INFANTIL 2

A la Llar tenim dues aules d'infantil 2, amb un màxim de vint infants per estança.

A dins l’aula trobem diferents espais, per satisfer les necessitats dels infants, trobem un Espai per promoure els jocs d'imitació i la iniciació al joc simbòlic, amb el racó de les nines, el racó de la cuineta, el de construccions, de cotxes, espai de mini mons... L’aula també consta d’un Espai on es pot jugar amb les qualitats i les quantitats dels objectes, amb materials inespecífics, safates amb diferents elements naturals, contenidors per fer transvasaments... També i trobem un Espai per estimular els diferents llenguatges, amb una petita biblioteca d'aula, amb imatges, titelles i altres elements que promouen la conversa, amb un reproductor de música i instruments musicals per explorar les qualitats dels sons i gaudir de petites audicions. Un espai de descoberta d'un mateix, amb un mirall per mirar-se i assenyalar parts del cos, identificar els companys, pintar-se, i un Espai de canvi i higiene, on l'educadora atén les necessitats higièniques de cada infant, l'espai té quatre vàters a la mida dels infants. També hi ha una zona d'aigua on poden rentar-se quan s'embruten, beure aigua quan tenen set, rentar-se les mans abans de dinar, etc. La pica i les aixetes estan a l'altura dels infants per facilitar fer-ne un ús cada vegada més autònom.

Els espais de l’aula durant tot el curs es van canviant per tal d’adaptar-nos en cada moment els interessos dels infants, fomentant així la seva autonomia i la diversitat de propostes.

El joc simbòlic és aquell que consisteix a simular situacions, objectes i personatges que no són presents en el moment del joc. És, per tant, un marc lúdic on es manifesten i s’exterioritzen les experiències socials i personals, considerat també un signe precoç de la capacitat comunicativa i subjectiva dels nens petits, ja que el domini de les interaccions socials es basa en la capacitat per entendre i llegir el pensament, predir conductes i adequar les accions pròpies a situacions determinades.

El joc simbòlic comença al voltant els dos anys, sent un joc senzill en el qual es van produint canvis substancials a mesura que el nen desenvolupa la seva capacitat per imaginar i crear diversos contextos i situacions.

En primer lloc, el nen comença a practicar el «com si …» (com si dormís, com si mengés, etc.) o projecta aquests actes en altres, com pot ser l’ós de peluix (l’ós dorm, l’ós menja, etc.).

Posteriorment, el símbol és una mica més complex i la seva imaginació va més enllà quan un objecte es converteix en un altre: una pedra és un cotxe, o una cullera és un avió. D’aquesta manera, el joc simbòlic és cada vegada més elaborat. Mitjançant combinacions simbòliques (l’osset va caminant cap a l’escola), combinacions compensadores (el nen juga a que menja coses que en realitat no pot menjar), liquidadores (imagina que va al metge) o combinacions anticipatòries (l’osset ha menjat massa xocolata i ara li fa mal la panxa), el nen pot expressar-se lliurement, transformant una situació estressant en una altra al seu gust que l'ajuda a sentir-se millor o fins i tot, a superar pors.

Mitjançant el joc, els nens no només es diverteixen sinó que aprenen, fan i imaginen. Cada vegada que usen un objecte per simbolitzar que és una altra cosa, o que alimenten ninots o qualsevol tipus de joc simbòlic imaginatiu, és molt més que un simple entreteniment. En aquest procés s’estan construint capacitats essencials en el seu desenvolupament, les quals són:

• Capacitats socials i emocionals: el joc simbòlic li permet al nen experimentar amb diferents rols socials. A través del joc cooperatiu aprèn a esperar torns, compartir responsabilitats i solucionar problemes. Cada vegada que el seu fill juga a ser diferents personatges, experimenta l’estar en el lloc d’una altra persona, la qual cosa desenvolupa el seu sentit moral i de l’empatia. D’aquesta manera, amb la maduració d’aquestes capacitats, el seu fill aprèn a entendre els sentiments aliens i també a desenvolupar la seva autoestima descobrint que pot ser o fer qualsevol cosa que imagini. Per al nen, és molt estimulant i divertit inventar situacions en què pot fer coses que sovint, en la vida real, resulten impossibles. Per exemple, jugar a ser bombers o preparar una pastís en una cuina infantil l’ajuda a comprendre el seu entorn, a organitzar els seus coneixements i desenvolupar la memòria, atenció, imaginació i creativitat. A més, és una estupenda arma socialitzadora, ja que s’ha de posar en la pell d’un altre personatge, té l’oportunitat d’empatitzar amb els sentiments, emocions o rols d’aquests i sortir una estoneta del seu habitual «jo»
  

• Capacitats del llenguatge: si presta atenció quan el seu fill juga amb les seves joguines, l’escoltarà dir nombroses frases i paraules noves i fins i tot trobarà les seves paraules reflectides en el joc de l’infant. Això es deu al fet que el joc simbòlic ensenya al nen el poder del llenguatge i practica les paraules que calen per organitzar una situació i crear una història Per donar menjar a un ninot, ha de repetir les frases que solen emmarcar aquest tipus de situacions, com «en vols més?» o «és l’hora d’anar al llit».

Si el nen comença a expressar verbalment el que abans només expressava amb accions, vol dir que ha començat a jugar amb les idees, avançant les seves intencions, històries, etc. D’aquesta manera, alimenta així la seva imaginació i potencia i estimula del desenvolupament del llenguatge.

• Capacitats del pensament: en les seves situacions de joc simbòlic, el nen resol problemes constantment, ja sigui creant una història en què dos nens volen representar al mateix personatge i han de solucionar-ho o pensant amb quin objecte representar un moble de la caseta de nines. Pot evocar un esdeveniment viscut que li hagi impressionat, potser reviure un aventura excitant, o senzillament imitar als seus pares en qualsevol situacions quotidiana.
  

En resum, el joc simbòlic ajuda al nen a comprendre el seu entorn, a desenvolupar el seu llenguatge i imaginació, a superar situacions estressants ja empatitzar contribuint activament en el seu desenvolupament emocional. Per tot això, han de deixar jugar als nens, i sovint, observar el seu joc, ja que els proporcionarà valuoses pistes sobre el seu pensament i les seves preocupacions. Jugar és una forma d’aprenentatge molt important que els condueix, finalment, a formar el seu propi pensament.