OBJECTIUS
POSSIBILITATS D'INTERNET
ELEMENTS BÀSICS PER FER GESTIONS EN LÍNIA
DECLARACIÓ DE LA RENDA, BANCA EN LÍNIA I CITES PER A GESTIONS PÚBLIQUES
COMPRAR PRODUCTES DE PRIMERA NECESSITAT I D'OCI
ACTIVITATS D'AVALUACIÓ
Els nous avenços tecnològics en la nostra societat ofereixen la possibilitat d'accedir a una gran quantitat d'informació d'una forma cada vegada més còmoda i més ràpida.
Orígens d'Internet
Internet és una xarxa d'ordinadors basada en una tecnologia oberta i un funcionament descentralitzat. Es va desenvolupar a partir d'un experiment que el Departament de Defensa dels Estats Units va iniciar als anys seixanta. Es pretenia crear una xarxa d'ordinadors capaç de continuar funcionant en cas de fallada general. Aquesta xarxa es va anomenar ARPANET, i la seva funció era connectar científics i acadèmics. El 1986, la Fundació Nacional per la Ciència (NSF) va crear NSFNET, una sèrie de xarxes que intercomunicava entitats dedicades a la investigació i l'educació. Al mateix temps, es van crear xarxes regionals per tal de connectar institucions particulars a la xarxa principal. L'NSFNET va créixer molt ràpidament i es va complementar després amb les xarxes NSINET i ESNET, totes elles ubicades als Estats Units. A Europa es van crear altres xarxes, tant públiques com comercials, que, juntament amb les americanes, esdevindrien l'estructura bàsica d'Internet.
Les TIC i Internet
Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), i més concretament Internet, s'estan convertint en un instrument que obre noves possibilitats de:
Accés a noves fonts d'informació i recursos, mitjançant els cercadors d'Internet. Podem trobar-hi informació escrita (enciclopèdies, diaris, revistes, estudis, etc.) i en d'altres suports, com ara imatges, vídeo o mapes. Un ús molt freqüent és la recerca d'adreces de llocs web on portar a terme activitats que fins ara només es podien fer de forma presencial (adquisició d'entrades per a espectacles, d'aliments de supermercats, de roba, llibres, música, etc.).
Pàgina de productes d'una botiga en línia
També hi podem realitzar gestions i operacions de forma no presencial, com per exemple consultes bancàries, tràmits oficials (declaració d'Hisenda, pagament d'impostos, etc.)
Accés a nous canals de comunicació que ens permeten intercanviar idees, informació, experiències, mitjançant el correu electrònic, els xats, els fòrums, etc.
També s'obre un nou canal de comunicació en compartir jocs en línia o crear personatges imaginaris en mons virtuals (com Second Life).
Dos avatars d'un entorn de món virtual en tres dimensions
Creació de recursos utilitzant equips digitals (càmeres fotogràfiques, vídeo, escàners, micròfons) i edició mitjançant diverses eines: processadors de textos, editors d'imatges, de pàgines web, presentacions multimèdia, editors de so i imatge, etc.
Tots els recursos anteriors es poden publicar a Internet per tal de compartir el coneixement col·lectiu i crear comunitats amb interessos comuns.
Una de les eines que permeten compartir el coneixement són els blocs o weblogs, llocs web on l'actualització freqüent dels continguts i la seva publicació cronològica fan possible disposar d'informació al dia, la qual es pot presentar en diferents suports: àudio (audioblocs), imatge (fotoblocs), vídeo (videoblocs), o a través del mòbil (moblocs).
Pàgina web on els usuaris poden publicar i comentar les fotografies que fan
També hi podem trobar altres llocs web, com els wikis (Viquipèdia), o les xarxes socials (Facebook, MySpace, Xing).
En definitiva, les TIC i Internet ens permeten ser productors i consumidors de continguts i d'informació, tot compartint-la en el marc de la nova societat del coneixement.
Per fer gestions en línia, cal que emprem diversos elements de seguretat:
El nom d'usuari
La contrasenya
Programari d'encriptació o xifrat
La signatura electrònica
Quan volem dur a terme alguna gestió a través d'Internet, la primera acció que normalment hem de fer és crear un compte i identificar-nos. Hem d'estar segurs que ho fem amb total seguretat i que la nostra informació personal no pot ser utilitzada per altres persones sense autorització.
Per aquest motiu hem de tenir en compte les qüestions següents:
El nom d'usuari
Hem d'evitar l'ús del nostre nom i cognoms junts, o que el nom aporti detalls que facilitin la nostra identificació.
És preferible utilitzar noms inventats, tot i que han de ser fàcils de recordar.
Les contrasenyes
Quan creem una contrasenya, fem-ho de forma segura. La seguretat del compte d'usuari depèn de la contrasenya. Per això considerarem:
La llargada de la contrasenya: És preferible que tingui un mínim de 8 caràcters.
Tipus de caràcters: Combinarem lletres i xifres, i, si el formulari ho permet, lletres majúscules, lletres minúscules i guions baixos.
No farem servir paraules comunes.
Evitarem utilitzar la mateixa contrasenya per a molts comptes d'usuari, especialment la que utilitzem amb el correu electrònic.
No comunicarem la nostra contrasenya a ningú, però si ho fem, la canviarem al més aviat possible.
Periòdicament, canviarem la contrasenya del compte d'usuari.
Alguns serveis, quan ens identifiquem per primera vegada,
ens poden orientar per a conèixer la robustesa de la nostra contrasenya
Accés segur a un web
Normalment, quan fem gestions en línia, el lloc web que visitem garanteix la seguretat de la transacció amb l'ús d'una tecnologia que encripta o xifra la nostra informació. El maquinari de xifrat codifica les dades utilitzant un codi, de forma que cap persona aliena les pugui enregistrar mentre s'estan transmetent.
La icona que representa un cadenat petit a la part inferior del navegador indica que les dades es transmeten de forma codificada. Quan les dades arriben a la destinació final, el mateix programari descodifica la informació.
Detall del cadenat de la part inferior del navegador,
que apareix quan es visita una pàgina segura
Tot i això, per augmentar la seguretat de les nostres accions per Internet, haurem de tenir en compte les indicacions següents:
Quan hem creat el compte d'usuari, si estem fent servir un ordinador que no és el nostre o al qual tenen accés altres usuaris, no clicarem a l'opció de recordar la contrasenya.
Quan utilitzem ordenadors públics i acabem la sessió d'Internet, clicarem a l'opció d'eines del navegador, on escollirem "propietats". Llavors esborrarem els arxius temporals i les galetes o "cookies" que s'han instal·lat al disc dur, clicant a la secció d'esborrar arxius i "cookies".
Instal·larem un programari de protecció a l'ordinador i el mantindrem actualitzat.
Visitarem llocs web que siguin fiables i de seguretat garantida.
Quan fem compres per Internet, utilitzarem sempre la mateixa targeta de crèdit.
La signatura electrònica
La realització de transaccions electròniques segures requereix la utilització de la signatura electrònica com a mecanisme per garantir l'autenticitat, integritat i confidencialitat de la informació.
La signatura electrònica és un conjunt de dades en format electrònic que estan relacionades amb d'altres dades electròniques, que s'utilitzen com a mitjà per identificar una persona.
Pàgina de l'idCAT, on s'expliquen les passes
per a l'obtenció d'aquest identificador digital
Hi ha tres classes de signatura electrònica:
La signatura electrònica: És una xarxa de caràcters generats per un algoritme matemàtic, la qual garanteix la identitat de la persona que signa i la integritat del text o missatge enviat.
La signatura electrònica avançada: És una signatura electrònica que permet identificar la persona que signa i detectar qualsevol canvi posterior en les dades signades.
La signatura electrònica reconeguda: És una signatura electrònica basada en un certificat reconegut i que es genera mitjançant un dispositiu segur de creació de signatura.
Avui dia hi ha tota una sèrie de gestions amb l'administració pública, o amb un banc, que es poden realitzar per Internet. Per exemple:
La declaració de renda: L'Agència Tributària ofereix la possibilitat de realitzar la declaració de Renda de forma telemàtica.
La concertació de cites per fer gestions públiques: Podem concertar cites (Cita Mèdic) o realitzar gestions (pagament de tributs, pagament de taxes, tràmits generals, etc.).
La banca en línia: Les entitats financeres també ofereixen els seus serveis de forma telemàtica; aquests serveis s'anomenen banca en línia o banca per Internet
Internet s'ha convertit en una eina útil per fer tramitacions i gestions amb l'Administració Pública. L'any 2002 es va aprovar un Reial Decret que autoritzava i regulava operacions tributàries a través d'Internet amb la finalitat d'agilitzar els tràmits amb Hisenda. Actualment hi ha un compromís de l'Administració General de l'Estat per establir la relació dels ciutadans i les empreses en suport electrònic al 2013. D'aquesta manera s'aconseguirà un estalvi de temps i de cost econòmic, ja que es podrà interactuar amb l'administració les 24 hores dels 365 dies de l'any. A més, l'Administració electrònica permet una gran transparència administrativa i la cooperació entre diferents administracions públiques.
La declaració de renda
L'Agència Tributària ofereix la possibilitat de realitzar la declaració de Renda de forma telemàtica. Es requereixen dos processos que s'expliquen a continuació:
1.Obtenció d'un certificat per part de l'FNMT (Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre):
Per obtenir-lo, cal accedir a la pàgina de l'FNMT, projecte Ceres, on clicarem sobre l'opció de "Sol·licitud via Internet". Amb la sol·licitud obtindrem un número que imprimirem.
Anirem en persona a una de les entitats de certificació (ajuntaments, delegacions de l'Agència Tributària o oficines de la Seguretat Social), ens identificarem mitjançant el nostre DNI o NIE (en el cas d'estrangers) i donarem el número de sol·licitud imprès. Després, accedirem de nou a la pàgina de l'FNMT, introduirem el número de la sol·licitud i ja es podrà descarregar el certificat i instal·lar-lo al nostre navegador d'Internet
2.Fer la declaració de renda:
Si no es demana l'esborrany, la declaració de renda telemàtica s'ha de presentar amb el programari que Hisenda utilitza (abans anomenat PADRE: programa d'ajuda per a la declaració de la renda).
Per presentar la declaració, ens connectarem a la pàgina web de l'Agència Tributària i seleccionarem la declaració de l'any corresponent. Sol·licitarem el certificat amb què ens identificarem al servidor de l'AEAT i clicarem al menú de presentació de declaracions. Finalment, acceptarem els permisos per a la lectura dels fitxers i enviarem la declaració.
Pàgina del programari per a la declaració de la renda per via telemàtica
Concertar cites per fer gestions públiques
A Catalunya, el projecte AOC (Administració Oberta de Catalunya) permet implantar processos d'atenció al ciutadà a l'Administració autonòmica i l'Administració local de forma integrada. Així, podem concertar cites (Cita Mèdic) o realitzar gestions (pagament de tributs, pagament de taxes, tràmits generals, etc.).
Es poden fer gestions o obtenir informació de molts departaments de l'administració pública, entre ells destaquem:
Activitats ambientals i ordenances cíviques: Tràmits sobre el cànon de l'aigua i residus
Servei d'ocupació de Catalunya: Renovació de la targeta d'atur i recerca de feina
Oficina d'atenció al ciutadà: Comunicació d'incidències, reclamacions i consultes
Serveis Generals, Serveis Socials: Ajuts assistencials, serveis per a persones amb disminucions
Salut pública i dona: Demanar hora amb el metge, informació de centres sanitaris
Pàgina d'inici del servei de tràmits en línia de la Generalitat de Catalunya
La banca en línia
Les entitats financeres també ofereixen els seus serveis de forma telemàtica, són els serveis de banca en línia o banca per Internet.
Hem de distingir dos tipus de banca en línia:
La banca que ofereix els seus serveis a Internet, sense oficines presencials, o amb molt poques, i que realitza les operacions amb exclusivitat a través de la connexió d'Internet.
La banca que gaudeix d'oficines presencials i que disposa d'un canal de distribució de serveis i productes a través d'Internet.
Algunes de les operacions que es poden fer són obrir nous comptes, consultar el saldo i els moviments de comptes i targetes de crèdit, fer transferències bancàries i pagaments de targetes de crèdit, consultar taxes d'interès, sol·licitar xecs i comunicar els possibles robatoris de targetes.
Moltes entitats financeres ofereixen actualment la possibilitat de combinar la presència física i la telemàtica, i permeten realitzar tots els tràmits i operacions a través d'Internet (incloent-hi altres productes com hipoteques, préstecs personals, dipòsits, etc.), o operar en una oficina presencial quan sigui necessari.
Si volem utilitzar el servei de banca en línia, valorarem que les pàgines web de l'entitat financera siguin compatibles amb els sistemes operatius de Windows, Mac i Linux (en funció del sistema operatiu que fem servir), i comprovarem la seva funcionalitat a través dels navegadors Internet Explorer i Mozilla. La recerca d'informació i la realització de consultes i operacions han de ser operacions senzilles. La pàgina principal ha de carregar-se amb rapidesa mitjançant una connexió bàsica d'un mòdem de 56KB. També podem valorar si presenten versions de les pàgines per a discapacitats.
També tindrem en consideració si presenten un protocol de seguretat efectiu i visual per a nosaltres, i si la forma d'enviament i el compliment dels criteris de seguretat s'adapten a les nostres preferències. L'entitat ha de donar informació sobre les tarifes i comissions dels productes, així com respecte a la política d'actuació i seguretat del banc.
A més, algunes entitats financeres poden oferir altres serveis, com ara la possibilitat de disposar de correspondència virtual, d'un administrador d'extractes o del cobrament de correu postal. Cal que ens informem també sobre la responsabilització o no de l'usuari en cas de robatori de les claus d'accés.
Pàgina d'extracte d'un compte d'una entitat bancària amb serveis en línia
La compra de diferents productes de primera necessitat i d'oci és un model de negoci mercantil. Les botigues virtuals comparteixen una sèrie d'elements comuns:
La pàgina web d'inici, amb una freqüent presentació de les ofertes
La recerca de productes a través d'un catàleg
El carretó electrònic de compra, per a la inclusió i presentació de productes abans del pagament
El procés de registre mitjançant un formulari
El procés de pagament segur
El servei en línia d'atenció al client
El comerç electrònic, o e-comerç, permet diferents tipus de negoci; dins del model de negoci mercantil, hi destaca la venda de productes de primera necessitat i d'oci. En aquest sentit, podem diferenciar tres tipus de comerç electrònic:
Comerç virtual: És un comerç al detall que només opera a Internet, sense cap punt de venda presencial.
Comerç de catàleg: Presenta un catàleg de productes a Internet, i opera combinant el correu, el telèfon i les comandes en línia.
Comerç mixt: Comerços amb establiments i punts de venda físics que també ofereixen els seus productes per mitjà d'una botiga virtual.
Pàgina de detall de productes d'un supermercat en línia
Característiques del comerç electrònic
El comerç electrònic és diferent del tradicional, entre altres coses, perquè permet que el producte pugui oferir-se utilitzant altres formes d'atreure l'atenció del client, com ara les imatges detallades, i, en alguns casos, pot facilitar l'accés a informacions on veurem el funcionament o les característiques del producte.
De vegades s'hi fan promocions o ofertes que al comerç presencial no es poden realitzar, i, en alguns casos, fins i tot es flexibilitza el preu de l'oferta en definir els preus segons el màxim que estem disposats a pagar com a clients.
Cal tenir en compte que, quan fem servir amb regularitat una mateixa botiga en línia, estem facilitant dades sobre les nostres característiques i preferències com a clients, i que això pot permetre que rebem ofertes personalitzades, però també accions de publicitat personalitzada que haurem de valorar si ens interessen.
La compra de productes per Internet amb un límit de consum temporal, com per exemple les entrades d'espectacles, en permet la venda segons la demanda i el seu cicle de vida. Així, podem trobar entrades a un preu molt baix respecte a l'inicial unes hores abans que comenci l'espectacle.
Un altre aspecte que influeix en el preu és la reducció de costos, a causa d'una major velocitat de distribució i d'un cost menor de transport, especialment en els productes digitals que es poden comprar i descarregar en línia (música, imatges, vídeos, programari, etc.).
Elements de les botigues en línia
Les botigues virtuals presenten una sèrie d'elements comuns: la pàgina d'inici, la recerca de productes al catàleg, el carretó electrònic de compra, el procés de registre o formulari, el procés de pagament i el servei d'atenció al client.
Per tal que considerem positivament una botiga virtual professional, valorarem que el disseny del lloc web sigui operatiu i accessible, sense problemes de disponibilitat ni pàgines d'error que impedeixin finalitzar la compra.
La recerca i selecció de productes ha de ser un procés fàcil i ràpid, i el formulari de registre s'ha de poder emplenar sense entrebancs i sense problemes d'usabilitat.
Llibre en venda a una botiga en línia,
amb el corresponent carretó electrònic de compra
1
2
3
b)
c)
Les sigles TIC signifiquen:
Què és la signatura electrònica?
Relaciona els processos o serveis següents amb les entitats que les gestionen:
a)
Obtenció d'un certificat de l'FNMT
Realització de transferències
Pagament de taxes
ACTIVITAT D'AVALUACIÓ
1.Com ja has vist, a través d'Internet es poden fer moltes gestions i tràmits online. Ara es tracta de posar en pràctica aquests coneixements.
Cal que investiguis quins passos s'han de seguir i fes captures de pantalla de tot el procés per mostrar els passos. Crea un video, com si fos un tutorial (tgext i imatge) amb la informació recollida i penja-ho al bloc. Tria un d'aquests temes:
A/ Registrar-te com a usuari en un plataforma de TV en streaming
B/ Registrar-te com a usuari d'una botiga virtual (tria la que vulguis)
C/ Crear un compte de Google.