Procés de fabricació

Vam començant dissenyant i imprimint amb la 3D diferents models de la carcassa, fins que vam poder provar que hi havia un encaix per cada component utilitzat. Vam necessitar diversos prototipus per poder posar-ho tot, es difícil en un espat tant petit, sobretot el cablejat.

La carcassa la vam dissenyar nosaltres mateixos amb un programa de modelatge 3D, Sketchup, pensant en l’espai just per als components i amb forats de ventilació i de fixació. Després la vam imprimir amb plàstic PLA, un material resistent i fàcil de treballar amb impressores 3D. El PLA és prou robust per aguantar les vibracions i els cops del llançament, però alhora lleuger, que era un punt clau.

També calia triar els components. Necessitàvem sensors que recollissin dades interessants durant el vol. Vam escollir un acceleròmetre LIS331, per mesurar moviments i acceleracions, i un sensor de gasos i partícules Adafruit SGP40, per controlar la qualitat de l’aire. Per guardar tota la informació vam utilitzar una micro SD amb el seu lector, i com a cervell vam triar un Arduino Nano Every, que és petit i fàcil de programar però prou potent per a la nostra missió.

Un cop decidit això, va començar la feina manual: soldar tots els pins dels sensors i connectar-los a l’Arduino. Va ser una tasca delicada perquè els cables són molt petits i calia anar amb compte per no fer curtcircuits. Després de soldar, vam col·locar tots els cables i plaques dins la capsa, organitzant-los perquè ocupessin el mínim espai possible.

Finalment, amb tots els components muntats i la caixa impresa, vam aconseguir un satèl·lit compacte i protegit, preparat per recollir dades en condicions extremes. En resum, la clau del projecte ha estat fer entrar sensors, microcontrolador i sistema d’emmagatzematge dins un espai molt reduït i protegir-ho tot amb una estructura feta a mida amb impressió 3D.

Cal obrir la caixa per la tapa blava, subjectada per dos petit visos. Llavors cal connectar la pila i tornar-la a tancar.