Fotograma, pla i seqüència
Enquadrament
En l’enquadrament, agafem la realitat en tres dimensions i la posem dins un quadre en dues dimensions per oferir-la a les persones que veuran les nostres imatges.
Aquesta decisió és un acte comunicatiu — estem mostrant uns aspectes i deixant fora uns altres—, alhora que estètic. Les imatges ben compostes, ens produeixen plaer. Per aconseguir bones composicions, ens seran útils els següents consells:
Una imatge, una idea
Evitar elements indesitjables
Equilibrar la imatge: no tallar caps ni deixar massa aire
Fer servir la regla dels terços
Cercar la geometria
Tipus de pla
Angulació i distància focal
Angulació
No és el mateix posar la càmera a l’altura dels ulls que gravar des de baix o des de dalt. L’elecció d’aquest paràmetre pot afectar la percepció del públic.
Al cinema, els personatges poderosos acostumen a estar gravats des de baix. Gravar des d’aquest angle, magnifica la seva presència.
Sovint hem de gravar des de dalt perquè és la millor perspectiva: una vista aèria de dron, l’elaboració d’un plat en un vídeo de cuina… De fet, per escollir l’angulació de la càmera seguirem el mateix principi que vam indicar per als tipus de pla: espai i emocions.
Distància focal
És la distància en mil·límetres que hi ha entre el pla focal del sensor (on es forma la imatge enfocada) i el centre òptic de la lent. La distància focal és la que ens dona l’angle de visió de la càmera. Les distàncies focals més curtes (16, 24 o 35mm) corresponen a les lents de gran angular on el camp de visió és més ampli. En canvi, les més llargues (a partir de 85mm), són els teleobjectius, amb els que podem apropar molt la imatge.
Moviments de càmera
La càmera es pot moure sobre el seu propi eix com quan fem una panoràmica o, d’altra banda, desplaçar-se i acompanyar les persones que gravem com quan fem un tràveling. En el primer cas fem servir el trípode com a eina, en el segon, podem gravar càmera en mà o fer servir diversos dispositius que històricament han estat només a l’abast de les cadenes de televisió o de les produccions cinematogràfiques com els tràvelings, les dollys o les grues. Avui en dia trobem ginys estabilitzadors a l’abast de gairebé qualsevol butxaca i, fins i tot, trobem softwares que directament estabilitzen la imatge del nostre dispositiu mòbil.
El que caldrà pensar detingudament és per què la movem? Quina idea volem transmetre? Tornem al mantra: espai i moviment.
Narrativa, llum i so
El llenguatge verbal, el no verbal, l’elecció de l’enquadrament, l’angulació… El so, la música, la llum i el color són una altra capa que també forma part del llenguatge audiovisual.
De fet, en diem llenguatge perquè la combinació d’elements aporten un significat concret.
La música o els efectes de so no només acompanyen sinó que tenen una funció narrativa. Aporten context i emocions. Tenen significat. La irrupció d’una música agressiva, pot indicar que el personatge que veiem està a punt de patir.
El mateix passa amb l’ús de la llum i el color. La cinematografia (la tasca que fan directors i directores de fotografia i coloristes) no només cerca que les imatges siguin belles. Aporten sempre un significat addicional a l’audiovisual.