Llibertat creativa.

El romanticisme, contra el neoclassicisme, reivindica el geni creador; l’obra no ha d’ajustar-se a una preceptiva i uns models establerts i consagrats, sinó que ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell moment tenien unes fronteres molt estrictes:

El viatge es converteix en un dels grans temes del moviment. Sovint, a més, es tracta d’un viatge sens fi: el que importa és el camí, molt més que l’arribada. Itàlia i Espanya foren les fonts d’exotisme romàntic, pels seus violents contrastos i les exaltades passions que s’hi volien veure. Fora d’Europa, el mite central de l’exotisme romàntic fou l’Orient, amb el seu misteri, la fascinació de les seves tradicions, els seus colors i els seus perfums.