PLANTEJAMENT GENERAL
"Viatge al centre de la Terra" és una proposta didàctica per als continguts relatius a l'interior de la Terra i Tectònica de plaques de l'àrea de Biologia i Geologia de 1r d'ESO. Per tant, treballa els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació del currículum de l’ESO , així com contribueix al desenvolupament de les diferents competències educatives .
Els materials han estat modificats, adaptats i actualitzats per David Martínez a partir de molts recursos lliures i sobretot dels projectes següents:
La idea original és de la professora Irene Salter: Plate Tectonics Box i la seva adaptació pel professor Xavier Pascual: Tectonic box. Deprés es va adaptar com Viaje al centro de la Tierra por Pilar Etxebarria sota llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License.
Competències clau
CC4. Model d’Univers
CC13. Model de canvi geològic. Model de material geològic. Model de la tectònica de plaques.
CC14. Història de l’Univers, de la Terra i de la vida.
CC15. Fases d’una investigació. Disseny d’un procediment experimental.
CC16. Teories i fets experimentals. Controvèrsies científiques. Ciència i pseudociència. CC26. Riscos naturals. Atmosfera, hidrosfera i geosfera.
CC24. Disseny i construcció d’objectes tecnològics.
CCD9. Eines d’edició de documents de text, presentacions multimèdia i processament de dades numèriques.
CCD13. Fonts d’informació digital: selecció i valoració (simuladors de models físics i químics, aplicacions autocorrectives).
CCD14. Selecció, catalogació, emmagatzematge i compartició de la informació (línies del temps digitals).
Continguts Investigació i experimentació (comú a tots els blocs) (CC15)
Identificació i resolució de problemes. Fases d’una investigació. o Plantejament de preguntes sobre les característiques de fenòmens o éssers vius i valoració del seu interès per ser investigades.
o Identificació de variables per obtenir evidències sobre com es produeixen fenòmens geològics o com fan les funcions els éssers vius.
Selecció i recollida de mostres del medi natural. Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada.
El treball experimental: planificació, normes de seguretat i higiene, instruments òptics, elaboració d’informes.
Els processos geològics (CC13, CC26, CC27)
Canvis a la superfície de la Terra relacionats amb els agents geològics interns. Tectònica de plaques, serralades, distribució del vulcanisme i la sismicitat.
El cicle de les roques. Roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries.
Criteris d’avaluació
1. Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o d’un ésser viu, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.
2. Elaborar informes sobre el treball realitzat, fent servir amb precisió el vocabulari pertinent.
3. Identificar i descriure els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps. 8. Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs
Desenvolupament dels projectes tecnològics. L’organització del treball (CC17, CC24,CC25)
Desenvolupament d’un projecte tecnològic. El treball compartit en equip. Objectius de
l’equip i organització col·laborativa.
Objectius de l’equip de treball.
Gestió de la comunicació. Presentació dels resultats.
Gestió de la informació i de la documentació. La memòria.
Aplicacions digitals per al desenvolupament de projectes tecnològics.
Disseny i construcció d’objectes (CC17, CC19, CC21, CC24)
Anàlisi d’objectes quotidians. Materials i formes. Funcionalitat i ergonomia.
Instruments de mesura bàsics.
Ús d’eines, instruments i màquines pròpies de l’entorn tecnològic. Normes de seguretat.
Criteris d’avaluació
1. Comunicar de forma oral i escrita els treballs quotidians i els projectes realitzats utilitzant aplicacions informàtiques que integrin diferents mitjans de presentació.
2. Utilitzar Internet de forma correcta per comunicar-se, cercar, descarregar, intercanviar i publicar informació, així com conèixer-ne el funcionament, l’estructura i la terminologia.
3. Utilitzar aplicacions digitals col·laboratives per compartir les tasques realitzades i treballar en equip.
4. Identificar i seguir de forma seqüenciada les fases del procés tecnològic en l’execució de projectes.
5. Desenvolupar projectes tecnològics treballant de forma grupal tot respectant l’opinió dels companys i col·laborant en les tasques realitzades.
6. Representar objectes i interpretar plànols senzills a escala
7. Emprar correctament els instruments de mesura bàsics triant els que són adequats en funció de la mesura a realitzar.
8. Emprar correctament eines i màquines, observant les mesures de seguretat corresponents i triant les que són adequades en funció de l’operació a realitzar i el material sobre el que s’actua.
9. Dissenyar i construir objectes senzills fent servir els materials i les eines adequades i emprant programari de disseny.
10. Valorar la necessitat de fer un ús responsable dels materials respecte de la sostenibilitat, evitant el malbaratament.
11. Proposar mesures de reciclatge de materials incloses en la construcció d’objectes.
Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana
Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals
Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar els grups de fenòmens que es poden explicar amb els principals models que corresponen a la biologia i la geologia.
Apropiar-se dels models teòrics de la biologia i de la geologia: les seves preguntes, les seves hipòtesis i les seves explicacions.
Utilitzar els models de la biologia i de la geologia per elaborar explicacions científiques i per fer prediccions, i elaborar explicacions completes, pertinents i creatives dels fenòmens amb llenguatge científic i amb maquetes, gràfics i dibuixos.
Tenir criteri per seleccionar dades, hipòtesis i proves experimentals que reforcin o refutin una explicació científica segons un determinat model teòric
Competència 3. Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.
Aquesta competència comporta:
L’observació i l’anàlisi de les evidències de canvis que es troben registrats i conservats en els fòssils, les roques, el relleu i els estrats, en el material hereditari dels organismes o en els cossos celestes del firmament.
El coneixement dels fets i mecanismes que regeixen el funcionament de l’Univers, la Terra i la vida que s’interpreten des de les teories i models explicatius de la ciència que tenen com a eix comú el pas del temps.
Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Resoldre problemes teòrics, problemes d’interès en el marc d’una teoria o en l’elaboració d’un model.
Resoldre problemes pràctics, generalment en el context de la vida quotidiana
Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Aquesta competència suposa:
Evidenciar que el coneixement científic parteix de problemes que cal resoldre i, per tant, de preguntes que canvien al llarg dels temps.
Reconèixer, en diferents èpoques, els models que han estat mediadors entre la realitat que es modelitza i les teories sobre aquesta realitat.
Valorar que les dades que s’obtenen en una investigació depenen de diversos factors, com ara els instruments utilitzats i la forma de portar a terme les mesures.
Valorar les interpretacions i afirmacions relacionades amb la ciència que es publiquen als mitjans de comunicació. Identificar quines preguntes són investigables, conèixer els procediments científics (grup control, doble cec, etc.) i valorar si són adequats per poder assegurar que les afirmacions publicades estan justificades des del punt de vista científic.
Reconèixer que la imaginació i la creativitat dels científics tenen un paper essencial en la construcció del coneixement científic, en l’establiment de les hipòtesis, en el disseny dels experiments i en l’elaboració dels models explicatius.
Argumentar la validesa de les hipòtesis relacionant-les amb les proves obtingudes i amb els marcs teòrics, en diferents moments de la història. Aquest procés d’argumentació és individual i col·lectiu. Reconèixer que el coneixement científic establert, les creences, les expectatives, els valors, les condicions i les circumstàncies del context sociocultural en què es desenvolupa influeixen a l’hora de planificar els experiments, recopilar les dades i interpretar-les.
Dimensió objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana
Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat
Aclarir els requisits que el nou objecte tecnològic ha d’incorporar i descriure de manera esquemàtica o literal aquest objecte.
Reflexionar sobre les possibilitats de construir el que es demana, obtenir informació i decidir el que ha d’incorporar el projecte.
Elaborar esquemes, diagrames, plànols, descripcions tècniques..., amb la simbologia i la terminologia específiques.
Construir després de cercar els materials, planificar la feina, mesurar amb els instruments adequats, fer les operacions necessàries per obtenir el resultat final.
Avaluar el resultat obtingut en funció dels requeriments inicials i proposar millores de cara a una major eficiència tecnològica, sostenibilitat o seguretat.
Dimensió medi ambient
Quant a aquestes intervencions, es pretén proporcionar als alumnes coneixement sobre: Els riscos naturals més habituals del seu entorn (aiguats, avingudes, organismes
Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.
Aquesta competència comporta:
L’apropiació per part dels alumnes de models (conceptes i relacions entre conceptes) dels elements del sistema Terra i la seva integració en una visió més global que tingui en compte les interaccions entre aquests elements, així com les interaccions amb les activitats humanes que puguin comportar riscos per a les persones.
La presa de decisions amb criteri que permeti minimitzar l’exposició als riscos naturals del nostre entorn. Això implica l’adopció de mesures d’autoprotecció adequades a diferents situacions que evitin les pèrdues i danys que poden causar els diferents riscos naturals.
Sabers:
Bloc 3: La terra un planeta en canvi continu, la tectònica de plaques i les seves manifestacions
Evolució històrica: de la Deriva Continental a la Tectònica de Plaques.
Estructura i composició de la Terra. Interpretació dels models geodinàmic i geoquímic.
Proves del desplaçament dels continents. Distribució de volcans i terratrèmols. Les dorsals i el fenomen de l'expansió del fons oceànic.
Les plaques litosfèriques i els límits. Interaccions entre processos geològics interns i externs. Formació de les serralades: tipus i processos geològics associats. El cicle de les roques. Criteris i indicadors d'avaluació
Bloc 5: Projecte de recerca. Projecte de recerca sobre un dels continguts del currículum en què posarà en pràctica la seva familiarització amb la metodologia científica.
Criteri i estàndards d'avaluació:
Interpretar alguns fenòmens, fenomen i estructures geològiques associats al moviment de la litosfera utilitzant la teoria de la Deriva Continental interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques.
Justifica algunes evidències actuals de la deriva continental i l'expansió del fons oceànic.
Analitza i compara els diferents models que expliquen l'estructura i la composició de la Terra i combina el model dinàmic amb la teoria de la tectònica de plaques.
Explica els moviments relatius de les plaques litosfèriques i les conseqüències que té en el relleu.
Analitza el relleu, l'origen i l'evolució com el resultat de la interacció entre els processos geològics interns i externs.
Explica l'origen de les serralades, els arcs d'illes i els orògens tèrmics.
Relaciona la distribució dels sismes i volcans amb les plaques litosfèriques, els moviments i els límits en mapes a escala.
Descriu el cicle de les roques i ho relaciona amb la dinàmica de les plaques.
Reconeix les conseqüències de la dinàmica de l'interior terrestre per a l'ésser humà.
Aquesta plantejada com una investigació, en què el docent va proporcionant a l'alumnat les orientacions i dinàmiques precises durant les diferents etapes de la seqüència:
Itinerari didàctic dirigit que treballa els continguts del tema.
Activitats diverses per desenvolupar el major nombre de competències (lingüístiques, digital...).
Qüestionaris, exemples, fulls de planificació de les tasques, quaderns de treball, plantilles, fitxes, taules o organitzadors gràfics per bolcar resultats...
Dinàmiques de treball individual i cooperatiu
Propostes per personalitzar l'aprenentatge i que l'alumnat prengui part activa i els temes, coavaluacions, avaluació del grup...
Una exposició del nostre viatge a l'entrada del centre que també explicarem oralment a companys d’altres cursos.
Òbviament, no s'hi inclouen les necessàries explicacions docents que han de ser sempre presents al llarg del tema.
Es comença el projecte donant a l'alumnat la referència d'un mapa de Google maps amb una sèrie de punts geogràfics on es plantegen les qüestions i els treballs. Comencem en una base on aniran passant per diferents laboratoris per adquirir els coneixements bàsics necessaris per iniciar el viatge. Després es continua per diferents punts clau del planeta per anar aprenent sobre plaques, vores, volcans, terratrèmols etc. A cada punt es van donant "enigmes" o pistes per desplaçar-se d'una zona a una altra on han de buscar informació.
TASCA: Què hi ha a l'interior de la Terra?
Es tracta de veure els mètodes d'estudi actuals del que passa a l'interior de la Terra. Coneixem quins són amb un petit vídeo introductori i assentam l'aprenentatge amb una activitat clàssica sobre les capes terrestres.
Amb aquesta primera tasca, cada alumne/a comença un diari de viatge que és un quadern d'activitats amb els continguts mínims i s'avaluarà amb una llista de control. Cada cop que acabi una tasca podrà repassar o ampliar aquest diari amb les aportacions que vaig desitjar.
També es comença a fer algun model o maqueta per a l'exposició final.
TASCA: Quin és el motor de la Terra?
Es realitzen unes experiències al laboratori per treballar les causes de la deriva continental, els conceptes de densitat i corrents de convecció. Es va completant el diari de viatge. Es fan fotografies de les experiències per portar a l'exposició.
TASCA: Cartografia de volcans i terratrèmols
A continuació es realitza un mapa amb la distribució de terratrèmols i volcans per debatre la seva relació amb les plaques. Es plastifica i es guarda per a l'exposició.
TASCA: Resolent el puzle terrestre
Ens fiquem de ple amb la Tècnica de Plaques. Analitzem primer la Teoria, per mitjà de simulacions i la resta (tipus de vores, processos, relleu...) ho anem completant amb la informació que es proporciona a cada punt del mapa. Es van fent, paral·lelament, les maquetes i models de plaques, volcans i terratrèmols necessàries per al producte final.
TASCA: Calculant el nostre risc geològic
Acabem el viatge a la pàgina web de l'Institut Geogràfic Nacional, on fem una "caça del tresor" amb qüestions de cerca d'informació navegant-hi. Es prepara un guió sobre com protegir-se de riscos sísmics per a l'estand.
TASCA: Classificant roques
Es fa la clàssica pràctica de classificació de roques, prenent-les com a mostres recollides al viatge. Es completa amb informació sobre la classificació de roques magmàtiques i metamòrfiques i cicle de les roques. Triem alguns materials representatius dels processos per exposar-los.
La teoria de la Terra buida
És una activitat complementària que treballa les idees pseudocientifiques en aquest camp. Es fa una lectura dialògica d'un article i es veu un vídeo, per fer un debat argumentatiu on es posa en joc allò que s'ha après.
Repassant
Es fa un repàs per mitjà d'un joc tipus "passaparaula"
TASCA: La nostra exposició de la Terra
Preparem el producte final del projecte: una exposició sobre el tema a l'entrada del centre que haurem de planificar i dur a terme. L'exposició pot durar una setmana i ha d'estar recolzada sempre per un grup d'alumnes que s'encarreguin d'explicar i orientar el visitant, que també valorarà el treball amb un petit qüestionari.
Es prepara un petit estand amb les produccions realitzades durant el projecte i es completa amb totes les aportacions que facin els estudiants.
Es dedicarà una sessió de classe al fet que, dividits en grups, exposin el treball realitzat a un curs, recolzat per la pàgina web del projecte i les maquetes de l'exposició,
AVALUACIÓ
Un projecte d'aquest tipus no es pot valorar només amb una única prova final . En una proposta investigativa s'han d'usar eines tant perquè l'alumnat pugui controlar el nivell d'aprenentatge com perquè el professorat pugui avaluar d'una manera el més ajustada possible. Per fer-ho, es plantegen:
Diaris d'aprenentatge: s'usarà al final d'una o dues tasques. El seu objectiu és autoregular els coneixements per poder canalitzar a temps els aprenentatges.
Autoavaluacions i avaluació del treball en grup.
Llistes de control i rúbriques per avaluar les produccions intermèdies i la final.
Prova global individual de coneixements: és una prova final on l'alumnat posa a prova o aplica allò que s'ha après de forma creativa.
Contracte de recuperació on es proposa a l'alumne/a un pla perquè resolgui o examini una situació problemàtica semblant a l'estudiada. Així, haurà d'organitzar la informació, resumir-la i tornar-la a aplicar. En aquest pla intervindran professor, alumne/ai família i s'especificarà el format del treball de recuperació (fer una investigació similar, presentar un informe escrit, fer una presentació oral, un portfoli d'activitats significatives...) depenent de quina competència es vulgui reforçar.