3 Nuclis i Radioactivitat

La radioactivitat és un fenomen físic natural que presenten certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, aquestes substàncies radioactives inestables perden energia emetent radiacions en forma de partícules o ones electromagnètiques per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables.

Història

En 1896, Henri Becquerel expandia el camp de química per incloure els canvis nuclears en descobrir que l'urani emetia radiació. Marie Curie va estudiar la radioactivitat i va trobar que la radiació era proporcional a la quantitat d'element radioactiu present, i proposava que la radiació era una propietat d'àtoms (per oposició a una propietat química d'un compost).

Marie Curie va ser la primera dona en guanyar un Premi Nobel i la primera persona en guanyar-ne dos (el primer, compartit amb el seu marit Pierre i Becquerel per la descoberta de la radioactivitat; i el segon per descobrir els elements radioactius radi i poloni).

Vida de Marie Curie

- Biografia de M. Curie de Ciberfascículos

- Biografía de M. Curie de La Revista: El museo del siglo

Webquest sobre la Vida de Marie Curie i la Radioactivitat

Desintegració radioactiva

La desintegració radioactiva designa també la transformació espontània, amb el pas del temps, dels àtoms d'un element químic, en un o més elements distints. És diu també radioactivitat. La radioactivitat no es dóna en tots els isòtops, sinó en els isòtops inestables (radioisòtops).

Quan les forces a l'interior del nucli no estan en equilibri, el nucli és inestable i tendeix espontàniament a assolir un estat estable per mitjà de l'emissió d'una o més partícules.

Es va comprovar que la radiació pot ser de tres classes diferents:

  • Radiació alfa: Són fluxos de partícules carregades positivament compostes per dos neutrons i dos protons (nuclis d'heli). Són poc penetrants encara que molt ionizantes. Són molt energètics.

  • Radiació beta: Són fluxos d'electrons resultants de la desintegració dels neutrons. És més penetrant encara que el seu poder d'ionització no és tan elevat com el de les partícules alfa. Per tant quan un àtom expulsa una partícula beta augmenta el seu nombre atòmic una unitat (a causa del protó guanyat).

Un neutró es transforma en un protó, un electró i un antineutrí

Per exemple:

  • Radiació gamma: Són ones electromagnètiques. És el tipus més penetrant de radiació i es necessiten capes molt gruixudes de plom o formigó per a detenir-los.