D'aquesta manera, l'emissor pot elaborar el missatge utilitzant diferents registres lingüístics.
- Culte: llenguatge rigorós, propi de persones instruïdes.
- Estàndard: respecta la norma, però és menys rígid que el registre culte.
- Col·loquial: la pronunciació és més relaxada i té molt en compte el llenguatge no verbal.
- Vulgar: no respecta la norma i es caracteritza, entre altres coses, per la pobresa lèxica.
Us deixem un material complementari per si voleu fer-hi un cop d'ull.
Quin registre lingüístic creus que heu de fer servir en el vostre programa de ràdio? Per què?
A la ràdio, igual que en els altres mitjans, convergeixen totes i cadascuna de les condicions necessàries per fer de la comunicació una realitat. La ràdio té, entre altres coses, un llenguatge i un codi específics, dels quals se serveixen els seus professionals per construir tota aquesta amalgama de missatges i sons que arriben a les nostres oïdes a través dels aparells receptors.
Aneu a aquest enllaç, llegiu la informació i ompliu la següent graella: