CICLE INICIAL

Avui hem fet una jornada especial.

Hem començat mirant aquest vídeo. 

 Al vídeo hi surten papers, tisores i pedres. Qui guanya a qui? Uns es mostren superiors als altres perquè els guanyen però 3 d’ells ens acaben demostrant que si s'ajunten i s’ajuden, poden amb tot.

Hem fet una reflexió sobre la diversitat: ser diferent, més fort o més feble que l’altre… o simplement, diferent. Junts i amics, sempre és millor. 

Amb què podem ser diferents? Haurien de sortir les següents diversitats:

• Funcional (motriu, auditiva, comunicativa, visual, social, intel·lectual)

• Sexual

• Cultural

• Religiosa

• Generacional

• Familiar

• Genètica

• Alumnat (aprenentatges, trastorns, dificultats, desmotivació, problemes familiars…)

Per ajudar-los, hem utilitzat aquesta presentació.

Ha estat un dia especial, diferent, com nosaltres. Avui ens hem posat a la pell dels altres i els altres s'han posat a la nostra pell. Per un dia, i com cada dia, hem set diferents.

Per sentir com es poden sentir els altres hem de sentir nosaltres el mateix… i per aconseguir-ho hem passat unes proves. Si les passem totes, tots hi guanyarem!

Per començar a sentir-nos diferents, ens hem canviat la roba amb el nostre amic especial. Que estranys que ens hem sentit! Ens pot anar gran, petita, fa una olor diferent... Ens hem sentit diferents! 

 El primer joc ha estat el de les cadires però ha estat també especial! Què tindrà de diferent?

Amb el joc de les cadires adaptat els infants han pres consciència de les dificultats que poden tenir les persones que tenen alguna discapacitat física o intel·lectual en el seu dia a dia.

Primer de tot s'ha adjudicat una consigna a cada participant, fet que  ha condicionat el seu joc. Aquestes característiques han dificultat les seves habilitats i han pogut experimentar com els afectava durant el joc. 

Quan la música sonava, havien de caminar separats de les cadires i quan aquesta es parava, havien d’intentar seure. Als últims que arribaven, se’ls havia de fer lloc… Han pogut veure que n’hi havia que arribaven més tard, segons la seva consigna. Era important que tots la complissin. L’objectiu no era arribar el primer sinó arribar tots. 

Les consignes eren:

• Anar amb els ulls tapats

• Quan es pari la música, comptar fins a 5 i després anar-hi a seure.

• Portar uns cascos d’aïllament del so

• Anar a peu coix

• Caminar enrere

• Caminar de costat com els crancs

• Caminar saltant amb els peus junts. 

• Caminar portant 3 pilotes sense que caiguin

• Sense utilitzar les cames.

• Caminar fent 3 passes endavant i una enrere.

I ara, ha estat el torn del joc del mocador... però no espereu el joc de sempre igual... aquest també ha estat diferent! Ben especial!

En el joc del mocador s'han fet dos equips, en els que cada participant tenia un número adjudicat.

Al mig dels dos equips hi havia una persona que tenia el mocador i que deia un número, les persones que tenien aquest número havien de córrer per anar a buscar el mocador i tornar al seu equip sense ser pillat per l’altre jugador/a. Cal dir, que cada jugador, a part del seu número també tenia una consigna, les mateixes que en el joc de les cadires. O sigui, que no era tan fàcil ni ràpid...

En acabat hem pogut fer també unes variants inclusives i cooperatives:

Jugar de manera cooperativa vol dir jugar dient més d’un número a la vegada. Amb aquesta dinàmica els i les jugadores han hagut de treballar en equip per tal d’anar a buscar el mocador. D’aquesta manera la dinàmica ha estat la següent:

Quan es deia 1 número: s'anava a buscar el mocador de la manera habitual.

Quan es deien 2 números: les dues persones que els tenien havien d’anar a buscar el mocador fent el carretó o a cavallet. 

Quan es deien 3 números: els tres jugadors amb els números havien d’anar-lo a buscar fent la cistelleta.

Després ha tocat pintar, però pintar d'una manera diferent a com ho fem sempre... Doncs... avui han provat de fer-ho amb la mà que normalment no pintem, o només amb tres dits, o amb un peu, o amb la boca... Han fet volar la imaginació... Hi ha moltes altres opcions que de ben segur no havíem pensat però en canvi, hi ha qui ho ha de fer d'aquesta manera perquè no ho pot fer com nosaltres. 

Tots han fet el seu autoretrat! Que bonics han quedat!

La jornada ha finalitzat amb una reflexió... Som tots diferents i tots especials, a la nostra manera. Els podem penjar al passadís i acabar la jornada recordant que el món, per sort, és molt divers i aquesta diversitat ens enriqueix. TOTS SOM DIFERENTS, TOTS SOM ESPECIALS!

Aquestes reflexions i desitjos sobre la diversitat els hem posat en un pot de vidre: paraules, vivències, sensacions, emocions... Un recull d'aquesta primera jornada viscuda ben especial!

Finalment, s'ha donat a cada classe un diploma agraïnt i certificant la participació de cada grup en les primeres jornades inclusives de la nostra escola.