Què es la comunicació humana? Hi ha moltes definicions sobre la comunicació humana. Tradicionalment, la comunicació s'ha definit com "l'intercanvi de sentiments, opinions, o qualsevol altre tipus d'informació mitjançant la parla, l'escriptura o un altre tipus de senyals".
Aplicant aquesta teoria podem definir-la breument com un procés dinàmic i continu en el qual s'estableix una relació d'intercanvi d'informació entre les persones.
La comunicació humana és una capacitat però també una necessitat: els éssers humans ens comuniquem constantment. Les paraules només són un mecanisme de comunicació dels molts de què disposem. La nostra forma de caminar, de mirar, de vestir, els nostres gestos... tot això forma part del procés comunicatiu. Tampoc ens comuniquem sempre amb la mateixa intenció. Transmetem coneixements, idees, sentiments, estats d'ànim, moltes vegades amb la intenció d'influir en l'altre.
En l'actualitat hi ha teories que afirmen que les persones parlem menys i pitjor, perquè la paraula està sent reemplaçada per la imatge, per signes, senyals, sons. Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, de vegades, no afavoreixen la composició de textos amb correcció ortogràfica i gramatical. Els missatges enviats i rebuts a través del correu electrònic i els whatsapps a través del telèfon mòbil són un clar exemple de la reflexió anterior.
Els elements que intervenen en el procés de comunicació són els següents:
- L'Emissor és la persona que s'encarrega de transmetre el missatge, és a dir, l'origen del missatge.
- El Receptor és la persona a qui va dirigida la comunicació; realitza un procés invers al de l'emissor ja que desxifra i interpreta els signes triats per l'emissor, és a dir, descodifica el missatge. La seva presència és imprescindible perquè si no hi ha qui capti el missatge la comunicació no es produeix. El lector d'una publicació, l'oient d'un espai radiofònic, el teleespectador d'un programa televisiu, l'usuari de la xarxa.
- Naturalment hi ha d'haver alguna cosa a comunicar, un contingut: el missatge. El contingut d'un diari, les paraules d'un locutor radiofònic, les imatges i el so del televisor, el contingut multimèdia d'Internet.
- El canal: és la via per la qual circula el missatge, és a dir, per on passa el missatge. El paper en premsa; les ones i el cable per ràdio, televisió i Internet.
- El context: és la situació comunicativa determinada en què es transmet el missatge, és a dir, l'escenari de la comunicació. Les situacions comunicatives són múltiples i diverses segons el cas. El lector que llegeix el diari al bar, l'oient que escolta la ràdio mentre fa esport, el teleespectador que mira la televisió al seu domicili, l'internauta que consulta la web a la feina, etc.
-El codi és un sistema de senyals o signes que s'usen per a transmetre un missatge, per exemple, l'anglès, el castellà, el codi morse, el sistema braille, etc. Si no es coneix el codi, la comunicació és deficient. Els codis més habituals són els verbals (escoltar, parlar, llegir i escriure usant la paraula), encara que també existeixen altres codis que són no verbals (gestos, mirades, imatges, moviments, etc.)
Esquema de la comunicació
El “bullying” o acoso escolar es una realidad en los centros escolares.
El maltrato entre compañeros suele padecerse en la preadolescencia, de los 11 a los 13 años. Los agresores comienzan a meterse con la víctima, normalmente con insultos, motes o rechazándole, y ésta suele ir perdiendo apoyo entre sus compañeros, hasta el punto que incluso puede llegar a pensar que es merecedora del maltrato y llegar a sentirse totalmente aislada de sus compañeros.
Además de intimidaciones verbales, se pueden producir situaciones de acoso sexual, así como amenazas anónimas por medio del correo electrónico o mediante el teléfono móvil, un fenómeno que ha ido en aumento en los últimos años.
Sin embargo, el “bullying” suele pasar desapercibido, de ahí la importancia de observar atentamente, aunque sólo sea sobre la base de rumores o indicios poco claros, para intentar descubrir la verdad.
Se puede pensar que existe un problema cuando se aprecia que el joven está triste, abstraído en sus pensamientos y huidizo. Suele mostrarse nervioso de carácter, con miedos nocturnos e incluso puede llegar a fingir enfermedades para evitar acudir a la escuela.
El problema para los padres suele ser descubrir lo que realmente está sucediendo, ya que lo habitual es que los hijos no cuenten lo que les pasa, bien por vergüenza o bien por miedo a las represalias de los compañeros si averiguan que lo han contado, de ahí la importancia y necesidad de fomentar la comunicación entre padres e hijos.
www.abc.es (adaptación)