El lideratge no pot ser autoritari, no és la gestió per poder. Ha de ser guiat. Ve donat per l’autoritat del docent i el reconeixement de l’alumne, perquè reconeix que aquesta persona l’està fent créixer. El poder neix de la por, quan s’acaba el poder, allò no segueix, en canvi el lideratge és permanent.

El lideratge és un reconeixement que atorguen els altres. El lideratge fa veure als altres que van pel bon camí, els dóna confiança, aplica que amb el conjunt (amb l’equip) es guanya més que amb la individualitat.

La incertesa té a veure amb la tensió del conegut i desconegut: el que voldríem canviar i la por al desconegut. La certesa és al que renuncies.

El món canvia molt ràpid i cada vegada ho farà més. El món educatiu és capaç de seguir aquest ritme? Hem d’aprendre a gestionar molt millor els processos de canvi.

La clau de la bona formació és donar als alumnes la capacitat de resoldre reptes.

A nivell personal, l’objectiu principal és la satisfacció, la plenitud interna, quan una persona se sent realitzada internament. Per sentir-se realitzada internament, ha de ser autosostenible, per tant la tasca principal dels centres educatius és ajudar-les a que es puguin desenvolupar en el món per si soles.

El món social i empresarial necessita de persones conscients i també persones amb criteri. La segona característica que més es valora és la capacitat resolutiva, amb una actitud adequada per afrontar les situacions amb que es trobi. I finalment capacitat de treballar en equip. Avui tothom necessita disposar dels mitjans, les eines i les habilitats per expandir els coneixements en la mesura que els facin falta.