Febrer
Moviment lliure
Bona nit famílies, us deixo aquest article per si és del vostre interès!
De l'experimentació al llenguatge
A través de l’exploració, la manipulació i l’experimentació de diferents materials, l’ infant va descobrint el món que l’envolta, ple de noves sensacions... i sempre amb la curiositat com a motor de vida!
Alguns dels aspectes que es treballen (o es permeten) amb les safates d’experimentació són:
· Observar , explorar i reflexionar sobre el seu entorn més proper, mantenint una actitud de curiositat i d’esperit crític.
· Potenciar la motricitat fina i desenvolupar els processos psicològics bàsics (l’atenció, la percepció i la memòria).
· Observar i descobrir nous estats i característiques dels materials i objectes.
· Desenvolupar i augmentar el nivell de concentració i imaginació.
· Crear hipòtesis i fer-se conscient dels nous aprenentatges.
· Iniciar-se en la lògica matemàtica, fomentar el pensament científic i desenvolupar el llenguatge.
“...Educar en el asombro es reconocer que nuestr@s niñ@s tienen una naturaleza propia a la que debemos ser sensibles y atent@s “
Del llibre “Educar en el asombro” de Catherine L’Ecuyer
Celebrem el pas del temps!
Aquests dies molts nens i nenes del nostre grup celebren el seu aniversari. Alguns van fer els dos anys durant el primer trimestre i ara segueixen la resta. A l’escola, se’ls fa una corona com a record d’aquest dia i se’ls ofereix si se la volen posar. Hi ha criatures que ho reben com un joc i de seguida l’agafen per posar-se-la i d’altres que com es tracta d’una novetat, una cosa extranya i fora de l’habitual no l’agafen ni tenen ganes de posar-se-la. Les dues respostes estan bé i són vàlides. Nosaltres respectarem la seva decisió i no insistirem a cap infant perquè es posi la corona d’aniversari, ja que entenem que l’escola és i ha de ser un espai de confiança, i l’infant ha de sentir que abans de res, és un entorn segur.
Sí que hi ha elements que identifiquen com a propis d’aquest dia, com la cançó d’aniversari feliç que cantem i els agrada molt! Els infants petits estan en continu creixement, el seu dia a dia esta ple de petits reptes que són grans passos cap a l’autonomia i a nosaltres, ens agrada compartir amb totes elles l’alegria de créixer, per dins i per fora 😊
Del joc individual al col.lectiu
Un món de relacions, descobertes que ens ajuden a entendre l'entorn més proper!
La màgia de l'espontaneïtat
IMG_2943.MOVConstruccions
Els jocs de construcció són un tipus d’activitat que comença al voltant del primer any de vida quan estan intentant apilar blocs i gaudeixen al colpejar-los i llençar-los. a partir dels 18 mesos i cap endavant l’infant pot passar molta estona construint i destruint, per ells i elles , tirar la torre per tornar-la a construir és una necessitat per al seu desenvolupament integral.
Jugar a construir durant les primeres etapes de vida, tan pot fer referència a amuntegar objectes, com manipular les peces per podar una dins de l’altra , o una a sobre de l’altra per després llençar-les a terra. Es tracta d’una fase d’investigació dels objectes, en la que aprenen diferenciar-los per mides, per característiques i també a combinar-los segons les seves possibilitats.
Els cubs i els blocs de construcció són uns dels materials que més poden motivar la creativitat i la imaginació per representar les seves idees i pensaments.
Quan la criatura llença una torre i ens demana ajuda per tornar-la a refer, se sent acompanyat també en el pla emocional, ja que aquest “reconstruir allò que ella llença” té una funció important de reparació, contenció i reconstrucció que va més enllà dels blocs o peces de cartró.
La pedagogia del quotidià
Quan parlem de pedagogia del quotidià, ens referim a apendre d'allò que va sorgint. A conectar-nos amb el nostre entorn més directe i deixar-nos soprendre per allò que va succeint. A través de l'observació i l'experimemtació els nens i les nenes entenen els processos naturals. Feia dies que haviem observat que l'arbre del pati havia florit, algunes fins i tot deien que eren flors blanques, altres deien que també hi ha un puntet rosa... i ahir amb el vent, vam veure com una de les flors queia a terra, ràpidament la van voler agafar i veure-la de prop, tocar-la, olorar-la i fer d'aquest petit gest un gran aprenentatge.
El vent (i la bufera del llop dels tes poquets) és un tema que els interessa i els té captivats, veure la força que té i com les coses es mouen quan bufa fort, és tota una descoberta. A veure si trobem uns molinets de vent ben xulos pel pati :)
De les hipòtesis al pensament
L'infant no juga per aprendre
però aprèn perquè juga.
Jean Piaget