gener

Hem començat la setmana amb uns dies de molt bon temps. Els nens i les nenes saben que quan recollim una mica (la primera vegada) és per anar al pati. Ara ja coneixen bé les rutines i poder-se anticipar els dona seguretat i satisfacció. En la majoria dels casos agafen les seves jaquetes i també hi ha alguna col·laboradora que li porta voluntàriament a qui no l’hagi agafat. Amb la nostra ajuda, ens abriguem i ja som fora.

El pati és un espai privilegiat que ens regala infinitats d’aprenentatges. Quan els infants són fora, tenen l’oportunitat de contactar més directament amb allò que és natural. La sorra, les fulles, el cel, l’aigua, etc. I amb aquesta predisposició es deixen captivar per infinitat de situacions amb els seus corresponents aprenentatges. Fer-se preguntes, hipòtesis al sorral, provar de superar petits reptes motrius cada cop més complexes, observar la nostra ombra que ens persegueix, veure un bassal i seguir el riu d’aigua per esbrinar d’on surt…

Com diu Catherine L’Ecuyer al seu llibre “Educar en el asombro” , veure l’entorn més quotidià a través dels ulls d’un infant és redescobrir aquella bellesa de les coses que ja havíem oblidat.

Tot sovint, les criatures d’aquesta edat necessiten experimentar amb els sons , els que produeixen ells i els que aconsegueixen combinant materials.

En aquesta etapa on el llenguatge verbal encara no està del tot desenvolupat, la música més pura, els sons i ritmes esdevenen autèntiques eines comunicatives i de complicitat entre ells i elles.