Quim Monzó

Fa uns anys, semblàvem tenir-ho clar: vam enderrocar els ídols (no tots els ídols,però: potser va ser aquest l’error), i vam asseure’ns damunt dels pedestals, a esperar que dos més dos ja no fossin quatre: les defenestracions sempre han estat un nord.

Ara ens hem fet adults (hem après que dues garrotades i dues garrotades fan quatre garrotades) i dubtem entre tornar a lloc algun dels ídols demolits o continuar asseguts als pedestals, amb la confiança que, temps a venir, algú hi dirà la seva i forjarà noves

estàtues (si pot ser, de plàstic, que cremen millor i fan una bravada que empesta).

Fragment "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury" de Quim Monzó.