Teatre postguerra-anys 70

CREONT (a ANTÍGONA) : T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies.

ANTÍGONA: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio. Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder.

CREONT: No em vols entendre, ni tan sols tu no em vols entendre? Creus que he estat jo, només jo, el qui ha dirigit tants esdeveniments horribles cap a l’única finalitat a què al.ludeixes? No em pots imaginar també, amb els teus pares, els teus germans i els altres, com un instrument a les mans de la necessitat? Són amargs per a mi els teus retrets, Antígona. L’altivesa et tiranitza la raó. Els de la vostra família no teniu mesura.

ANTÍGONA: No hem pogut viure mai humanament.

Fragment "Antígona" de Salvador Espriu.

http://www.youtube.com/watch?v=NtOZVoSgOas Antígona. Apreciar les diferències (respecte al sainet) pel que fa al tema, als personatges, a la tragèdia.

https://www.youtube.com/watch?v=2XBKYTn-UNs Explicació teatre Bretchià.