Biometria
Biometria volanders
La longitud mitjana de l’ala dreta sense distingir sexes és 158mm (figura 1). Segons els sexes, en els mascles la mitjana de l’ala dreta és de 155,8mm i en les femelles és de 160mm. Tot i la diferència hi ha un solapament entre longituds alars de 153 a 160 mm que no permet discriminar els sexes amb certesa a partir d’aquesta variable.
La taula següent mostra alguns valors biomètrics d'Otus scops a Osona segons el sexe. U: valor de l’estadístic de U de Mann Whitney per a les comparacions entre sexes. Els resultats significatius apareixen en negreta.
Figura 1. Distribució de freqüències de la longitud de l’ala de mascles i femelles de xot.
Figura 2. Distribució de freqüències de la massa corporal de mascles i femelles de xot, mostrats conjuntament.
Biometria ous
Els ous del xot, com la resta de rapinyaires nocturns, són quasi esfèrics i de color blanc (vegeu figura 8? apartat descriptiu). Del total de 21 ous controlats se n’ha mesurat 20. Un d’ells ja estava a punt d’eclosionar quan es va fer la visita i vam deixar-lo per tal no causar una greu molèstia en un moment tan delicat. Les mides obtingudes són les de la taula següent.
Per al reconeixement individual dels ous, dins del niu, es marcaven amb un retolador permanent. Així s’ha pogut fer el seguiment dels ous al llarg de tota la incubació. Així com, també s’ha pogut trobar les restes d’uns ous, que havien estat depredats, fora del niu i identificar-los amb la caixa corresponent, en aquest cas la caixa número 5.
Figura 3. Mida dels ous segons l’ordre de posta. L’àrea de la circumferència és proporcional a la massa mitjana de cada ou. Verticalment es representen les desviacions estàndard de la llargada i horitzontalment les de l’amplada. L’ordenació s’ha fet d’acrod amb la llegenda del gràfic. En el cas de les lletres no es un ordre de posta conegut però si que hi ha una cronologia diferenciada entre les lletres (per exemple a o b es van pondre abans que c o d, però entre a i b o entre c i d, no hi ha diferenciació temporal). Els nombres indiquen el valor de l’ordre real dins de tota la posta. En el cas de l’ou 4 només es coneix un sol ou amb aquest ordre i aleshores no es representen el valors de la desviació.
Figura 4. Volums mitjans dels diferents ordres d’ous enregistrats amb el seu interval de confiança del 95%. La denominació es correspon a la mateixa ordenació del gràfic anterior. La línia discontinua representa el valor mitjà dels ous.
Les comparacions més interessants són entre el tercer i el quart ou. S’observa com aquest darrer és més petit, tant pel que fa a dimensions com a massa (figura 3). Quant a volum, la figura 4 és prou explicita, les diferències volumètriques entre ambdós ous són de l’ordre de 5 cm3! S’observa com tots els ous presenten uns valors propers als mitjans tret d’aquells que ocupen un ordre extrem (com el 4 o el d). En aquest sentit, val a dir, que els volums o la mida dels ous s’interpreten com un indicador de la probabilitat de supervivència del poll.