El segle XVIII a Espanya i Catalunya
6. La guerra de Successió: els borbons arriben al tron espanyol
1700: L'origen del conflicte
1 novembre de 1700, mor Carles II, sense fills (darrer rei casa d’Àustria). En el seu testament deixà el tro a Felip V, net de Lluís XIV de França. L’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria, no acceptà el testament. A Europa es formen 2 bàndols:
Partidaris de Felip V (Borbons) - França i Castella
Partidaris de l’arxiduc Carles (Àustries) - Àustria, Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Portugal, Saboia i Corona d’Aragó
1702-1713 - La guerra de Successió:
La guerra va esclatar i la Corona d’Aragó es posà del costat de l’Arxiduc Carles d’Àustria, el qual es comprometé a respectar-ne lleis i institucions (1705). Aquest desembarcà a Barcelona on fou aclamat com a Carles III. València i Aragó foren recuperades per les tropes borbòniques després de la batalla d’Almansa (1707) i Felip V abolí les lleis i institucions de València i Aragó mitjançant els Decrets de Nova Planta.
Però la guerra anava pitjor per França fora d’Europa, on perdien les batalles. El 1711 mor l’emperador d’Àustria Josep I, i el seu successor era l’Arxiduc Carles. Això canvià la situació, i els països europeus que li donaven suport acceleraren el procés de pau ja que sinó Carles hauria esdevingut el rei de més de la meitat d'Europa!. La Pau d’Utrecht (ciutat holandesa) i la de Rastadt (Alemanya) foren en realitat una sèrie de tractats unilaterals signats pels països bel·ligerants. Els acords més destacats foren:
Gran Bretanya conservaria Gibraltar i Menorca, ocupades durant la guerra i territoris i beneficis comercials a Amèrica.
Felip V és reconegut rei d’Espanya i les possessions americanes.
Espanya perd els territoris que encara dominava a Europa (Països Baixos, Nàpols...)
La guerra s'havia acabat...?
Els catalans havíem apostat per Carles i aquest ens havia abandonat... els catalans decidiren continuar lluitant contra les tropes borbòniques.
La Junta de Braços va acordar la resistència, sota la direcció del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova. Però només dues places fortes podrien resistir durant alguns mesos el setge: Barcelona i Cardona. La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos. La Coronela, o milícia urbana, es va encarregar d'organitzar la resistència, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren càrrec d'una part de la muralla cadascun. D'altra banda, en diverses comarques es van emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la ciutat eren formades per 5.300 homes. La resistència de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar l'admiració d'una bona part de l'opinió pública europea.
A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats van iniciar l'assalt a la ciutat, a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l'exèrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular, després d'haver pactat amb el duc de Berwick la rendició sense represàlies. Res d'això no fou respectat.
Les conseqüències
Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successió, els diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó en què s'anul·len les instiucions pròpies d'aquests territoris, les seves lleis i les seves constitucins. Són absorvits per la corona borbònica.
Regne de València i d’Aragó: 29 juny de 1707 - Mallorca, Eivissa i Formentera: 28 novembre de 1715 - Principat de Catalunya: 16 gener de 1716
La repressió de Felip V a Catalunya fou molt dura. Van haver-hi moltes execucions i empresonaments. Cas a destacar el del general J. Moragues. S’aboliren, amb els Decrets de Nova Planta les lleis i institucions catalanes (Generalitat, Corts, Consell de Cent), reemplaçades per lleis castellanes i franceses, de caire absolutista i centralitzador. S’imposà un nou impost, el “cadastre”, que multiplicà per 6 la pressió fiscal. Es mantingué un exèrcit de 35.000 homes a Catalunya. Es prohibí l’ús del català en tasques de govern i justícia, en l’ensenyament... L’única llengua oficial fou el castellà. La monarquia hispànica es convertí en un Estat absolutista i centralitzat del tot.
I què vam fer els catalans?
"Diuen que ja que no podíem lluitar, ens va dedicar a treballar"
El S. XVIII fou una etapa de creixement econòmic i demogràfic per a Catalunya. Entre 1717 i 1797 la població es va doblar, fins gairebé el milió d’habitants. Catalunya no havia patit de forma tan greu els efectes de la crisi del XVII com Castella i les reformes fiscals dels Borbó van beneficiar Catalunya. L’agricultura es modernitzà i s’especialitzà (viticultura) augmentant els rendiments... Els censos emfitèutics, contractes agraris estables, estimulaven als pagesos a millorar, van creixer les manufactures cotoneres (indianes) i el comerç es va començar a liberalitzar. Erem a les portes d'una nova època...