Embedded Files
Recerca prèvia de les aigües subterrànies
Recerca prèvia de les aigües subterrànies
El primer que s’havia de decidir era a quin lloc s’anava a buscar les aigües subterrànies. Havia de ser un indret prou elevat per assegurar que les aigües drenessin bé a la terres baixes, i tal que el nivell freàtic fos suficientment superficial que fes factible la construcció de la galeria. L’objectiu era anar a buscar les “vetes d’aigua” més superficials als vessants dels turons.
A la pràctica creiem que els mateixos minaires anaven a buscar les aigües una mica per intuïció, basant-se en l’experiència. Sabien que les torrenteres dels cursos alts rials eren llocs propicis per a trobar-les, doncs abarcaven una superfície de captació de les aigües fluvials prou àmplia. Així, anaven allargant la galeria fins a trobar una veta d’aigua amb prou garanties.
Començament de la mina
Començament de la mina
S’escollia el punt on havia d’aflorar la mina, en funció de les terres que es volien regar, o les cases a abastir.
Allà se situava la boca de la mina. Sovint s’acompanyava d’una gran bassa per a emmagatzemar l’aigua i regular els cabals. A partir de la bassa, un sistema de recs, canonades i dipòsits, sempre en suau baixada, permetria la distribució a conveniència.
Prolongació de la galeria. Els pous de pas
Prolongació de la galeria. Els pous de pas
La galeria tenia dimensions variables, depenent de les dificultats que es trobava el minaire a l’hora d’excavar. Com a terme orientatiu es pot dir que tenien uns 70 cm. d’amplada i 140 cm d’alçada. Aquestes magnituds donen una idea de les condicions de treball dels minaires.
El minaire treballava agenollat, o assegut a un petit tamboret, i anava picant amb diferents tipus de pics segons la textura del terreny.
Les terres les apartava cap enrere, on un arrossegador (normalment un noiet) les portava cul enrere fins a un “pou de pas”
El treball a les mines. Els minaires
El treball a les mines. Els minaires
Hom pot imaginar-se quines eren les condicions minaires a les ínfimes galeries:
L’alçada de les mines obligava a estar sempre assegut, agenollat o ajupit.
L’amplada no permetia girar-se amb comoditat.
L’excavació era totalment artesanal, basada en la força del minaire i només ajudat per senzilles eines.
La foscor era absoluta i la humitat molt alta (la temperatura, això sí, era sempre constant i agradable)
Quan brollava aigua es formava un fang espès que destorbava els treballs, i feia clavar-se els peus.
Sota terra, la desorientació és gran, i constantment calia fer comprovacions de la direcio i el nivell.
El silenci i l’aire enrarit era l’ambient quotidià de treball.
Report abuse