Embedded Files
El Mètode SSM parteix de la rotllana com a posició bàsica per al desenvolupament de les sessions.
Aquesta disposició no només afavoreix l’atenció sostinguda, sinó que també promou la integració, la socialització i la cohesió del grup.
El cercle actua com un “mirall” constant, un espai on les diferències i dificultats individuals es poden protegir amb més facilitat, i on l’empatia —a través de les estratègies de joc i el tractament positiu de l’error— adquireix un paper rellevant per a tots els participants.
Cada aprenentatge d’un nou ritme es desenvolupa en quatre fases:
Cèl·lula
Compàs
Seqüència
Cançó
Tot i que cada fase té objectius específics, totes s’influeixen mútuament. És recomanable acabar o complementar cada fase amb la cançó, ja que manté viva la connexió emocional i ajuda a estructurar l’activitat dins un marc segur, motivador i coherent.
Simultàniament ens està ajudant a sostenir l'activitat dins una pauta estructurada, i afavoreix la creació d'un clima més distès en cas que l'esforç cognitiu per atenció i concentració hagi sigut alt.
A nivell metodològic, presentem tres conceptes bàsics:
Senyalització: La majoria de dinàmiques es desenvolupen per imitació i/o amb pregunta-resposta. L'objectiu és desenvolupar les facultats de percepció i acció de l'alumne, l’atenció sostinguda, així com la consciència i presència en el procés metodològic.
Seqüenciació: Sistematització de tot el procés en estructures constants i regulars. (normalment repetim per múltiples de 4). És un procediment tècnic tant per a l'aprenentatge com pel resultat estètic final. Aquesta rigorositat en la sistematització de cada ritme que aprenem és també fonamental pel control, sentit de cadència i anticipació, planificació de pautes per al desenvolupament de la creativitat, per a l’execució dels patrons rítmics i en definitiva, per a l’assoliment dels objectius musicals i extra-musicals.
Música: Tot el treball desenvolupat en les frases anteriors s’interpreta amb el suport de la cançó escollida. En un primer contacte amb la peça, durant la introducció i els interludis, es realitza el treball de pulsació gestual*. Aquesta pulsació es pot acompanyar amb diferents moviments de motricitat fina, aprofitant el caràcter de la música per jugar amb la interpretació i afavorir la desinhibició, la cohesió i el contacte entre els integrants de la rotllana. És també un bon moment per regular i distendre la concentració del grup.
La cançó aporta, a més, un fons rítmic i un centre tonal. Tal com descriu Bruscia, el fons rítmic contribueix a organitzar els impulsos i la interpretació dins d’una pulsació estable, mentre que el centre tonal estructura les melodies i, per tant, estimula el pensament musical, evoca emocions i estats d’ànim específics, i ofereix una estructura que transmet seguretat als alumnes.
*Pulsació gestual: Conjunt de gestos, bàsicament amb motricitat fina, per portar la pulsació de les cançons. Els objectius que es poden establir amb aquesta estratègia són múltiples, com per a exemple l'expressió corporal, la comunicació no verbal, la co-creació, desinhibició, gestió de la pulsació, relació pulsació/subdivisió, control de les estructures, lateralitat, etc.
Page updated
Report abuse