La configuració d'un arxiu de so determina la qualitat amb què l'escoltarem.
Els paràmetres més importants a tenir en compte són el mode (mono, estèreo), la freqüència i la taxa de bits.
La freqüència estàndard per a una bona qualitat de so és 44 kHz.
La taxa de bits també determina la qualitat del so. L'estàndard per a MP3 se situa entre 128 i 160 kbit/s.
Els paràmetres indicats determinen el pes d'un arxiu multimèdia.
Els arxius d'àudio digital permeten la configuració de diversos paràmetres que determinen la qualitat amb què els escoltarem.
Mode
L'àudio es pot escoltar en mono o en estèreo. En mono, només tenim un únic canal que es transmet tant a l'altaveu esquerre com a l'altaveu dret de l'ordinador. En estèreo, en canvi, hi ha dos canals independents que es transmeten cadascun d'ells a un altaveu, cosa que fa que l'experiència sonora sigui millor.
En el context de la compressió d'àudio i els fitxers MP3, també han aparegut altres modes d'emissió, com ara el Joint Estèreo, que estalvia espai d'emmagatzematge i juga amb el que l'oïda humana no és capaç de distingir.
Entre els nous aparells que han aparegut al mercat també cal tenir en compte l'AC-3, més conegut com a Dolby Digital o el DTS. Aquests formats permeten incloure més canals, com ara un de central per a diàlegs, canals al darrere, canals d'efectes i de sons molt greus.
Símbol d'èstereo
Freqüència
La freqüència és un valor essencial per a la qualitat del so digital, que també determina l'espai que ocupa un fitxer d'àudio. Com més alta sigui, més fidel serà l'àudio al so original i major grandària tindrà. S'expressa en Hertz.
Una freqüència d'11 kHz és suficient per enregistrar veu, però no per gravar música, ja que la qualitat seria semblant a escoltar una simfonia per telèfon. Així, el valor estàndard utilitzat per digitalitzar música i obtenir una bona qualitat de so és 44 kHz, és a dir, el doble del que és capaç de percebre la nostra oïda.
Menú d'Audacity que permet canviar la freqüència d'un arxiu sonor
Bitrate o taxa de bits
La taxa de bits és un altre dels valors bàsics que determinen la qualitat d'un fitxer sonor. Expressa la quantitat de dades per segon que es transmet en un senyal d'àudio. Tal com passa amb la freqüència, com més alta és la taxa, més fidel és el fitxer a l'àudio original. Amb un bitrate baix, el so es percebrà amb defectes. Per exemple, amb música a un volum alt, es poden notar efectes metàl·lics.
En el cas de l'streaming o flux de dades, és a dir, de la tecnologia que permet que gaudim d'arxius multimèdia sense haver-los de descarregar al nostre ordinador, la taxa de bits determina que el flux de dades es transmeti sense interrupcions. És a dir, que ens aparegui o no allò de buffering quan estem reproduint un fitxer.
Pantalla del menú d'Audacity que permet canviar la taxa de bits d'un arxiu sonor
Estàndards
La taxa de bits mínima per reconèixer la parla en un enregistrament és de 4 kbit/s. La qualitat telefònica convencional se situa en els 8 kbit/s. En una ràdio en FM, es troba al voltant dels 96 kbit/s. L'estàndard per MP3 és superior a aquest valor i se situa en 128/160 kbit/s. Finalment, la qualitat del CD s'enfila fins als 224-320 kbit/s.
Mides
La mida d'un arxiu multimèdia en bytes és el producte del bitrate o taxa de bits (en bits per segon) multiplicat per la durada de la gravació (en segons), dividit per vuit.
Així doncs, un fitxer d'àudio sense compressió d'un minut enregistrat a 22 kHz i a 16 bits/s ens pesarà 2,64 MB en mono i 5,28 MB en estèreo.
Si l'enregistrem a 44 kHz, que recordem és la qualitat desitjada per a un CD, i a 16 bits també, ocuparà 5,28 MB en mono i 10,56 MB en estèreo.
Hem de tenir en compte totes aquestes dades a l'hora de configurar un fitxer sonor, tant si la font original és una veu o el so ambient, com si gravem un CD amb música descarregada d'Internet.