El globus vermell representa la innocència o un somni que s'escapa, suggerint la necessitat de deixar anar o l'esperança que roman malgrat la pèrdua. 

La imatge va ssociada amb la frase "sempre hi ha esperança" i permet que cada espectador decideixi si el globus se'n va (pèrdua) o si la nena ho està deixant anar voluntàriament (alliberament). 

El govern espanyol ha portat la contraria a Donald Trump i ha dit "no a la guerra!" cosa que ha suposat amenaces per part dels EUA i que evidentment tindrà conseqüències econòmiques i polítiques. Uns estan d'acord i altres han criticat aquesta decisió. I tú, creus que ha actuat bé?

Avui es produeix un eclipsi total de Lluna. La Terra s'interposarà entre el sol i el satèl·lit, projectant la seva ombra sobre la superfície lunar fins a cobrir-la completament, cosa que farà que es torni d'un color vermell fosc o rogenc. Ès la Lluna vermella o Lluna de Sang. Desgraciadament no es podrà veure des de Espanya ja que coincideix amb les 9:45h del matí i la Lluna estarà per sota de la línia de l'horitzó, però sí que es podrà des de Amèrica del Nord, Austràlia i el Pacífic. 

Bad Bunny fa una critica a la política de Trump al seu show de la Super Bowl encapçalant una desfilada de banderes de tots els països que formen el contintent americà de punta a punta. A la pilota que portava a les mans es podia llegir "Junts som Amèrica".

El rastre que podem deixar a la sorra d’una platja s’esborrarà ràpidament. El rastre digital, el que anem deixant en servidors, mòbils i ordinadors, costa molt més d’eliminar… En sou conscients? 

Tot depèn dels ulls amb què es mira 

Tots ens hem sentit algun cop desbordats, cansats i tristos, tot i que no hem de confondre la tristor passatgera amb la permanent. Avui, en el dia mundial de la depressió, penseu en què o qui us ajuda a tirar endavant quan us heu sentit així. Parlar i compartir experiències sempre ajuda.

Quan va acabar la II Guerra Mundial, tothom clamava per tornar a la normalitat. Va iniciar llavors l'anomenat període de la Fotografia Humanista , on es desitjava recobrar l'esperança després de la demolidora realitat de la guerra. De manera que la fotografia europea va tenir com a temes els nens, les parelles, els petons… D'alguna manera eren símbols de futur, esperança i optimisme. 

Durant molts anys s'ha lloat la noció de capturar una escena al moment just, però va resultar que aquesta fotografia no va ser una presa espontània, una fotografia trobada, sinó una posada en escena, ja que molts anys després, al 1990, Doisneau va confesar que havia  contractat a dos joves actors que posesin per a ell. Fa això que perdi el seu valor i sentit?

Encara hi ha esclavitud al món, però quan el problema transcendeix les nostres fronteres ja queda molt lluny, prenem distància i tendim a pensar que no hi ha res a fer...

Quan uns tenen de tot i altres res...