L'ÒPERA
Quan i on va començar l'òpera?
L'òpera va començar a Itàlia i més precisament a Florència a finals del segle setze.
Al voltant de 1570, Giovanni Bardi - un membre d'una de les famílies més antigues i prestigioses de Florència - va decidir crear una acadèmia musical al seu palau convidant els músics i compositors més importants de l'època, com ara Iacopo Peri i Giulio Caccini.
La Camerata Florentina de Bardi – El “recitar cantant” o actuar en cantar.
La meta era crear una orquestra petita que es diria la Camerata Florentina de Bardi.
La Camerata Florència tenia idees innovadores, que eren molt més avançades que les convencions d'aquells temps, i la seva concepció buscava crear més que un concert regular, un nou tipus d'entreteniment teatral.
El seu objectiu era crear un espectacle complet, o una presentació teatral que no fos únicament actuada, sinó també cantada.
En resum, volien presentar històries que fossin narrades per mitjà de lactuació i el cant amb lacompanyament duna orquestra.
Les primeres variants i la influència italiana
Només a partir de la segona meitat del segle divuit va ser quan Mozart (qui també parlava italià) va començar a escriure les primeres òperes en alemany.
No obstant això, el terme òpera és italià i es troba al vocabulari de molts idiomes, així com moltes paraules utilitzades en la terminologia musical: adagio, allegretto, piano, moderato, largo, staccato, crescendo, diminuendo...
Certament hi ha un reconeixement important a la contribució que Itàlia va fer a l'evolució de la música europea.
Hi ha molts tipus diferents d'òpera: graciosa, semiseriosa, seriosa, i drama musical.