DONEU-NE UN PUNT DE RECOLZAMENT I MOURÉ EL MÓN
Aquesta frase la va dir Arquímedes de Siracusa del segle III a.C, en referència a l’ús de la palanca i al seu poder multiplicador de la força.
La palanca és una màquina simple que s'utilitza amb finalitats molt diverses, i la primera de les màquines simples utilitzada per l’home.
Està formada per una barra rígida que pot oscil·lar al voltant d'una peça fixa, anomenada fulcre o punt de suport.
S'empra per vèncer una resistència, per exemple, per aixecar una càrrega, aplicant una certa força. També es fa servir per transmetre moviment.
Quan la força s'aplica a l'extrem de la barra més allunyat del fulcre, la força resultant a l'extrem més proper al fulcre és més gran.
A la palanca es distingeixen tres elements:
– El punt de suport o fulcre
– La força que s'aplica, a la qual anomenarem potència.
– La resistència que cal vèncer.
La part de la palanca que està compresa entre el punt de suport i la potència s'anomena braç de potència, i la distància que hi ha entre el punt de suport i la resistència s'anomena braç de resistència.
La relació que existeix entre la potència, la resistència i les distàncies de dos al punt de suport es coneix com a principi o llei de la palanca, que diu:
F representa la potència
dm és la distància de la potència al punt de suport (braç de potència)
R representa la resistència
dr és la distància d'aquesta resistència al punt de suport (braç de la resistència)
La distància entre el punt d’aplicació de la força motriu (F) i el fulcre, l’anomenem distància motor (dm).
La distància entre el punt on s’aplica la força resistent (R), on hi ha l’objecte a aixecar, i el fulcre, l’anomenem distància resistent (d1).
Llei de la palanca
La relació que existeix entre la potència, la resistència i les distàncies dels dos braços al punt de suport es coneix com a principi o llei de la palanca i defineix que:
F representa la potència;
dm és la distància de la potència al punt de suport (braç de potència);
R representa la resistència
dr és la distància d'aquesta resistència al punt de suport (braç de resistència)
Podem resumir la llei de la palanca dient que el treball motor és igual al treball resistent. Segons la combinació dels punts d'aplicació de potència i resistència i la posició del fulcre es poden obtenir tres tipus diferents de palanques.
Quan es parla de relacions entre dues magnituds es fa servir el quocient entre les dues: una dividida entre l'altra, en aquest cas R dividit entre F, és a dir R / F.
Aquest quocient, l'anomenem avantatge mecànic (Am) de la palanca, i ens informa de la força que hem de fer per obtenir una força resultant.
* Si fem força a una palanca i aquesta en fa una de resultant igual que la nostra ( F = R), l'avantatge mecànic d'aquesta palanca és 1.
* Si la força que fem és més petita que la que en resulta, la relació R / F és major que 1 i parlem de palanques amb avantatge mecànic.
* Si tenim una palanca que ens torna una força ( R ) més petita que la que nosaltres hi apliquem ( F ), el quocient R / F és menor que 1, i parlem aleshores de palanques amb desavantatge mecànic.
Si passem la F a la dreta i la dr a l'esquerra ens queda l'equació:
Com veiem, l'avantatge mecànic (Am) depèn directament de la distància de cada extrem al fulcre, és a dir, d'on estigui situat aquest.