Les mines

Què és una mina d'aigua?

Una mina d’aigua és una galeria subterrània excavada a mà, per on es condueix l’aigua de muntanya cap a terres baixes.


Suposa anar a buscar en cotes altes les aigües acumulades al subsol (aqüífer) i deixar-les caure per gravetat en suau pendent, fins a ferles aflorar en superfície, allà on es vol fer l’aprofitament (nucli urbà o hortes).


La construcció de les mines implicà un esforç, i cal situar-lo sobre tot en el segle XIX i primer quart del XX, en un context en que les necessitats d’aigua havien crescut molt, i encara no s’havia resolt el problema de l’elevació de les aigües subterrànies dels pous per bombeig.

El problema de l'aigua a Canet de Mar: Factors naturals

Règim de pluges

El problema de l'escassedat d’aigua a Canet no recau en la poca quantitat de precipitació, sinó en el marcat caràcter irregular d’aquesta.


Estem acostumats a períodes de sequera acusats, interromputs bruscament per episodis de fortes tempestes i aiguats, sobre tot a finals de l’estiu i tardor. Aquestes pluges torrencials concentren la major part de la precipitació anual en poques hores i no acostumen a solucionar el problema de la sequera. Ans al contrari, l’orografia del Maresme (amb la Serralada Litoral molt propera a la costa, donant relleus molt abruptes) fa que les aigües baixin cap al mar amb gran força, arribant a provocar malifetes. Són les conegudes rierades.


Així, a Canet, no hi ha cap curs superficial que porti habitualment aigua. Rieres i rials romanen secs la major part de l’any.



Les aigües subterrànies

Aquesta irregularitat de les precipitacions, i la conseqüent escassedat d’aigües superficials, queda en part compensada per les característiques del subsol.


Les terres de Canet són elevades per la presència d’un batòlit granític important. El granit és una roca ígnia de gran duresa, i totalment impermeable. Quan es meteoritza, però, dóna lloc al sauló, de textura sorrenca, i per tant molt permeable.


L’acció dels elements físics, durant segles, ha donat lloc a un potent gruix de sauló acumulat sobre de la roca mare granítica. Aquesta capa superficial de sauló reuneix les característiques idònies per a mantenir una important reserva d’aigua.


Així és, quan plou, bona part de l’aigua baixa cap al mar per les rieres (escorrentia superficial), provocant forta erosió, però una fracció de l’aigua precipitada s’escola entre el sauló, i queda emmagatzemada sota terra (infiltració). Aquesta reserva d’aigua forma l’anomenat aqüífer, de gran importància al Maresme.