No pretenc contrastar ni comparar el sistema gdocs front a d'altres gestors de formació virtual. Trobo que gdocs és una evolució natural de la resta de sistemes, revolucionant la gestió i difusió de la informació a un nivell superior.
En major problema que veig avuí dia és la convivència de multitut de mitjans per compartir els materials d'aprenentatge. Avuí dia, acceptem treballs impressos, a mà, al correu, al moodle, a una memòria flash... ufff!!! No ho trobo ni eficient ni eficaç. Manegar tot aquest enrenou de mitjans tant els professors com els alumnes és engorrós, farragós, tediós. Tots els jovens utilitzen les xarxes socials, el correu electrònic i passen hores davant l'ordinador. Sabent això, els professors hem de gestionar la realitat en la que vivim per tal que els alumnes es posen a treballar. I si la feina la tenen al correu, anunciada al twitter i recordada a facebook, resulta que ens haurem "colat" en la seva realitat.
Pensa que serà més fàcil que un alumne ens lliure un document de text al correu electrònic que un full al nostre casiller del centre.
Estic disposat a escoltar propostes que m'ajuden a gestionar 30-40 alumnes en un cicle formatiu (mitjà i superior).
Amb gdocs, el professor comparteix la informació amb els seus alumnes de manera directa, inmediata, taxativa. En contraposició a haver de descarregar-lo d'un servidor, o endur-se un full de classe, o anotar-ho al seu quadern.
Els alumnes reben al seu correu les pràctiques o exercicis que han de realitzar en un temps estipulat pel professor. Tots llegeixen el correu, però no tots escolten a classe, no tots s'enrecorden de que han de fer un exercici.
Llavors, seguint les indicacions de l'activitat, els alumnes realitzen la feina, sobre un document de text, de càlcul..., com sempre. Acte seguit, l'alumne comparteix el document amb el professor en un entorn virtual i llavors és quan es produeix el miracle.
L'arxiu serà accessible des de qualsevol lloc per qualsevol persona que tingui accés, a més aquestes persones el podran modificar al mateix temps i des de qualsevol lloc. Ja no cal descarregar la feina d'un servidor, corregir-la i tornar a enviar-la, ni recollir centenars de fulls d'un color i d'un tamany, ni és menester una socorrida memòria usb tota plena de virus.
Aquest fet fa que els documents, les pràctiques que compartim els professors, la feina que fan els alumnes, es converteixen en documents (éssers!!!) vius que van evolucionant amb el temps i sense data de caducitat!!! A més, es poden afegir més persones a i compartir i treballar sobre el mateix document per ampliar la capacitat de generar contingut i coneixement.
Trobo que aquest fet, allibera la informació, democratitza el coneixement, ja que el produim entre tots, el compartim per tots i la societat n'és beneficiaria.