Polític

Amb 19 anys és membre del Centre Escolar Catalanista, que acabarà presidint. Aquí farà amistat amb Prat de la Riba. Tots dos participen en la redacció de les Bases de Manresa (1892). Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista de Catalunya (1901). Aquest mateix any serà regidor a l'Ajuntament de Barcelona fins el 1905. També seria diputat a les Corts de Madrid de 1907 a 1910.

El 1913 entra a la Diputació de Barcelona, dins aquesta institució conjuntament amb Prat de la Riba, preparen la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Fou president de la Mancomunitat de 1917 al 1923. La a seva obra dins aquesta institució fou enorme i abarcà multíples aspectes. Pel que fa a Sanitat amb campanyes de vacunació, de sanejament d'aigües, formació profesional i educació sanitària. Va millorar infraestructures amb la creació de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, el Servei Meterorològic de Catalunya i l’extensió completa del telèfon al llarg del país.

Pel que fa a la política cultural, el millor llegat de Puig i Cadafalch fou l’impuls que va donar a l’IEC (Institut d'Estudis Catalans) que s'ocupà de la normalització lingüística i la creació de la comissió d’Educació General (una espècie de Conselleria d’Educació) amb la creació d'escoles, i la implantació de nombroses biblioteques populars.

La seva obra es va veure truncada per la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que el destituí de la Mancomunitat, amb una política clarament anticatalanista. Després d’un primer exili a França, va tornar a Catalunya i a les llistes de la Lliga, però va desenvolupar un paper menor. Quan va arribar la Guerra Civil, es va tornar a exiliar a França abans de tornar a Catalunya i emprendre la reconstrucció de l’IEC.