Vam decidir que seria interessant fer aquests dos experiments que ara expliquem. La professora de física, l'Agnese, ens va suggerir veure com canviaria la forma d'una gota d'aigua durant tot el procés del llançament, però no vam trobar components prou petit per encabir-ho tot.
Mesura de partícules en suspensió.
El sensor Adafruit SGP40 Air Quality Sensor Breakout - VOC Index - STEMMA QT/Qwiic és un dispositiu electrònic avançat dissenyat per mesurar la qualitat de l'aire mitjançant la detecció de compostos orgànics volàtils (COV) i altres substàncies presents a l'ambient. Aquest sensor és ideal per a projectes relacionats amb l'automatització domèstica, el monitoratge ambiental, i la creació d'espais interiors saludables, ja que permet identificar possibles fonts de contaminació i contribuir al manteniment d’un entorn més segur i confortable.
El sensor SGP40 és un dispositiu basat en tecnologia de microfabricació de semiconductors que detecta compostos orgànics volàtils (COV) presents en l'aire. Els COV són substàncies químiques que es poden evaporar fàcilment a temperatura ambient i que es poden trobar en una gran varietat de fonts quotidianes, com ara pintures, solvents, productes de neteja, mobles nous, materials de construcció i fins i tot en la respiració humana. Aquestes emissions, encara que sovint passen desapercebudes, poden afectar el confort i la salut a llarg termini, especialment en espais tancats i poc ventilats.
Una característica rellevant del SGP40 és que està dissenyat per oferir una sortida indexada de qualitat de l’aire, la qual es pot interpretar com un índex VOC (Volatile Organic Compounds Index). Això significa que, en lloc de donar només lectures en brut, el sensor proporciona un valor processat que simplifica la interpretació i facilita la seva integració en aplicacions pràctiques.
El funcionament intern del sensor combina un element sensible als gasos amb un circuit de processament integrat. Quan les molècules de COV entren en contacte amb la superfície activa del sensor, es produeix una variació en les seves propietats elèctriques. Aquest canvi és detectat i processat per circuits interns que, mitjançant algoritmes calibrats pel fabricant, transformen la mesura en un valor digital fàcil d’utilitzar.
Pel que fa a la comunicació, el SGP40 es connecta a un microcontrolador o a una plataforma de desenvolupament com Arduino, Raspberry Pi o altres dispositius compatibles, utilitzant la interfície STEMMA QT/Qwiic, que es basa en el protocol estàndard I2C. Aquesta connexió simplificada permet integrar el sensor amb facilitat en prototips i projectes de recerca, estalviant temps i evitant complicacions en el cablejat.
En el nostre projecte de llançament del satèl·lit amb un coet, utilitzarem un sensor d’acceleració de tres eixos per mesurar les forces que actuaran durant el vol.
S’espera que el coet arribi a una acceleració màxima de fins a 25 g (uns 245 m/s²) durant l’enlairament. Això provocarà un fort pic d’acceleració en l’eix vertical. En el punt més alt, el sensor podria registrar gairebé 0 g, indicant microgravetat. En el descens, especialment quan s’obrin els paracaigudes, s’esperen nous pics d’acceleració deguts a la frenada
Aquesta imatge és un gràfic del nostre sensor, la línia recta es el temps, la linia vermella es l’acceleració de l'eix x, la línia taronja representa l’eix y i la línia blava representa l’eix z
si el gràfic acceleració és 0 pot significar una de dos coses o que el coet no esta en moviment o que la velocitat del coet es manté constant.
Per comprovar-ne el funcionament, el vam llançar des del segon pis del nostre institut.