Taules de debat al voltant del tema de la qualitat a l'aula.

Olga Quesada - La gestió del Pla de Comunicació de l'Institut Esteve Terradas i Illa

El pla de comunicació del centre és un procés orientat a identificar, anticipar i satisfer les necessitats de l’alumnat, ex-alumnes, professorat, personal d’administració i serveis, famílies, empreses i altres institucions potencialment receptores dels serveis del centre. El pla de comunicació té com a objectiu desenvolupar una estratègia global enfocada explícitament a la millora de la gestió de la informació, el coneixement i la comunicació.

Glòria Baldó - La gestió del Pla de Comunicació de l'Institut Baix Camp

L’Institut Baix Camp és un centre gran i complex. Tenim molta diversitat d’estudis (ESO, BAT i CICLES) que es reparteixen en horaris de matí i tarda. La comunicació és un factor clau per fer que el centre funcioni i que tota la comunitat s’hi senti integrada. Els objectius estratègics del centre són millorar la participació de les famílies i l’alumnat en la gestió del centre i millorar la comunicació interna i externa. En aquesta xerrada l’objectiu serà explicar-vos com ho fem.

Rut Anglès - La gestió del Pla de Comunicació de l'Institut Pere Martell

Des de l’Institut Pere Martell es realtizarà una presentació global dels principals apartats del pla de comunicació d’un centre de formació professional i en quines accions es concreten:

- La comunicació corporativa.

- La comunicació externa: destacar l’annex Pla publicitari anual.

- La comunicació interna.

- Les relacions públiques.

- La comunicació de crisi: destacar l’annex Gestió de les situacions de crisi.

· Pla de comunicació - INS Baix Camp.pdf

· Pla de comunicació - INS Esteve Terradas i Illa.pdf

· Pla de comunicació - INS Pere Martell.pdf

Marco Berenguer - La gestió del Pla de Comunicació a l'Institut El Calamot

A l'Institut El Calamot disposem d'un Pla de Comunicació que diferencia entre la comunicació interna i l'externa.

Pel que fa a la comunicació interna disposem d'una plataforma de gestió interna que ens facilita moltíssim la tasca.

Quant a la comunicació externa potenciem molt la nostra presència a les xarxes socials (Instagram, Twitter, FaceBook, Youtube) i la pàgina web. Per això, ja fa uns quants cursos que es va crear la figura del/la coordinador/a de Comunicació, que a banda de fer el manteniment de la web i de dinamitzar les xarxes socials, potencia i vigila el bon ús de la imatge corporativa del centre.

Un altre factor que ajuda tant a la comunicació interna com externa és el disseny i producció de material promocional que reforça la imatge corporativa i el sentiment de pertinença al centre.

Fàtima Prat - La gestió del Pla de Comunicació a l'Institut Miquel Biada

El nostre pla de comunicació es divideix en dues parts, la comunicació interna i la comunicació externa.

El pla no es podria desenvolupar correctament sense la comissió d’imatge i comunicació del centre que s’encarrega sobretot de la difusió i la imatge del nostre centre. La comissió està formada per la Coordinadora d’Imatge i difusió, el professorat que vol participar i un membre de l’equip directiu. En total aquest curs, som 7 persones. La comissió gestiona les xarxes socials i la pàgina web. Així mateix és la responsable de tenir el llibre d’estil actualitzat i de fer-ne la corresponent difusió.

Tenir un pla de comunicació ben estructurat ens ha facilitat, no només que la informació arribi a tothom sinó afrontar les situacions difícils amb més garanties. Tenir clar què cal comunicar, quan cal fer-ho i com ens ajuda a superar situacions de crisi com la que estem vivint actualment amb la pandèmia.

Mª Jesús Castro - La gestió del Pla de Comunicació a l'Institut Torre Vicens

L’Institut Torre Vicens és un centre públic del Departament d’Educació, situat a la ciutat de Lleida, amb més de 25 anys d’història. S’hi imparteixen els estudis d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional de les famílies de Sanitat, Imatge personal i Edificació i obra civil i un Programa de Formació i Inserció de Perruqueria i estètica per alumnat amb NEE. És, per

tant, un dels centres més grans de la ciutat, amb una matrícula de 1386 alumnes i 127 professors, a més de 8 persones del PAS i 2 del PAE i de 7 persones de serveis externs.

El curs 2018-2019 s’inicia un nou projecte de direcció que comporta canvis en l’estructura organitzativa del centre, després d’una profunda anàlisi de les necessitats. Entre aquestes, la necessitat de millorar la comunicació i promoure i millorar la imatge de centre. La creació de la coordinació de comunicació institucional, i dels documents Pla de Comunicació i Pla de Màrqueting

formen part del conjunt d’actuacions que ens han de permetre aconseguir els objectius de promoure la millora contínua i millorar la confiança dels grups d’interès.

· Accés a la gravació

Josep Ramón Agulló - Millora en la gestió energètica i l’enllumenat

L’Institut d’Educació Secundària Salvador Dalí d’El Prat de Llobregat ha reduït el seu consum elèctric un 33% gràcies al treball en equip d’alumnes i professors, i a la implicació de tot el personal del centre. L’estalvi s’ha aconseguit amb l’aplicació de bones pràctiques ambientals en totes les activitats acadèmiques docents durant un període de tres cursos escolars.

Actualment s’està realitzant el mateix a l’Institut Illa dels Banyols d’El Prat de Llobregat. A més a més, tenim planificat, durant aquest curs escolar, realitzar una instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa.

Antoni Moreno - Instal.lació eficient a l'Institut La Garrotxa

Com hem augmentat l'eficiència en clima i llum a l'Institut La Garrotxa.

Francesc Pujol - Una comunitat energètica sobre la teulada de l'escola la Vall del Terri.

Sabeu què és, com funciona i quins avantatges té formar part d'una comunitat energètica? L'ajuntament de Cornellà del Terri ha participat en un projecte pilot de la Diputació per crear una comunitat energètica sobre la teulada de l'escola del poble .

Joan Blasco - Gestió de la documentació de centre a través de iEduca

Des de fa 4 cursos utilitzem la plataforma iEduca tant per la gestió documental de centre a tots els nivells(documentació estratègica,processos procediments...) com per les actes de les reunions i seguiment dels acords que es produeixen. Hem comprovat que era la millor manera de tenir tot el sistema centralitzat i fàcilment actualitzable.

José Luis Touron - El Moviment Maker a l'escola

El Moviment Maker no és pas nou, nascut als campus d'estiu o com a formació extraescolar, aquesta pràctica d'aprenentatge informal es va obrint pas a les escoles poc a poc com una forma d'integrar diferents assignatures com ciències, tecnologia, matemàtiques i art (STEAM) en projectes interdisciplinaris on s'estimula la creativitat i l'auto-descobriment per part dels aprenents i, alhora permet gestionar d'una manera natural la diversitat que trobem a les aules avui dia.

Mireia Usart - IoT

Parlaré sobre què és IoT i perquè serveix en educació.

· Presentació en pdf

· Presentació en pdf

· Presentació en pdf

Joan Padrós - La Flipped classroom a la formació de persones adultes

La Flipped classroom, combinada amb altres modalitats i metodologies d'aprenentatge s'ha mostrat com una magnífica eina per a la formació de persones adultes i ha permès fer evolucionar els ensenyaments cap a d'altres modalitats d'aprenentatge com la semipresencialitat o la formació a distància amb suport presencial.

Toni Aguilar - Flipped a l'etapa de Batxillerat

Des de fa uns anys a la nostra escola utilitzem la metodologia de la classe capgirada a l'etapa de batxillerat. A la sessió es compartiran tres bones pràctiques que poden ajudar a entendre la metodologia que està al servei de l'aprenentatge dels alumnes. És una eina que en la situació de confinament, total o parcial, que viuen avui les nostres escoles pot ajudar-nos a millorar les nostres pràctiques docents.

Francesc Clavera - Eines i estratègies de la classe capgirada

S'exposarà l'estructura, les eines i estratègies metodològiques per tal de dur a terme una classe capgirada.

Miguel Angel Muras - Microlearning. Conceptos e ideas clave

Soluciones varias de microlearning

Elena Vercher - Videotutorials com a recurs d'aprenentatge

A la jornada parlarem de la necessitat de crear videotutorials perquè els alumnes, tant els que estan a classe respectant la distància de seguretat, com els que estan a casa, puguin seguir amb allò que es fa a la classe i veure-ho tantes vegades com ho necessitin, a més d'afegir comentaris amb els dubtes i/o interactuar a través de l'EVEA. També aprofundirem en els materials i recursos que necessitem per començar a crear els nostres propis vídeotutorials pels alumnes i també amb altres tipus de continguts a la formació de mestres.

Elena González - Experiencia amb creació i dinamització de Mooc, Nooc i creació d'Edupills a INTEF

Noelia Montore - L'espai, agent d'aprenentatge

L’Escola Norai ofereix un entorn respectuós amb les persones i transmissor de cultura. L’espai acull l’infant i genera un medi adequat a les seves necessitats i a allò que volem que s’hi produeixi. El disseny de l'espai està al servei dels principis del projecte educatiu: autonomia en l'aprenentatge i construcció col·lectiva de coneixement.

Raquel Valle - Els espais educatius, un model tridimensional

Els nous plantejaments d’escola i les necessitats educatives actuals requereixen nous espais d'aprenentatge configurats i implementats a partir de coneixement científic sorgit d'una recerca interdisciplinar, sistemàtica i d'excel·lència.

A l'escola Miquel Martí i Pol els aprenentatges es construeixen en un entorn en el que la pedagogia, l'ambient i la tecnologia van de la mà.

Gemma Ávarez - Repensar les aules d'infantil: projecte educatiu i reflexió de claustre

Mostrar el procés de reflexió del claustre d'infantil pel que fa als espais escolars, quines necessitats hi hem vist, com hem fet per consensuar idees. També de com el SUMMEM ha fet que alguns dels plantejaments inicials variesin i de com aquests espais ens ajuden a fer comunitat i coeducació.

Núria Colás I Carmen Montoro - Ara Art

L’institut participa des del 2007 en el projecte Zona Intrusa, una proposta artística i educativa per als centres de secundària de Mataró. Una iniciativa i producció de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró que cerca apropar l’art contemporani als centres educatius per produir i generar un diàleg amb l’alumnat i professorat. Partint de la proposta artística, dirigida per artistes contemporanis, es pretén generar un coneixement integral sobre l’individu i el seu entorn que vagi més enllà de l’art. Enguany el centre ha començat a impartir el Batxillerat Escènic i s’ha sumat al projecte Ara Art del Departament d’Educació amb l’Aula de Teatre i Dansa de Mataró. Portant a terme ambdós projectes artístics ens agradaria estar en contacte amb altres entitats i centres que tinguin relació amb les Arts i compartir experiències.

Glòria Jové I Iolanda Dolcet - Transersalitat, arts i aprenentatges en contexots educatius contemporanis

Es compartirà projectes desenvolupats en l'etapa de la ESO en el marc del projecte " El Museu és una escola" en diferents contextos i territoris aprenent a través de l'art i des de la inter i transdisiciplinarietat.

ESPAIA'T. EDUCACIÓ 360

Es mostrarà l'aprenentatge per projectes en el territori. Aprenem més enllà de les aules des de la inter i transdisciplinarietat i amb els recursos i contextos que l'entorn ens ofereix. En aquest projecte cada curs de la ESO Concreta part dels seus aprenentatges en el context patrimonial de la Seu Vella, en l'espai natural del parc de la Mitjana, en el Museus de la Ciutat i el Museu Roda,

Jordi Mengual - L'eina APLEC per l'autoavaluació de centre

Es presentarà de forma pràctica les avantatges que aporta realitzar l'autoavaluació d'acord amb el model e2cat i es concretarà com l'eina APLEC permet recollir i resumir les aportacions dels diferents participants.

Joan Daniel Subirats - Lean Manufacturing aplicat a la vida real

Es tracta d’adquirir uns coneixements del LEAN mitjançant un joc.

Objectiu: Aprendre el Lean Manufacturing a través d’un ABJDesenvolupament experiència: Els alumnes tenen una informació sobre un P&ID i unes instruccions de treball poc clares amb molta informació. Quan es van aplicar les tècniques del LEAN veuen i entenen el procés de forma més clara i entenedora.

Jordi Varas - Eines per fer més àgil el SGQ

Diverses eines que ens ajuden a mantenir i administrar amb el menor cost possible el nostre SGQ, partint d'un mapa de processos reduït, fitxes de procés, eines al núvol o descentralitzades que permeten als responsables de cada procés gestionar els seus indicadors, accions de millora, ....

Lluís Lluís - Els procediments a la Wiki

Com una Wiki pot simplificar la gestió documental i facilitar l'accés als procediments.

Lina Campubí - Adaptacions i orientacions curriculars a l'ITB

Explicarem les diferents adaptacions i orientacions curriculars que tenim actualment a l'ITB. Com hem arribat a decidir quines eren les més apropiades pel centre i en descriurem el procés. També anomenarem els avantatges i desavantatges que hem trobat segons la nostra experiència

· Prentació en pdf

· Presentació ITB en pdf

Anna Maria González - Simulació presencial i on-line

Canvi de paradigma en la metodologia de la simulació, on-line vs presencial.

Ferran Sabaté, J. Manel Marín, Ramon Sanmiquel i Montse Manzanera - Projecte SEFED de simulació d’empreses a l’FP

Metodologia SEFED d’empreses simulades basada en el concepte d’”aprendre treballant”: l’empresa simulada com a eina pedagògica, el paper de la Central de Simulació com a ens proveïdor de serveis, la xarxa d’empreses com a entorn per interactuar amb altres centres. L’avaluació de l’alumnat. La participació en Fires, Meeting point i Erasmus.

Paco González - De la borsa de treball al Dual

Com convertir una oferta de feina sense cobrir, en una oportunitat d'Alternança simple o dual per l'alumnat.

Javier Abad - Borsa de treball de l'Institut Pere Martell

Explicaré la bolsa de trabajo del instituto incidiendo en las diferentes características que tiene.

Àngel Vidal - Borsa de treball iEduca

Presentació d'un model de borsa integrat a la intranet del centre que dóna resposta immediata a empreses i candidats, d'una manera ràpida i àgil.

José Luis Medina - Cerca d'empreses i primer contacte

El ponent explicarà com du a terme la cerca d'empreses i el primer contacte amb aquestes per tal de poder explicar l'FP dual.

Eloi Centelles - I si a l'empresa no li interessa la nostra proposta?

El ponent explicarà com gestiona la relació amb l'empresa quan d'entrada no li convenç la nostra proposta, tot mostrant altres formes de col·laboració possibles (carta de serveis).

Maria Goretti Salazar- Gestió de la informació sobre les empreses

La ponent ens explicarà la seva experiència en relació a la gestió de la informació sobre les empreses, els interessos d'aquestes, les persones de contacte, etc.

José Luis Cañete - Seguiment i manteniment del contacte

El ponent ens explicarà què pot aportar i per què és important fer el seguiment i el manteniment del contacte amb l'empresa.

Carme Caparrós - La Resolució EDU/2085/2020 de 20 agost de 2020, canvis en l'Organització i gestió de la Formació en alternança a Catalunya

Presentació de les novetats de la nova Resolució EDU/2085/2020 respecte a la Resolució EDU/1204/2012.

· Presentació ppt

Esther Bordas - A la recerca d'un bon candidat per viure l'experiència Erasmus

Procediment a seguir per fer la selecció dels candidats a obtenir una beca Erasmus.

Exemples de com fer arribar la informació als interessats i que tant alumnes de FP com professors coneguin la possibilitat existent d'obtenir una beca per marxar a un altre país europeu a realitzar les pràctiques, completar els estudis o seguir formant-se en el cas del professorat.

Proposar els criteris de selecció a utilitzar per tal de trobar el candidat més òptim perquè pugui gaudir plenament de l'experiència.

Plantejar tot el procediment perquè sigui públic, transparent i just.

Dolores Menor - Internacionalització a l'Institut Poblenou

Internacionalització progressiva al I'Institut Poblenou. Pas a pas.

Rosa Maria Llenas - Serreta Internacional

Estratègia d'internacionalització de l'institut la Serreta de Rubí.

· Jornada de Qualitat - INS Comte de Rius.pdf

· Jornada de Qualitat - INS Poblenou.pdf

· Jornada de Qualitat - INS La Serreta.pdf

Maria Comet i Ester Vila - Reinventem els patis de les escoles bressols d'Arenys

Aquest projecte consisteix en transformar els patis de les escoles bressols d'Arenys, en espais educatius i de creixement personal pels infants de 0 a 3 anys. Els alumnes del PFI d'Auxiliar en treballs de fusteria i instal·lacions de mobles, segueixen les diferents fases de creació; des del disseny, i construcció dels diferents espais i dels elements de joc; fins a la instal·lació de la proposta i difusió del vídeo promocional.

David López i Raül Vicente - La història de l'electricitat

El projecte es basa en fer un recorregut sobre la història de l'electricitat i com a influït aquesta en l'evolució de la societat. Té dues línies de treball paral·leles: d'una banda (des de la perspectiva de la formació general), investigant les fites més importants de l'electricitat. D'una altra banda (des de la perspectiva de la formació professional), desenvolupar una activitat pràctica relacionada amb la fita investigada, la qual havia de ser gravada en vídeo en forma de tutorial.

Cristina Márquez - Hotel Muntelec

Proposta de treball interdisciplinar, mitjançant reptes del curs d’Auxiliar en muntatges d’instal·lacions elèctriques d’aigua i gas per afavorir l’assoliment de les competències personals i tècniques adquirides durant el programa emprant recursos TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) amb l'objectiu de construir l'Hotel Muntelec.

· Reinventem els patis de les escoles bressols d'Arenys

· Història de l'electricitat

· Hotel Muntelec

· ProjecteFP Bàsica

Rosa M. Capdevila - Blue Containers Project

Aquest projecte neix per fomentar la recuperació i transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. https://bluecontainersproject.com/ca

Adrià Ramírez i Albert Mallada - App Camp de refugiats de Moria

El projecte es diu APP MORIA. És una app específica per al camp de refugiats de Moria, a la illa de Lesbos, Grècia. Permet als refugiats saber on són tots els serveis de primera necessitat a l’illa com hospitals, farmàcies, alimentació… etc.

Marta Valero - Donem visibilitat al nostre comerç de barri

Seguint la linea del projecte del Confid unlocked de l'Institut, a l'Institut Santa Eugènia es va fer un projecte semblant, fent tasques de suport per donar visibilitat al comerç del barri.

Luís del Castillo - La beguda de l'Esteve Terradas

Durant aquest curs 20/21 quatre cicles formatius de les famílies d'Administració d'Empreses, d'Informàtica i d'Arts Gràfiques estem realitzant un projecte (intercicles) amb l'objectiu de comercialitzar una beguda energètica del nostre institut. Ara mateix estem en una primera fase del projecte però ja tenim un prototip (beguda) i estem en la darrera fase de la creació del nom (tenim 10 finalistes que votarem per Google Forms) per iniciar al novembre tot el disseny de la imatge corporativa i concretar el pla de negoci. L'objectiu és tenir la beguda disponible al bar/web del nostre institut el 15-20 de desembre de 2020.

Immaculada Palacios - Metodologies actives aplicades al mòdul de Dual

S'explicarà el projecte del mòdul de Dual en el CFGS Laboratori d'Anàlisis i Control de Qualitat. El curs passat es va començar a treballar aquest mòdul amb aprenentatge basat en projectes. A mesura que el curs avançava els estudiants havien de resoldre diferents reptes (problemes/projectes) plantejats pel professorat. Per una part, aquest reptes estaven basats en resoldre situacions quotidianes que es donen en el laboratori de control i qualitat dins el món laboral i les tasques del treball professional. Per l’altra els alumnes havien de desenvolupar un projecte de I+D+i simulant els projectes que es duen a terme en empresa. Va ser el mòdul pitjor valorat per l'alumnat del grup en tot el centre, què va fallar?

Guillem Salvans, Lucía León, Xavi Gómez i Carlota Torrents- SomosFPDual: com comunicar l'FP Dual amb l'ajuda dels joves

Explicarem com els joves poden inspirar a altres joves a apostar per la FP Dual i poden trencar tòpics. Una de les maneres de fer-ho és treballant en xarxa i això és precisament el que pretenem amb SomosFPDual, la xarxa d'aprenents i exaprenents de FP Dual que impulsem des de la Fundació Bertelsmann.

També coneixerem l'experiència d'un parell de joves que han fet FP Dual.

Oscar Altide - La personalització en els 4 Cantons

Com entenem la personalització i l’acompanyament de l’aprenent incidint en el desenvolupament personal i social? Els Blocs de Recerca, Creació i Serveis que és un àmbit d’aprenentatge que es desenvolupa a 3r i 4t del nostre institut i que ocupa gairebé la meitat de la seva jornada lectiva és un bon exemple.

En aquests blocs els alumnes treballen en projectes que van escollint al llarg del curs entre 72 possibles propostes de diferents àmbits: tecnològic, científic, atenció a les persones, artístic, creació escènica...). En aquestes propostes els alumnes tenen l’oportunitat de desenvolupar les seves competències transversals: aprendre a aprendre, treball en equip, competència digital.

Anna Salvans - Cap a un model integrador. Com enriquir l’aprenentatge i les relacions socials dels 3 als 16 anys.

Com entenem un model educatiu integrat dels 3 als 16 anys a l’IE Barnola per tal de millorar la cohesió social i enriquir la interecció d'alumnat entre diferents nivells i etapes educatives. I com aquest s’integra amb l’entorn amb diferents projectes que vinculen l’escola amb el poble i la comunitat educativa.

Jordi Cabanes - De les competències a les evidències d’aprenentatge

Per què els principis pedagògics emmarquen i orienten el treball competencial a centre? Prioritzem l’avaluació com a un dels principis marc, com a instrument de canvi constant; entenent aquest canvi com a innovació i autonomia.

· Presentació.pdf

· Accés a la gravació

Maite Pàmies - Els itineraris formatius específics (IFE)

S’explicarà la implementació d’aquest estudi dins de l’FP. Aspectes en relació al perfil d’alumnat, la incorporació de l’estudi al centre i les relacions amb la resta de cicles i/o estudis que s’imparteixen, la visibilitat i difusió i les relacions amb les empreses per a la FCT.

Paula Lorenzo - Presentació d’algunes activitats d’un IFE d’auxiliar en vendes i atenció al públic

El centre exposarà algunes de les activitats que realitza, com fan servir els recursos de l’institut i els externs i com es relaciona l’estudi amb la comunitat. Presentació del projecte realitzat amb la col·laboració de l’empresa Surtdecasa, amb l’objectiu de facilitar i ampliar la informació sobre accessibilitat física i comunicativa dels equipaments culturals de les Terres de l’Ebre a la seva plataforma digital.

Abigail Acedo - L'orientació educativa en l'FP i la coordinació amb els recursos de l'entorn

L'orientació educativa en l'FP i la coordinació amb els recursos de l'entorn

Marta Brichs - L’orientació educativa en l’atenció o suport a l’alumnat

Explicar les tasques que realitzo a l'atenció educativa a l'alumnat des de la meva perspectiva d'Orientadora Educativa a FP i promoure el diàleg dels participants a la jornada partint del grup de treball que pertanyo i lidera Lucía Muñoz.

Silvia Castaño - L'orientació educativa en l'FP i el suport al professorat

Funcions d'assesorament i suport a l'equip docent en l'acció tutorial centrada en l'orientació acadèmica i professional i en l'elaboració del Pla de Treball pedagògic per a l'atenció i acompanyament de l'alumnat.

Concepció Fuertes - L'orientació educativa en l'atenció o suport a l'alumnat

- Reunions del Departament de FOL, per conéixer aquest mòdul que s'aplica a totes les famílies professionals tant de CFGM com de CFGS. Aquest mòdul possibilita a l'alumnat adquirir competències per integrar-se en equips de teball i els coneixements i habilitats necessàries per la prevenció de riscos laborals. Informar de l'accés a l'ocupació segons les espectatives personals i professionals.

-Orientar a l'alumnat en la identificació de les pròpies competències personals, socials i professionals.

-Conducció: tutor, família, alumne/a, en valorar els estudis i l'actitud, per tal de donar pautes i afavorir la millora a nivell acadèmic. Potenciar les habilitats socials per fomentar la cohesió a nivell de grup.

-Fomentar les tèniques d'estudi: organització, comprensió lectora, fer resums...

-Motivació (dinàmica de grup per enfortir la integració, tan a nivell de grup com la projecció del seu futur tant personal, social com professional )

-Codocència. Tasca fruit del treball coordinat i acordat entre el professor-tutor i l'orientadora dins l'aula. La tasca anava encaminada a realitzar la gestió bàsica per a la creació i el funcionament d'una petita empresa. Valoració pràctica, que a partir d'uns models, cal escollir la viabilitat de les opcions.

Lourdes Moreno - La meva experiència amb AICLE

Explicaré la meva experiència aplicant la metodologia AICLE als cicles formatius que imparteixo, les dificultats, els beneficis, material que preparo i l'organització a l'hora de fer les classes amb desdoblament.

Lídia Barreiro i Carmen Ciruela - L'anglès tècnic en tàndem: col·laboració entre el professorat d'anglès i d'especialitat en un cicle formatiu de química

Impartir l'anglès tècnic en una família professional com la química suposa un repte tant pel professor de l'especialitat d'anglès com pel de química, ja que el primer té mancances "químiques" i el segon mancances sobre metodologies d'ensenyament aprenentatge en llengües estrangeres. Un treball conjunt en el mòdul d'anglès tècnic pot ser una bona manera de resoldre aquestes mancances. En aquesta experiència es presenta el treball conjunt que s'està duent a terme en el mòdul d'anglès tècnic del CFGS de Laboratori d'Anàlisi i Control, des del disseny de la programació fins a les metodologies actives introduïdes com el treball en projectes.

Jordi Fernández de la Bastida - Implementació enfocament AICLE CFPM Sistemes microinformàtics i xarxes I CFPM Gestió Administrativa

Des de fa 3 cursos escolars Salesians Sarrià ha implementat l’enfocament AICLE als 3 grups de grau mitjà de Sistemes microinformàtics i xarxes i al grup de grau mitjà Gestió Administrativa.

Un percentatge importat de la docència i aprenentatge en aquests grups es fa en llengua anglesa seguint un enfocament AICLE, des del 15 per cent fins el 40 per cent en un dels grups de Sistemes microinformàtics i xarxes.

S’ha arribat a aquesta implementació després de valorar els mòduls més adients on aplicar aquest enfocament, després de la formació i acreditació del nivell de llengua anglesa dels professors i la formació en AICLE.

Immaculada Font - Inclusió sense gènere a l'Institut Escola del Treball

Procediment del tractament des de la perspectiva de la igualtat de gènere. Com integrem les dones en estudis principalment masculins.

Sandra Garrido - Inclusió i orientació a l'Institut Escola del Treball amb dificultats diverses

Procediment d'orientació i inclusió als estudiants amb dificultats educatives o alumnes desorientats en els estudis. Treball col·laboratiu amb les diferents Associacions i Administracions de com integrem a aquests alumnes a l'aula.

Com realitza el centre la gestió del programes d'innovació en el centre

· Presentació en pdf

Boni García - Compartir per formar

La ponent ens presentarà la seva experiència en els grups de treball de formació de la família professional de Sanitat i que, amb altres experències, han servit d'embrió a FuturaFP.

Francesc Ordoño - La integració dels PFI a les famílies professionals

Ens explicarà la seva experiència, com a docent d'un PTT, de les relacions què s'estableixen entre els PTT i els CCFF de la mateixa família professional.

Francesc Carpio - Gestió dels indicadors del centre amb l'Eina EPIQ

Es presentarà l'eina EPIQ per a la gestió dels indicadors de qualitat del centre. Es posarà sobre la taula quines avantatges pot tenir el seu ús als nostres centres i es farà un repàs de les principals funcionalitats de l'eina mitjançant exemples.

· Presentació ppt

En aquesta taula us explicarem que fem a JubicatFP, perquè quan un professor/a es jubila, tot aquell bagatge acumulat al llarg de la seva vida professional no es malmeti i serveixi a la comunitat.

Des de JubicatFP facilitem i orientem com enfocar les aportacions dels membres de l’associació per coordinar-se i oferir els seus serveis a la comunitat educativa sigui a nivell individual participant en activitats d’un centre o a nivell col.lectiu com el projecte FPOrienta que es un servei per a tot el país.

Actualment amb la situació d’aïllament social, i més per ser els jubilats grup de risc, ens mobilitzem via telemàtica on-line, fent reunions i tallers mitjançant videoconferències.