Reflexions finals sobre el Programa Sensei:
Si estic escrivint aquestes paraules, és perquè estic arribant al final d'aquest programa d'inducció a la docència, un viatge que ha estat ple de descobriments i creixement personal i professional. Recordaré sempre el moment en què vaig rebre la trucada al mes de setembre, oferint-me aquesta oportunitat inesperada a causa d'una baixa a l'escola. Sense dubtar-ho, vaig agafar el timó de la docència, deixant enrere la meva feina anterior.
La docència, per a mi, continua sent la millor professió del món. A través d'aquest programa, he crescut en tots els aspectes de la meva vida. L'acompanyament i la tutorització que he rebut m'han donat eines i confiança en àmbits que potser no havia explorat abans.
A més, he tingut la sort de caure en un claustre acollidor, on el grup de primer em va rebre amb els braços oberts des del primer dia. Això m'ha permès créixer com a professional i com a referent dins d'aquest entorn educatiu.
He après tant durant aquest temps: noves metodologies, formes de tractar i motivar els alumnes, i sobretot, com estimar encara més aquesta professió. Però sé que el camí de creixement no s'atura aquí. Encara queda tot un tercer trimestre al davant, i més oportunitats per créixer i millorar com a docent. Això és només el principi.
Vull expressar el meu sincer agraïment a totes les persones que m'han acompanyat en aquest viatge i que ho continuaran fent fins al final del curs. La seva paciència, dedicació i desig de compartir coneixements han estat inestimables per al meu desenvolupament. També a l'alumnat amb el que he impartit la docència i les seves famílies.
Com deia Nelson Mandela: "L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món."
