Identificació

Petita guia de com identificar l'ocell en mà, tant a nivell específic, subespecífic, com de sexat, muda i datació (vegeu pàgines vinculades). Sense oblidar l'apartat de manipulació de l'ocell per a reduir-ne al màxim l'efecte del manipulador (tant sobre l'ocell i com sobre l'estudi en qüestió). A continuació teniu una breu introducció a l'espècie.

Els rapinyaires nocturns

Els rapinyaires nocturns són un grup d'ocells caracteritzats pel fet de ser, tal com indica el seu nom, rapinyaires, és a dir, són depredadors d'altres animals vertebrats, als quals cacen amb les seves urpes. I alhora són d'hàbits nocturns, és a dir, desenvolupen la seva activitat, majoritàriament, en les hores de nit. A més a més, com a ocells de rapinya són animals que han de caçar per tal de viure. Si tenim en compte que els altres únics vertebrats de sang calenta que es belluguen en la foscor són els mamífers. Aleshores, és comprensible i natural, que la dieta principal dels "mussols", com popularment també es coneix i denomina al grup dels rapinyaires nocturns, siguin els mamífers, sobretot els de mida petita, altrament anomenats micromamífers. Com que de ratolins i altres animalons, base de la dieta, els podem trobar sempre al llarg de tot l'any, aleshores, és lògic que els rapinyaires nocturns també els puguem trobar, i amb una mica de sort veure, al llarg de tot l'any, per les nostres contrades. Amb tot, el xot europeu (Otus scops), un d'ells es comporta, més aviat, com l'excepció a la norma suara esmentada.

El xot (Otus scops) i les seves particularitats

El xot (Otus scops) és un ocell rapinyaire d'hàbits nocturns molt fàcil de reconèixer pel seu cant. D'entre els nostres rapinyaires nocturns, és el de dimensions més petites. Com a tal, hom pot dir que és un animal una mica especial, doncs, és l'únic d'Europa de costums migratòries, juntament amb el mussol emigrant (Asio flammeus), ocell no nidificant a Catalunya. És a dir, es tracta de l'únic d'entre els nostres "mussols" que quan arriba l'hivern se'n va cap a d'altres regions. En concret, més al sud, a l'Àfrica tropical, on hi passarà el llarg hivern.

Figura 1. Xot (Otus scops), el rapinyaire nocturn en qüestió. Sovint conegut pels ornitòlegs però, en general, força desconegut pel la majoria de gent no entesa en la matèria. Si voleu, podeu descarregar-vos aquesta imatge com a fons de pantalla del mòbil, queda molt bé!

L'altra de les seves peculiaritats és el fet de ser un rapinyaire insectívor, això vol dir que el seu aliment principal són els insectes. De fet, aquestes dues particularitats, que el fan especial dins del col·lectiu de rapinyares nocturns que habiten a casa nostra, estan relacionades entre si. El fet de menjar quasi en exclusiu insectes, implica que el seu comportament ecològic sigui molt diferent a la resta "mussols", tot i que el seu aspecte n'indiqui el contrari. Es tracta doncs, d'un ocell comparable amb la majoria d'ocells insectívors, en aquest cas, però, d'hàbits diürns, com ara els túrdids i afins, sílvids, botxins i semblants (grans insectívors), etc. Si ens fixem en aquesta categoria d'ocells, les diferències abans esmentades ja no són tantes com semblava. Així per exemple, la gran majoria dels ocells estrictament insectívors també marxen durant l'hivern, per anar a passar-lo en latituds més al sud. Aquest tret conductual igual entre ambdós grups té una clara raó de ser i és el fet que en aquelles contrades hi podran trobar l'aliment necessari per passar la temporada d'hivern, època que els resultaria força difícil de superar si es quedessin a passar-la aquí. Tot i això, alguns exemplars resten durant l'hivern a la part sud de les penínsules mediterrànies (vegeu figura 2).

Figura 2. Mapa de distribució del xot europeu, principal representant del gènere Otus per a la regió faunística del Paleàrtic Occidental. En verd es mostra l'àrea de presència estival, en lila l'àrea de presència al llarg de tot l'any i en blau l'àrea d'hivernada. (font: IUCN, HBW). Mapa UICN actualitzat

Una altra de les particularitats és que el gènere Otus, al qual pertany el xot, és un dels més diversificats dins de la classe dels ocells, en concret, entre els ocells no passeriformes és un dels que aglutina major nombre d'espècies, en conjunt més de 60*. Es tracta d'un gènere d'ocells estès per tots els continents excepte a Oceania (Austràlia i illes oceàniques), ben al contrari de regions biogeogràfiques veines, com el sud-est asiàtic, o d'altres més allunyades com el continent americà. Europa, ben al contrari, constitueix un territori pobre en espècies d'aquest gènere, només representat per una sola espècie: el xot europeu (Otus scops). Val a dir, a més, que en el cas de l'àmbit geogràfic europeu, es troba distribuïda gairebé en exclusiu per la franja mediterrània (vegeu mapa de distribució mundial de l'espècie).

*Quan abans el gènere aglutinava tant els actuals Megascops (principlament al continent americà) i Otus (distribuïts per la resta de continents).

Biometria segons les subespècies