Les activitats descrites a continuació poden ser adaptades a tots els nivells educatius i situacions. Font: dolinfantil.com
1. ACOMIADAMENT AMB FOC
Va bé treure'ns les penes, preocupacions i temors.
En uns campaments, quan a la foguera només hi queden les brases, es tira sàlvia (herbes aromàtiques que fan que el fum tingui aroma agradable). S'explicarà que l'aire s'emporta l'olor juntament amb les penes, preocupacions i temors. D'un en un quan se sentin preparats i que és el seu moment, s'aproparan i deixaran al foc un dibuix fet prèviament d'allò de què es volen acomiadar.
2. ARA SÍ QUE SÉ
Expressar què senten les persones en perdre els éssers estimats.
Escriure en papers què senten per les persones estimades i mascotes que s'han mort, de les quals molts d'ells no s'han pogut acomiadar. Cremar-los i deixar que el fum pugi cap al cel.
3. CANTEM PER TU
Dedicar paraules, dedicar cançons.
Preparar i cantar una cançó que ens sembli adient o que li agradés molt al difunt. També es pot escollir entre tots una música de fons per alguna estona de la cerimònia.
4. DEIXO QUE S'ALLUNYI
Els actes simbòlics tenen una espècie de virtut curativa.
Cada infant realitzarà una barqueta amb fusta i l'ajuda de l'adult. I un dia tots junts, anirem a la vora del riu/mar... a deixar-los anar. Comentar com costa desprendre's o prescindir d'alguna cosa. Cadascú deixarà la seva barca enunciant la seva despedida (persona, animal, desig no realitzat...).
5. DIGUES-LI AL MEU AMIC
Quan algú desapareix de la nostra vida, sovint segueix dins dels nostres cors. Li enviarem un bon desig per manifestar els nostres sentiments.
Escriurem un desig cap aquella persona que trobem a faltar, els nostres sentiments, la seva cançó o poema preferit... i els lligarem amb globus d'heli. Quan deixem anar els globus deixarem que els desitjos arribin a ells.
6. ESCRIURE UNA CARTA
Si la mort ha estat sobtada, segurament queden moltes coses pendents a dir. Els petits rituals de comiat ajuden a assimilar la pèrdua i a avançar en el camí del dol.
Escriurem una carta personal de comiat, perquè potser a cada infant li ve de gust dir alguna cosa que no li ha dit en vida. Un cop escrita cada infant decideix què fa amb la carta: guardar-la, portar-la al cementiri, posar-la dins d'una ampolla i llençar-la al mar, llegir-la en veu alta, etc.
7. ET FAIG UN RETRAT
Que una persona hagi mort, no vol dir que marxi de la nostra ment, o del nostre cor.
Els infants poden fer un dibuix-retrat mida foli amb la tècnica que prefereixin: ceres, pintura, colors, retoladors, llapis... D'aquesta manera veuran que segueix en el seu record, i que això és etern.
8. GRÀCIES PER DIVERTIR-ME
Mai és tard per agrair qualsevol cosa, i acomiadar-nos de la millor manera, donant les gràcies.
Escriuen o comenten en veu alta una anècdota o aventura que haguessin passat junts, alguna cosa divertida que recordaran per sempre, i que li agraeixen a la persona que ha mort.
9. LA VIDA ÉS EFÍMERA
La vida és efímera, i els mandales també.
Fer un mandala (dibuix a terra elaborat amb sorra, pètals de flors, pols de guixos de colors o d’altres materials lleugers que volen amb el vent i es desfan en poc temps) amb la lletra inicial del seu nom, o amb el nom complet, o amb algun símbol que el caracteritzés, o d’altres... en el pati de l’escola. Els mandales simbolitzen les coses efímeres, com la vida.
10. UN MURAL PER AL RECORD
Quan les persones moren sovint deixen un record que no es pot esborrar. El seu record continua viu en nosaltres.
Crear un mural amb les petjades del peu i/o la mà de cada infant, amb un missatge personal cap a la persona que ja no hi és. I comentar-ho després.
11. SENSE ACOMIADAMENT NO HI HA NOU PRINCIPI
Costa admetre que moltes vegades hem de deixar coses per poder acceptar-ne d'altres.
Durant tot el dia els infants només podran tenir un objecte, i per agafar un altre objecte hauran de deixar el que ja tenen. Estem acostumats a tenir moltes coses sense haver de renunciar a res. I resulta difícil haver de renunciar a una cosa per aconseguir-ne una altra. D'aquesta manera pot sortir algun debat.
12. VA SER BONIC I ABSURD
Quan les persones moren sovint deixen un record que no es pot esborrar. El seu record continua viu en nosaltres.
Crear un mural amb les petjades del peu i/o la mà de cada infant, amb un missatge personal cap a la persona que ja no hi és. I comentar-ho després.
13. VISITAR EL CEMENTIRI
Visitar el lloc on descansen els morts.
Observar les diferents làpides i llegir-les. Sempre respectant les normes del cementiri, i la resta de visitants. I aprofitar si algun infant té algun conegut perquè li pugui dedicar algunes paraules, dibuix, o detall. Hi ha cementiris que celebren cerimònies laiques; també seria interessant conèixer els diferents rituals i cementiris de les diferents religions.
14. VISITAR EL TANATORI
Visitar els llocs on preparen els morts per l'últim descans. Existeixen institucions especialitzades en explicar aquest tema als infants.
Buscar una institució que accepti rebre aquest tipus de visita i que tingui treballadors disposats a explicar la seva feina i respondre preguntes. Moltes famílies perceben la mort com un tema tabú, per això abans s'ha de parlar amb elles per resoldre dubtes i inseguretats.
15. VIURE ELS ACOMIADAMENTS
Quan els infants s'han familiaritzat amb la idea d'acomiadar-se d'algun desig o esperança, farem que intentin considerar algun acomiadament que hagin viscut.
Recordarem amb els petits l'última vegada que ens vam enfadar perquè ens vam haver d'acomiadar d'alguna cosa. Però no per reviure l'enuig, sinó per debatre com superar-lo. Així augmenta la capacitat per resistir la tensió. D'aquesta manera també entenen que aquestes sensacions formen part de la vida, i que fins i tot el pitjor acaba alguna vegada.