Portal Mini-Participa

Aprendre a participar. 3 pilars fonamentals: Motivació (voler fer-ho), Formació (saber fer-ho), Organització (poder fer-ho)

Participar és un dret recollit en la Constitució, les lleis educatives vigents avui (LOMCE, LEC) i en els drets humans. Hem de saber exercir-lo i cal treballar-lo al llarg de la vida.

Normalment a classe demanem al nostre alumnat que participi: que pregunti si te dubtes, que col·labori amb companys i companyes, que avaluï altres grups que digui que pensa de..., que escullin representants o càrrecs o que s’organitzin per demanar les coses.

Però en quin moment els hem ensenyat a fer-ho? En quin moment posem les bases de la participació de manera conscient, com activitat, com a contingut curricular o com a competència clau o curricular (o bàsica fins hi tot) per poder aprendre tot el que s’ha d’aprendre a l’escola? És tan transversal que a vegades no la tenim en compte com un aprenentatge més tot i exigir-la constantment.

Per poder participar cal aprendre a fer-ho. Sovint, les converses esdevenen discussions de l’alumnat (però també del professorat) que es basen en aconseguir tenir raó i no pas en aprendre de l’intercanvi d’idees. Si no sabem debatre en parelles no podem esperar fer-ho bé en una assemblea. No podem esperar que infants participin de cop i volta fent debats fantàstics i acceptant opinions dels altres per posar en crisi les seves concepcions i que així aparegui l’aprenentatge. Això no passa.

I per aprendre cal avaluar-ho, cal que en algun moment l’alumnat es faci la pregunta de com participa. Si no sabem participar a classe com ho farem en uns pressupostos participatius? Si no tenim coneixements sobre

Una altra cosa que necessitem perquè el nostre alumnat participi cal que ho vulgui fer. Consell escolar, delegada de classe, fer o no fer vaga...

Imaginem que sabem participar i volem participar. Ens queda una pota indispensable: poder fer-ho. Perquè la gent participi lliurement i serveixi d’alguna cosa s’han d’establir mecanismes per fer-ho: un formulari, una assemblea, un claustre, eleccions amb les paperetes, les seus, les urnes, la gent que compta, la gent que controla, la gent que calcula...

I per quines fases passa? Posem un exemple d’un grup de persones que s’uneixen per un motiu concret, per exemple participar a STEAMcat. Aquestes tres potes de la participació prenen una rellevància diferent depenent del moment del grup.

a) Inici del grup: A l’inici del grup hi ha motivació. Ens hem posat d’acord perquè compartim un objectiu, estem motivades per fer alguna cosa en aquest sentit. En el cas d’STEAMcat per fer alguna cosa STEAM al centre.

b) Desenvolupament del grup: Durant les diferents reunions del grup creix la necessitat de formació. Necessitem saber si els nostres objectius són adequats, si les idees que tenim per assolir-los són correctes, ens adonem que no sabem coses o que tenim certa inseguretat...

Consolidació del grup Quan les persones volen, saben i poden organitzar-se normalment segueixen un procés d’avaluació o d’aprenentatge similar a aquest:

Diagnòstic – Planificació – Implementació – Qualificació

Aquest esquema serveix per un projecte amb alumnes, per preparar el següent curs escolar, per participar a un programa com STEAMcat o per crear una associació.