Sembrar plantes com llegums o herbes entre els cultius principals, o bé cubrir-los amb restes vegetals o de pèl d'animal per protegir el sòl de l’erosió, millorar la infiltració d’aigua i afegir matèria orgànica.

Restringir el transport d'aliments a menys de 100 km i promoure la pagesia de proximitat, per tal de reduir els combustibles fòssils necessaris per a aquest transport. Inclouria l'horticultura urbana i la ramaderia de proximitat.

Utilitzar residus orgànics (com restes de cultius o la fracció orgànica) per crear compost, que enriqueix el sòl amb nutrients i millora la seva estructura.

Minimitzar el llaurat per evitar l’erosió del sòl, mantenir la humitat i preservar la vida microbiana.

Integrar arbres i arbustos en els sistemes agrícoles per millorar la biodiversitat, protegir el sòl de l’erosió i proporcionar nutrients mitjançant la caiguda de fulles i arrels.

Utilitzar tècniques com el reg per degoteig o la recollida d’aigua de pluja per optimitzar l’ús de l’aigua i evitar el seu malbaratament.

Moure el bestiar entre diferents zones de pastura per evitar el sobrepasturatge i l'erosió, i per permetre la regeneració de les pastures i millorar la salut del sòl.

Plantar diferents cultius en una mateixa parcel·la, incrementant la regeneració de nutrients i la fixació d'alguns d'ells per evitar-ne l’esgotament, així com facilitar la reducció de plagues i malalties, i millorar l’estructura del sòl.

Inocular el sòl amb fongs micorrízics i bacteris que milloren l’absorció de nutrients per part de les plantes i reforcen la salut del sòl.

Els llegums (com fesols, cigrons, llenties o alfals) tenen la capacitat de fixar nitrogen atmosfèric gràcies a la simbiosi amb bacteris del gènere Rhizobium. Aquests bacteris formen nòduls a les arrels i converteixen el nitrogen de l’aire en una forma assimilable per les plantes.