la societat que assisteix a l'escola, universitat o espai d'estudis, amb horaris de matins a tarda o migdia i implicaria problemes de concentració i atenció. Això provoca que molts joves que se'n van tard a dormir per l'ús de les xarxes socials no dormin les hores necessàries i recomanades.
“El contenido que veo —como vídeos en los que alguien está enfermo o se autodiagnostica— me lleva a pensar en exceso {aún} más. Afecta a mi mentalidad, me hace sentir que tengo los mismos síntomas y agrava mi ansiedad. Ni siquiera busco estos vídeos, sencillamente aparecen en mi feed”
"Bullying"
Se'l coneix com a ciberassetjament. Consisteix a utilitzar la tecnologia per amenaçar, avergonyir, intimidar o criticar una altra persona. Amenaces en línia, textos grollers, agressius o despectius enviats per Twitter, comentaris publicats a internet o missatges. En la majoria de casos, els comentaris despectius se centren en aspectes com el gènere, la religió, l'orientació sexual, la raça o les diferències físiques.
Imatge corporal
Fonts d'informació com ara les sèries de televisió, publicitat i les xarxes socials constitueixen un factor rellevant en la construcció de la nostra imatge corporal. A través d'ells es mostra constantment la imatge de la “perfecció corporal” i es ven el culte a la primesa. Xarxes socials com Instagram o Facebook, juguen un paper molt important, ja que moltes vegades es converteixen en l'aparador de bellesa a través de les imatges que es comparteixen. El fet d'estar comparant-se un mateix amb una fotografia acceptada públicament pot fins i tot arribar a desencadenar algun altre trastorn mental com per exemple, el TCA.
Francis, estudiant de 18 anys de la província filipina de Batangas, va observar: “Quan veus un vídeo trist amb què t'identifiques, de sobte tota la pàgina 'Per a tu' està trist. Afecta el meu estat d'ànim"
Soledat
Les persones que se senten socialment aïllades passen més temps a les xarxes socials o els usuaris més actius desenvolupen la percepció d'aïllament social? Si és l'últim, serà perquè l'individu passa menys temps en experiències socials més autèntiques que podrien disminuir aquesta percepció d'aïllament social? O és la naturalesa de revisar publicacions socials acuradament seleccionades allò que el fa sentir més exclòs? Aquestes preguntes són algunes de les múltiples que es fan els científics avui dia.
Ansietat i depressió
Alguns experts veuen l'augment de la depressió com a evidència que les connexions electròniques que estableixen els usuaris de les xarxes socials són menys satisfactòries des del punt de vista emocional, i per això se senten socialment aïllats. No obstant això, aquesta depressió o ansietat també pot venir desencadenada per la imatge corporal, la solitud, el bullying, el FOMO, entre d'altres. Actualment, encara no es coneix els factors directament causants de les xarxes en la salut mental, però s'estan fent estudis científics per esbrinar-ho.