Taules PRESENCIALS de Work-cafè

En aquest taller descobrirem el poder del joc i com pot ajudar-nos a millorar la nostra gestió del coneixement. Jugues?

· El Poder del Joc.pdf

Document presentació.

Desenvolupament i exemples d'activitats curriculars engrescadores per a l'alumnat utilitzant i seguint la metodologia de la millora contínua. Hi ha una experiència de gestió de juntes d'avaluació d'ESO, una de metodologies aplicades a la FP i una de creació d'una empresa de màrqueting formada per estudiants del CCFF que ofereixen i realitzen serveis a les empreses.

Laura Torra - Provoca'ns

Simulació de projecte d'empresa del CCFF de màrqueting i publicitat on formen una empresa i fan el màrqueting a empreses reals i cobren per fer-ho.

Joan Zamora - Actes d'avaluació a l'ESO/bat. i CF i els vincles automàtics amb altres documents

Explicació concreta d'una acta d'avaluació d'ESO/BATX i una de CF i els vincles automàtics amb la memòria anual, el quadern de notes del professorat i els butlletins. (Si dóna temps i vinculat amb l'anterior explicació: el perquè del programari del centre i el seu ús).

Cristina Font - Metodologies a l'FP

La bona pràctica expressa com utilitzen diversitat de metodologies a la FP.

Presentació d'experiències sobre metodologies duent a terme l'auditoria interna de centre. També tindrem la visió d’una empresa auditora analitzant els punts de la Norma ISO 9001:2015 i la seva relació amb els requisits definits en el sistema de gestió d'un centre educatiu.

Mar Costa - L'auditoria Interna des de la visió de l'empresa Auditora.

Al llarg de la presentació s'aniran veient els diferents punts de la Norma ISO 9001:2015 i la seva relació amb els requisits definits en el sistema de gestió d'un centre educatiu.

Leslie Olalla - L'auditoria Interna dividida en dos blocs.

“Realitzar una auditoria interna dividida en dos blocs. Per una banda, l’avaluació interna on s’avaluen els ensenyaments rebuts i el control documental a través dels diferents departaments del centre i dels equips docents; la segona part tracta de com un coordinador de qualitat extern al centre revisi tot el SGQ i tots els seus processos associats.”

Presentació d'experiències sobre metodologies duent a terme l'auditoria interna de centre. També tindrem la visió d’una empresa auditora analitzant els punts de la Norma ISO 9001:2015 i la seva relació amb els requisits definits en el sistema de gestió d'un centre educatiu.

Mar Costa - L'auditoria Interna des de la visió de l'empresa Auditora.

Al llarg de la presentació s'aniran veient els diferents punts de la Norma ISO 9001:2015 i la seva relació amb els requisits definits en el sistema de gestió d'un centre educatiu.

Teresa Comas - L'auditoria interna a l'Institut Miquel Biada.

Presentació de la metodologia per realitzar l'auditoria interna de centre a l'Institut Miquel Biada.

Els ponents expliquen bones pràctiques de càrrecs directius que porten a l'èxit del seu centre.

Sandra Entrena Ortega - Fina Garcia Pérez -Lideratge en transició + lideratge distribuït.

Com preparar i fer el relleu d'un càrrec directiu perquè el projecte no es vegi compromès.

Rafel Juanola Bailina - Com afrontar situacions extraordinàries des de la direcció d'un centre educatiu.

Com aconseguir que el dia a dia d'un centre es vegi poc afectat si aquest pateix una situació extraordinària.

Els ponents expliquen bones pràctiques de càrrecs directius que porten a l'èxit del seu centre.

Actuacions que podem fer amb les persones del centre per aconseguir una millora del clima de l'escola i institut. Aspectes com acollida, documentació, activitats esdevenen fonamentals. Un centre on hi hagi bona entesa entre personal facilita el treball de tothom.

La formació i el clima de centre. Claus de la millora escolar.

Oriol Morillo - Apadrinament de nous docents i el desenvolupament amb la implicació al centre.

Implementació de l'apadrinament com a eina per canalitzar l'acompanyament.

La distribució de responsabilitats clau pel benestar docent. Un equip en genera quan deixa que tothom projecti i se senti protagonista d'una aventura col·lectiva.

El coneixement i la seva gestió és clau en tots els instituts.

Sistematitzar la identificació del coneixement, avaluar-lo, estructurar-lo, emmagatzemar-lo i transmetre'l.

Què cal fer amb el coneixement: Captura, organització, transferència i difusió

Fer palès el coneixement crític del centre.

Es mostrarà com un centre pot utilitzar eines al núvol, especialment les eines de Google Workspace, en la seva organització i en els processos d'aprenentatge. A més, es mostrarà quins avantatges té utilitzar els ordinadors amb sistema Chromebook amb l'alumnat.

Manel Motrel Girgas - Nando García - Ús de Chromebooks en un institut escola.

El centre mostrarà com utilitza els dispositius Chromebooks amb l'alumnat i l'entorn Google Workspace en la seva pràctica d'aula i per a l'organització del centre.

Presentació Projecte Institut Escola Antaviana de Barcelona

Experiències educatives amb dispositius mòbils.

Joan Calvo Luque - Albert Correa Llamazares - Assortiment mòbil, un tast d’experiències digitals.

En aquest Work-Cafè Virtual us presentarem un conjunt d’iniciatives que s’han realitzat amb alumnes d’Educació Primària del Col·legi Sant Andreu amb la intenció de promoure un ús eficient de la tecnologia a través de propostes didàctiques innovadores i que tenen com a prioritat el coneixement de l’entorn, programació educativa i treball de la Competència Digital.

Presentació Assortiment mòbil, un tast d’experiències digitals.

Jordi Gavaldà Bernal - El xatbot: una eina més al mòbil.

El xatbot o assistent virtual és una eina innovadora que es pot dissenyar a classe i ajuda l'alumnat a organitzar el seu pensament. A més, el/la docent pot adaptar o suggerir que els continguts s'ajustin a la seva matèria o formin part d'una estratègia més social.

Presentació Dispositius mòbils a l’aula - el Xatbot

Taula sobre els espais educatius i el seu impacte en les metodologies i processos d'aprenentatge.

Carol de Britos - Sílvia Sasot - Espais d'aprenentatge.

Reptes i transformació dels espais educatius.

Esther Belvis Pons - Espais d'aprenentatge i els reptes digitals.

Reptes en la incorporació de les tecnologies als espais educatius.

En aquesta taula s'explicaran els diferents itineraris formatius dels ensenyaments artístics i la seva relació amb la formació professional.

Jordi Homar Marquès - Sílvia Borrell Giró - Els ensenyaments d'arts plàstiques i disseny.

Els cicles formatius d'arts plàstiques i disseny ofereixen formació professional en l'àmbit dels oficis artístics, les arts plàstiques, les artesanies i el disseny, i capaciten per a la incorporació al mercat laboral en una professió concreta. S'organitzen en diverses famílies professionals com a cicles de grau mitjà i de grau superior amb una durada de dos cursos, d'entre 1.600 i 2.000 hores.

Lluís Burillo Toledano - Els ensenyaments de dansa i arts escèniques.

Els ensenyaments professionals de dansa proporcionen la formació necessària per a la professionalització de ballarins i ballarines de les especialitats de Dansa Clàssica, Dansa Contemporània i Dansa Espanyola. Per altra banda, els cicles formatius d'arts escèniques ofereixen formació professional en l'àmbit dels oficis de les arts del circ, de les tècniques d'actuació i de les tècniques de direcció coral, i capaciten per a la incorporació al mercat laboral en una professió concreta.

Carme Ortiz Valeri - Els ensenyaments artístics superiors.

Els títols de grau en Ensenyaments Artístics Superiors s'organitzen en quatre cursos, que equivalen a 240 crèdits ECTS, i la superació d'aquests ensenyaments dona dret a l'obtenció del títol de grau en les disciplines següents: art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, dansa, disseny i música.

Les Escoles Oficials d’idiomes porten anys oferint ensenyament d’idiomes de qualitat als ciutadans. Al llarg de tot aquest temps s’han enfrontat a reptes de tot tipus, i gràcies a la capacitat d’innovació i d’adaptació del professorat i dels equips directius, han anat superant els reptes que els canvis a la societat els plantejaven. En aquests moments ens trobem amb la necessitat de superar nous reptes: respondre a les demandes de les noves generacions, oferint l’ensenyament d’idiomes en un món cada vegada més digitalitzat i amb molta diversitat d’interessos, motivacions i disponibilitat. I tot això garantint la qualitat de sempre.

Yolanda Scott-Tennent Basallote - Judit Bòria Castet - Cóm es pot fer front a aquests reptes amb les eines que tenim a l’abast avui?

Bones pràctiques utilitzant la metodologia de la simulació.

Marc Arnalte Olloquequi - Simulacions Fase II de casos pràctics per l’assignatura de Mòdul de Projecte en l’àrea d'Imatge per al Diagnòstic.

Es posa a l’alumnat en situacions reals en l’aula preparada per la metodologia de Simulació. En aquets cas concret, l’alumnat es posa en el paper de dos tècnics/es del CT d'urgències d'un hospital i els hi arriba un pacient amb una sospita de patologia determinada. L’alumnat ha de fer tot el procés: preparació de la sala, acollida del pacient, mobilització a la taula d’exploració, tècnica d’exploració amb contrast, mobilització i comiat del pacient, tot amb les degudes normes d’higiene i protecció radiològica. Dos/dues professors/es valoren, mitjançant un extensa rúbrica, cada detall de les seves actuacions des de dins d’una sala vigilant per un mirall fals i un sistema d'àudio i vídeo. En acabar, l’alumnat comenta com s’ha sentit i què creu que ha fet bé i el professorat li dona el feedback de les correccions.

Laura Badenas - Simulació transversal al CFGM de TCAI

Utilitzant la metodologia de simulació s'avaluen les competències procedimentals i actitudinals dels objectius curriculars del cicle.

Els centres d’FP han de ser els referents de les empreses per a la recerca de professionals qualificats/des.

A la vegada, la finalitat principal dels centres de formació professional és la inserció laboral del nostre alumnat.

Per tant, els centres han d’oferir el servei de borsa de treball com a eina de resposta a la gran necessitat de treballadors/es qualificats/des i amb unes competències professionals i personals adequades als reptes de les empreses. Hi ha diferents mecanismes per al desenvolupament d’aquest servei, des de la forma més senzilla a l’aplicació més moderna i automatitzada. Donarem diferents versions de com dur a terme una borsa de treball de diferents maneres i amb diferents aplicacions.

Laura Guiu - Visió de la borsa de treball des d’una aplicació molt implementada als centres d’FP.

Es tracta d’una aplicació genèrica per a gestió de l’assistència de l’alumnat i que han afegit un mòdul de borsa de treball.

Rosa Pujol - Visió de la borsa de treball a través de publicacions d’ofertes en eBando.

Gestió de la borsa de treball des d’una aplicació senzilla com és eBando.

Cal incorporar la coeducació i la perspectiva de gènere a tots els nivells i modalitats del sistema educatiu, en la programació educativa i el currículum, a l’efecte d’afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, garantint una orientació personal, acadèmica i professional lliure de biaixos sexistes i androcèntrics, evitant tota discriminació associada al sexe.

Anna Belén Fernández Viciana - La nostra història. Tot va començar quan...

En aquesta pràctica explicarem quan i com la coeducació va arribar al nostre institut. De quina manera el professorat de cicles de la família de Serveis Socioculturals i a la comunitat ha anat incorporant al llarg dels anys diferents activitats dins i fora de les aules i s'han anat incorporant diverses pràctiques en la vida del centre.

Anna Sànchez Moix - De la teoria a la pràctica: recursos i experiències

El centre educatiu té el site Coeducació i Diversitat sexual per oferir recursos com articles, documentals, conferències, curtmetratges, tallers... que pugueu fer servir tant el professorat com l'alumnat per poder anar construint, entre tots i totes una realitat més lliure i justa.

Comptarà amb el testimoni de tres instituts de referència, La Mercè (Barcelona), l’Escola del Treball de Barcelona i l'Escola del Treball de Lleida, per parlar de la seva experiència en projectes de cooperació internacional

Pedro de Jesús Cuadra-Solís - Exchange of good practices

El projecte té com a objectius realitzar la conversió elèctrica d'un vehicle de combustió interna i intercanviar experiències sobre metodologies actives d'ensenyament-aprenentatge a l'aula. També comporta la realització de reunions transnacionals de gestió i activitats transnacionals d'aprenentatge, ensenyament i formació.

Albert Pérez - PE-LE Project

El seu objectiu principal va ser la creació d’una plataforma digital per donar suport i mobilitzar Europa de manera flexible, centrant-se en la formació basada en competències. Conté continguts i materials per als alumnes del programa de coaching i per als formadors. També proporciona informació sobre continguts pràctics i teòrics d'aprenentatge en el lloc de treball dins d'Europa.

Pilar Palau - Coordinadora d'Emprenedoria

El projecte europeu “Emprenedoria impulsada per la Sostenibilitat” (SdE) neix de la necessitat de les escoles d'FP d'implicar la sostenibilitat en els seus plans educatius. L'associació consta de quatre escoles de formació professional (FP), dues institucions d'educació superior (HEI), una escola secundària, una empresa i un ministeri d'educació regional. Els principals grups objectiu del projecte són estudiants, professors, formadors i petites i mitjanes empreses locals.

En aquesta taula podrem conèixer tres projectes molt interessants que es desenvolupen dins de l'àmbit dels Programes de Formació i Inserció.

Miquel Sangüesa - La música com a eina pel desenvolupament de l'autoestima d'alumnat de PFI.

El projecte d'Educació a través de les Arts utilitza la música per treballar l'autoestima, el procés de creació d'identitat i la definició de l'itinerari formatiu, personal i professional de l'alumnat del PFI d'electricitat, aigua i gas de Palau-solità i Plegamans. L'alumnat va construir instruments musicals amb materials reciclats per gravar una peça musical. Més tard van crear la lletra de la cançó i van enregistrar-la. El resultat es va acompanyar d'un videoclip creat conjuntament amb l'alumnat i el professorat.

Biel Mossoll - Lluèrnia 2022.

El Microprojecte d'enguany és un Projecte d'Aprenentatge Servei on TOT el PTT GARROTXA (amb els seus diferents perfils professionals) col·laboren de forma pràctica amb un festival de la ciutat (que és el Lluèrnia).

Montserrat Lluch - Demostra’t.

Consisteix en el procés d’elaboració de videocurriculums per part dels alumnes PFI.

Pep Cruells - Construcció d'un Virtual Pinball

A partir dels coneixements adquirits, tant de maquinari com de programari, en un curs de PFI del perfil d'Informàtica, es vol construir des de zero, una màquina recreativa simulant els antics millons que hi havia a les sales recreatives dels anys 80, però en format digital: el que s’anomena un Virtual Pinball.

Taula rodona on presentarem tres experiències: dues propostes que capgiren l'estructura modular dels cicles formatius per millorar els aprenentatges competencials de l'alumnat de cicles formatius i una proposta per millorar el compromís de l'alumnat de cicle mitjà amb el seu aprenentatge a través de la gamificació.

Irene Alegre - Cristina Cardona - Iris Maturana - Avaluació formativa a l'FP: La seva implementació en dos cicles formatius.

L'avaluació formativa ens dona eines per avaluar el nivell de domini global de les competències de l'alumnat durant el cicle. Proporciona un context on l'alumnat es responsabilitza del seu procés d'aprenentatge a la vegada que és una eina d'aprenentatge al servei de l'aprenent.

Olga Castilla - Paco González - Metodologia ABP a un cicle d’alt rendiment (CAR)

L’organització tradicional del cicle per mòduls professionals desapareix i tot el currículum del cicle està organitzat per projectes reals, relacionats amb el món laboral del sector empresarial. Aconsegueix integrar i desenvolupar competències tècniques i específiques del cicle, a més de les competències transversals, fent l’alumnat el protagonista del seu aprenentatge.

M. Montserrat Llamas Álvarez - Maria dels Àngels Queral Castellà - Gamificació

L'aplicació d'una metodologia activa (gamificació) al CFGM Planta Química PFiC: Jocs de taula, escape room, breakout, mapes gamificats...

Projectes d'innovació reals amb empreses.

Joan Carles Rey - Projecte de química.

Obtenció de Nitrogen (gas) a partir de bacteris.

Eduard Barrull Farré - Unim Generacions a la Barceloneta.

Projecte amb col·laboració amb el centre Cívic i impulsat per l'AMB en el programa compartim un Futur. La idea del projecte ha estat fer un Projecte d'Aprenentatge i Servei per fomentar el caràcter ambiental i cultural de la Barceloneta mitjançant diferents conferències i xerrades amb usuaris del centre Cívic.

Una immersió en l'experiència que està suposant en els centres la implementació d'aules tecnològiques. Anàlisi del nou paradigma i valors afegits de la nova tecnologia de realitat virtual i augmentada a través de l'experiència de centres de Formació Professional.

Raquel Ardila - Aula ATECA a l'Institut la Mercè.

Descripció de l'experiència del primer any d'aula tecnològica en el institut la Mercè.

Joan Gensana - Aula ATECA a l'Escola del Treball de Barcelona.

Descripció de l'experiència del primer any d'aula tecnològica a l'Escola del Treball de Barcelona.

La manera d'aprendre de l'alumnat actualment, ha fet un salt. Actualment l'estudiant és responsable de part del seu aprenentatge. Com a docents, ens calen eines metodològiques per afrontar aquesta nova manera d'entendre l'educació, igualment saber què passa en el cervell dels adolescents i quines transformacions tenen. Tot plegat, per oferir uns ensenyaments de qualitat.

Elena López Martinez - Aprenentatge per escenaris.

Disseny d'escenaris d'aprenentatge on es fan servir diferents metodologies actives per assolir competències professionals i personals descrites als títols.

Elisabeth Úbeda i Charo García - La Primera Guerra Mundial treballada des de l'empatia històrica.

Treballar amb aquesta metodologia a la matèria d'Història del món contemporani permet a l'alumnat treballar de manera empàtica, com és ser un soldat, una mare, un fill, una padrina de guerra o fins i tot un cavall de batalla, en temps d'una "Gran Guerra". Els nostres alumnes no només han escrit cartes, sinó que a més a més, amb el seu personatge real, han creat el tràiler d'una docusèrie imitant la plataforma de Netflix.

El centre formador, com a entorn d’aprenentatge que promou la professionalització docent a partir d’una organització que facilita espais de debat pedagògic entre iguals, en el marc del seu projecte educatiu. L'objectiu és orientar els centres en la presa de decisions per garantir un acompanyament constructiu i capacitador dels estudiants en pràctiques

Ruth Jou Matamala - Mariona Dalmau Portulas - Acollida i acompanyament per a la formació de l'estudiant en pràctiques

L'acollida i l'acompanyament com a elements claus per assegurar un bon inici i una bona estada de l'estudiant en pràctiques. Es concretaran les actuacions del centre per garantir un acompanyament constructiu i capacitador, orientat a promoure de manera sistemàtica la reflexió i la presa de consciència del propi procés d’aprenentatge.

Procediment d'acreditació en qualitat del servei d'FP dual que presten els centres a través de les empreses. Dues empreses i els seus centres de referència ens explicaran de primera mà l'experiència d'acreditar-se en qualitat del servei d'FP dual

Jaume Llovet Barbero - Judit Domingo Delgado - 5Skill Solutions SL assoleix l'excel·lència en la Formació en Dual.

Treball de cooperació per a l'obtenció de la certificació d'excel·lència entre l'empresa 5 skill solutions SL i l'institut Esteve Terradas i Illa.

Glòria Deulofeu i Monrabà - Joan Varela Paz- Ercros assoleix l'excel·lència en la Formació en Dual.

Treball de cooperació per a l'obtenció de la certificació d'excel·lència entre l'empresa Ercros i l'eCAT-bcn institut Lluïsa Cura.