Llenguatge Audiovisual I
Material didàctic en construcció elaborat per la professora Magda Murillo.
Material didàctic en construcció elaborat per la professora Magda Murillo.
El llenguatge audiovisual, com el llenguatge verbal que utilitzem ordinàriament en parlar o escriure, té uns elements morfològics, una gramàtica i uns recursos estilístics. Està integrat per tant per un conjunt de símbols i unes normes d'utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones. Les seves característiques principals són:
És un sistema de comunicació multi sensorial (visual i auditiu) on els continguts icònics prevalen sobre els verbals.
Promou un processament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada.
És un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements només tenen sentit si es consideren en conjunt.
Mobilitza la sensibilitat abans que l'intel·lecte. Subministra molts estímuls afectius que condicionen els missatges cognitius. "Opera de la imatge a l'emoció i de l'emoció a la idea" (Eisenstein).
Està clar que els missatges audiovisuals faciliten la comunicació (val més una imatge que 1.000 paraules), resulten motivadors i aproximen la realitat a les persones. Per tant, cal ser crític enfront de l'alienació que genera un consum massiu, dispers i irreflexiu d'imatges. Umberto Eco ja ens adverteix:
"La civilització democràtica només es salvarà si es fa del llenguatge de la imatge una provocació a la reflexió crítica i no una invitació a la hipnosi".
En el llenguatge audiovisual, com en els llenguatges verbals, es poden considerar diversos aspectes o dimensions:
Aspectes morfològics.
Aspectes sintàctics.
Aspectes semàntics.
Aspectes estètics. A més de la funció narrativa-descriptiva i semàntica, tots els elements formals d'un producte audiovisual tenen una funció estètica.
A continuació s'analitzen amb més detall alguns aspectes d'aquestes dimensions.
Fragments extrets del text de "Teoría de la comunicación" de PERE MARQUÈS