ELS ÀTOMS

Tota la matèria d’aquest univers està formada per àtoms. Els àtoms són les partícules més petites que poden conservar les propietats íntegres d'un element i estan formats per un nucli central i una escorça. 

El nucli conté els neutrons (sense càrrega elèctrica o neutres) i els protons (amb càrrega positiva) fortament delimitats i que, per tant, no es poden separar del nucli mitjançant cap procés normal.

L'escorça externa està formada pels electrons (amb càrrega negativa) que giren en òrbites definides al voltant del nucli. 

LA CÀRREGA ELÈCTRICA

Tots els àtoms són neutres elèctricament. Això és degut a que, cada àtom té un nombre igual de protons i d'electrons. La quantitat de càrrega elèctrica d’un electró és exactament igual a la d’un protó però de naturalesa oposada. Així doncs, la matèria és neutra perquè està formada per àtoms elèctricament neutres.

En ocasions, alguns electrons més allunyats del nucli es poden arribar a desprendre o escapar del seu àtom i passar d'un material a un altre, creant així els fenòmens elèctrics i l'electricitat.

Quan els electrons es mouen d'un material a un altre poden originar:

• • Si es perden electrons, el material tindrà un nombre total de protons més gran que el d'electrons i com a resultat, el material es carregarà positivament: càrrega positiva.

  • Al mateix temps, si un altre material proper pot absorbir alguns electrons addicionals, subministrats des de fora, aquest es carrega negativament perquè disposa d'un nombre més gran d'electrons que de protons: càrrega negativa.

TIPUS D'ELECTRICITAT

L'electricitat és una forma d'energia associada a les càrregues elèctriques. També és una propietat especial dels materials que la posen de manifest de diferents maneres segons el seu comportament davant les càrregues elèctriques.

Electricitat estàtica

Per acció de determinades forces, com el fregament, els materials poden perdre o rebre electrons de les òrbites més superficials i per tant, adquirir una càrrega elèctrica. Això és un exemple d’electricitat estàtica, ja que la càrrega elèctrica es queda confinada en cada material i només dura el temps que actuen les forces de fricció sobre els materials, de manera que quan deixem de modificar-los s'acaba la manifestació de les diferents càrregues elèctriques. En aquesta situació es poden posar de manifest les forces d'atracció i repulsió entre objectes que poden atraure o ser atrets en funció de la càrrega elèctrica.

Un altre fenomen molt conegut és quan els objectes van acumulant un excés de càrrega elèctrica en una zona de material aïllant o amb poca conductivitat elèctrica fins que entren en contacte amb un element conductor i la càrrega s'escapa sobtadament produint una descàrrega o xoc estàtic. 

Aquests elements poden ser objectes diversos, però també la nostra pròpia pell, per això, de vegades ens enrampem al tocar-nos entre nosaltres o al tocar la porta del cotxe, etc. El temps que fa i la roba que portem poden influir en patir més o menys descàrregues elèctriques. L'electricitat estàtica no és perillosa per a la salut però sí que ens causa més d’un ensurt. 

Electricitat dinàmica

Una situació ben diferent és quan volen explicar el procés que fa que s'il·luminin les nostres bombetes. En aquest cas ens cal un flux constant d'electrons, és a dir, un corrent elèctric generat per unes càrregues elèctriques en moviment constant o electricitat dinàmica. 

El corrent elèctric, correspon a la circulació d'electrons des d'una font d'energia a través d'un conductor elèctric fins a diferents objectes o elements que utilitzaren aquest potencial elèctric per fer algún tipus d'acció com veurem més endavant.