EL LLIBRE QUE HO VA CANVIAR TOT: L'ORIGEN DE LES ESPÈCIES

TAL DIA COM AVUI PERÒ DE 1859 ES VA PUBLICAR L'ORIGEN DE LES ESPÈCIES DE CHARLES DARWIN.

Una de les idees científiques més controversials és, sens dubte, la teoria de l'evolució. Tot i estar basada en sòlides evidències, després de més de 150 anys d'haver estat proposada per Charles Darwin continua sent blanc d'objeccions per part dels qui la comprenen poc o la malinterpreten. A continuació, les 4 preguntes més freqüents que es presenten com a “refutacions” de la teoria de l'evolució.

Si venim del mico, per què encara hi ha micos?

En primer lloc, NO descendim de cap mena de mico o simi actual. Els humans i els ximpanzés i bonobos, els nostres parents més propers, descendim d'un ancestre comú, potser semblant al sahelanthropus.
        En segon lloc, tenim una idea lineal de l'evolució, com si els éssers vius fóssim Pokémon i un organisme es transformés en un altre, però no és així. L'evolució s'assembla més aviat a un arbre. Al llarg de milions d'anys, pel fet que els fills mai no són exactament iguals als seus pares, noves espècies van sorgint. Algunes s'extingeixen i d'altres continuen deixant descendents. Si una espècie s'adapta bé, res no impedeix que continuï existint fins als nostres dies. Per exemple, el peix pulmonat, possible ancestre dels amfibis (i el nostre) fa 350 milions d'anys, continua vivint actualment.

Per què no s'ha trobat “l'eslabó perdut”?

La idea popular que hi ha una sola espècie a mig camí entre els simis i els humans no és un concepte científic.
L'evolució és un procés gradual i hi va haver moltes formes intermèdies entre els primers primats i els humans actuals. Constantment es fan descobriments d'aquests fòssils transicionals, ajudant a completar el panorama del nostre llinatge. Aleshores hi ha molts eslabons i no, no estan perduts.

Si l'evolució és real per què no seguim evolucionant, a veure?

Fa la impressió que els éssers vius no han canviat en molt de temps, i per això sembla que sempre han estat iguals, que van ser creats així. La veritat és que els organismes a la terra seguim evolucionant. Uns quants exemples d'espècies que estem veient evolucionar davant nostre:

• Els elefants de Zàmbia, a causa de la cacera pel trànsit d'ivori, estan evolucionant i ara superen el 30% els que, per una mutació genètica, no desenvolupen ullals.

• Per causes semblants, els óssos polars s'estan començant a barrejar amb els grizzly. Resultat: una espècie nova: l'ós grolar.

• Els humans també hem canviat. Per exemple, originalment els adults no podíem pair la llet. A causa d'una mutació ocorreguda fa 3 mil anys, ara molts humans adults són tolerants a la lactosa, cosa que els dóna un avantatge. També s'han descobert 1800 gens de recent aparició que propicien la resistència a malalties infeccioses com ara la lepra i la tuberculosi.

Cal ser ateu per a la teoria de levolució?

Encara que la teoria de l'evolució no requereix cap intervenció divina, entendre-la i acceptar-la com a certa no et converteix automàticament en ateu. Pensa en altres explicacions científiques. Per exemple: si ets religiós i et diem que la pluja ve de la precipitació de l'aigua dels núvols que es formen de vapor condensat entra en conflicte amb les teves creences perquè no inclou cap divinitat? L'evolució de les espècies és un mecanisme natural igual de coherent i ben estudiat, i és acceptat per una varietat de religions, adduint que les escriptures són al·legòriques i no s'han de prendre com a llibres de text científics. 

El més important és que la teoria de l'evolució ens ajuda a entendre el nostre origen i com es transforma la vida des d'una perspectiva científica, a diferència de les històries mitològiques, que sí que tenen valor -des d'una perspectiva ètica i poètica.

ENTRE CASTANYES, PANELLETS I CARBASSES

Castanyes, moniatos i panellets són àpats típics de la nostra tradicional celebració de la castanyada. Però ens agradi o no, cada cop més, aquests productes comparteixen protagonisme amb banyes de dimoni, barrets de bruixa o el famós "trick or treat" dels nens en demanar caramels o un bon ensurt.

Tot i això, sabem ben bé què estem celebrant aquests dies? I és que castanyada o Halloween en el fons són festivitats que celebren el mateix i tenen un origen similar: el Samhain.

El Samhain, d'origen celta

Si ens remuntem tres mil anys enrere, abans de la conquesta dels romans, una de les civilitzacions assentades a Europa eren els celtes. Aquesta cultura tenia la creença que l'any es dividia en dues meitats: la del temps clar i la del temps fosc. Cicles vitals que començaven l'1 de maig, amb el floriment de la natura i l'1 de novembre amb l'arribada del fred.

De manera que l'1 de novembre no només consideraven que era el primer dia d'hivern sinó que a més, s'iniciava un nou any. A les vigílies d'aquest canvi de cicle, el 31 d'octubre, creien que la distància entre el món dels morts i el dels vius s'estrenyia i, per tant, s'estava més a prop dels que ja no eren amb ells. És per això, que celebraven el Samhain on realitzaven un banquet per venerar i recordar els morts.

Més tard, al segle VII, a la ja Europa cristiana, el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.

I al segle IX, el papa Gregori IV va decidir que l'1 de novembre es convertiria en la festa de Tots Sants i serviria per recordar els morts, com l'antic Samhain celta.

La consolidació de la castanyada

Antigament, a Catalunya el vespre abans de celebrar Tots Sants es feia un sopar amb productes de temporada. És a dir, amb castanyes, moniatos i els tradicionals panellets.

Durant l’edat mitjana, que és l’època en la qual hi ha coneixement de les primeres celebracions de Castanyada i Tots Sants, els campanars de les esglésies no paraven de sonar per avisar de l’arribada de la festivitat. Aquella tasca, era molt feixuga i els campaners havien de carregar energia. Ho feien amb castanyes, una fruita que abundava durant aquella època, i era un símbol d’eternitat i longevitat. També era tradició acompanyar-les amb vi o moscatell per fer passar el fred. 

Però la castanyada era un àpat que formava part d'una festa molt més àmplia que aquí la coneixem com Tots Sants. I aquesta festa estava pensada per recordar els nostres avantpassats i als cementiris se'ls hi deixaven castanyes i panellets que eren productes que podien aguantar molt de temps com a ofrenes.

I qui s'ocupava de comercialitzar les castanyes? Les castanyeres, 

La Castanyera es representa com una dona gran, humil i bona que va vestida amb una faldilla llarga, un mocador al cap i ven castanyes torrades a les places i mercats.

Aquesta representació no és ni més ni menys la imatge de les dones pobres de les ciutats, que en arribar la tardor, pujaven a les muntanyes amb grans cistells per recol·lectar totes les castanyes que podien i vendre-les a peu de carrer per poder guanyar diners, ja que eren uns fruits molt valuosos i es compraven a preus elevats.

L'expansió de Halloween

Màscares, bruixes, vampirs... no és carnaval, però cada 31 d'octubre, també a Catalunya, molts infants es disfressen per celebrar Halloween, un nom que prové de la frase "All Hallow's Eve", és a dir, vigília de Tots Sants.

Festa tradicional dels països de parla anglesa que va néixer al Regne Unit i Irlanda i era la seva manera de recordar els morts un cop l'any. Al segle XIX i XX molts britànics van emigrar als Estats Units i això va comportar l'expansió de la tradició.

El Tots Sants actual

Tot i tenir origen cèltic, l'arribada del cristianisme va dotar la festivitat de Tots Sants de connotacions religioses i el costum de visitar les tombes dels avantpassats als cementiris.

Tot i això, també té influències o rituals d'altres cultures. És el cas del costum de portar flors als difunts en senyal de vida eterna, un acte d'origen romà. 

Segons la tradició, el dia 1 de novembre, els vius visiten els morts. L'endemà, dia 2, són els morts els que van a veure els vius, en el que es coneix com el Dia dels Difunts.

Amb tot, el culte als morts és un tret comú pràcticament a totes les civilitzacions del planeta. De fet, amb l'expansió del cristianisme a terres americanes, la festa de Tots Sants va entrar en contacte amb les creences indígenes.

D'aquesta manera va néixer el Dia dels Morts, un conjunt de festes autòctones procedents d'uns quants punts de l'Amèrica Llatina, de les que una de les més espectaculars és la que es fa a Mèxic.

Dia del Càncer de Mama 2025: per què se celebra el 19 d'octubre, i quin és l'origen dels llaços roses

S'ha aconseguit molt, però queda molt més per fer: la taxa de supervivència neta a cinc anys del que és el tumor més comú és del 85,5%.

Ahir , diumenge 19 d' octubre , es va celebrar el Dia del Càncer de Mama 2025 . Es tracta del tumor més comú , amb una mica més de dos milions de casos al món cada any. Només a Espanya 36.395 dones van ser diagnosticades de càncer de mama 2024 segons dades de l'Observatori de l'Associació Espanyola contra el Càncer. Tot i això, els esforços realitzats en investigació, prevenció i detecció precoç han aconseguit que el càncer de mama tingui actualment una taxa de supervivència neta a cinc anys del 85,5%.

Va ser l' Organització Mundial de la Salut ( OMS ) la que, a la dècada dels 90 , va establir el 19 d'octubre com el Dia del Càncer de Mama amb l'objectiu de redoblar esforços en la visibilitat i sensibilització a la població sobre aquesta malaltia i conscienciar sobre la importància de la prevenció i diagnòstic.

Segons diverses fonts, si es va triar octubre és perquè en aquell mes de 1983 es ​​va celebrar a Texas (Estats Units) la Cursa per a la Cura , la primera iniciativa per promoure als carrers la importància de la detecció primerenca del càncer de mama.

Quin és lorigen dels llaços roses?

Respecte a l'origen del símbol de la lluita contra el càncer de mama, la Fundació Susan G. Komen va ser la primera que va repartir llaços roses als participants d'una carrera popular a Nova York celebrada el 1991. No obstant això, aleshores aquestes cintes no tenien tot el significat de què gaudeixen avui.

Va ser l'editora de la revista per a dones 'Self', Alexandra Penney , que el 1992 va promoure la primera distribució massiva de llaços als comerços dels Estats Units, juntament amb la companyia cosmètica Estée Lauder . D'altra banda, l'activista Charlotte Hayley havia llançat els seus propis llaços ataronjats, acompanyats per un missatge reivindicatiu perquè el govern augmentés el pressupost en la prevenció del càncer del mama, una idea que va seduir Penney i Lauder, que poc després van triar el color rosa per a uns llaços que finalment es van convertir en símbol internacional.

Càncer de mama: la malaltia

El càncer de mama és el tumor maligne que s'origina en el teixit de la glàndula mamària , capaç de créixer de forma descontrolada i d'expandir-se a altres teixits, explica l' Associació Espanyola contra el Càncer ( AECC ) . No és una malaltia exclusiva de les dones, encara que sí que els afecta de manera molt més majoritària, ja que aproximadament entre el 0,5% i l'1% dels casos afecten homes.

El càncer de mama s'origina a les cèl·lules del revestiment (epiteli) dels conductes (85%) o lòbuls (15%) del teixit glandular dels pits. Al començament, el tumor cancerós està confinat al conducte o lòbul ( in situ ), on generalment no causa símptomes i té un mínim potencial de disseminació (metàstasi).

La incidència de càncer de mama s'ha incrementat en els darrers anys . L'AECC considera que aquest augment es deu probablement al canvi dels hàbits reproductius , així com a l' obesitat i al sedentarisme , entre altres factors.

Tot i el preocupant increment de casos, la mortalitat per càncer de mama per contra ha disminuït notablement . De fet, el tractament és realment eficaç amb més d'un 90% de probabilitats de supervivència , sobretot si el càncer es detecta de manera primerenca. Entre el 1980 i el 2020, als països d'ingressos elevats la mortalitat per càncer de mama normalitzada per edats es va reduir en un 40%, assenyala l'OMS.

Escacs: L’estratègia del joc, la lògica de la vida ♟️

Aquest cap de setmana el Joan González de 4A ha participat al Campionat de Catalunya d'escacs d'equips per edats 2025.

Sabíeu que els escacs tenen múltiples beneficis pel nostre cervell? El periodista Artur Tallada en parla en un dels seus articles.

Els entesos diuen que, d’aquí a pocs anys, l’aprenentatge serà cada vegada més a través del joc. Segons diuen, és amb el joc on ens sentim més lliures en la presa de decisions i on ens atrevim a experimentar i provar solucions que, segurament, no posaríem en pràctica a la vida real. Dit d’una altra manera, el joc és joc, i, si errem la jugada, el risc i les seves conseqüències estan sota control. Aquest aprenentatge basat en el joc ja té, fins i tot, nom: es diu gamificació.

El desenvolupament tecnològic del nostre temps possibilita molt aquesta tendència. De jocs, de tot tipus, ja n’existeixen molts, però ara, si cal, es pot gairebé crear tot allò que estigui a l’abast de la nostra imaginació. I, per suposat, es poden simular situacions (properes a la realitat o no) de tot tipus. La llista d’aplicacions que són o tenen un rerefons de joc és inacabable.

Deixeu-me fer referència, però, al que, per a mi, és “el Joc d’entre tots els jocs”. Em refereixo al joc dels Escacs . Un joc de tauler, que, segons es creu, es va crear al segle VI dC a l’Índia, i que segurament tothom coneix (però que no tothom juga). Té unes regles molt senzilles, però moure les peces de forma combinada no resulta senzill ni immediat. A més, en un món on hi ha tants estímuls (visuals, sonors), estar concentrat en silenci enfront el jugador contrincant per posar en joc la potència de la nostra massa grisa, és un exercici que comporta una certa dificultat. Per què no dir-ho?

Hi ha diversos estudis, però, que ens mostren els beneficis que ens pot reportar jugar a escacs regularment, i, per això, s’està promovent la seva reincorporació a les aules. Segons sembla, els guanys que poden obtenir els nostres estudiants en jugar a escacs són:

1. Jugar a escacs de manera regular des de la infància millora la capacitat d’aprenentatge, el pensament, el poder d'anàlisi i de presa de decisions dels estudiants.

2. Els escacs fan que els nens aprenguin a elaborar estratègies sobre aspectes del joc i de la vida. A més, també poden aprendre la importància de la previsió i la planificació.

3. Jugar a escacs de manera regular des de la infància ensenya la importància de ser disciplinats en la vida.

4. Els escacs ajuden a millorar la confiança en un mateix, aspecte que és molt important per al correcte creixement dels infants.

5. En el joc d'escacs, els menuts aprenen a fer una anàlisi exhaustiva, la investigació i avaluació de la situació abans de prendre qualsevol decisió. Aquest exercici els proporciona claredat mental. Es requereix claredat i destresa mental per resoldre problemes, analitzar les conseqüències i formular tàctiques futures.

6. Aquells que juguen als escacs des de molt joves exhibeixen habilitats de memòria extraordinàries.

7. Els escacs també ajuden a millorar la concentració i el rendiment acadèmic dels estudiants.

Jo he estat escaquista i encara m’hi considero, tot i que les obligacions del dia a dia em deixen poc temps per a practicar-lo. Crec que jugar a escacs m’ha aportat, en certa mesura, alguns dels guanys anomenats anteriorment, i recomanaria a tothom que practiqués escacs.

No es tracta només de jugar, es tracta d’aprendre per a la vida!!

                  Artur Tallada. 

  Nació Digital

Israel intensifica encara més l'ofensiva a Ciutat de Gaza amb desenes de morts, entre ells menors

Els tancs israelians bloquegen accessos a l'hospital Al-Shifa, el més gran de la capital, que continua operatiu tot i la manca de combustible i els bombardejos.

Israel amplia la seva ofensiva terrestre a la ciutat de Gaza després del boicot d'una gran part de la comunitat internacional a Benjamin Netanyahu durant el seu discurs a l'Assemblea General de l'ONU.

En les últimes hores, almenys 90 palestins han perdut la vida pels atacs israelians. Vuit han mort aquesta nit pels bombardejos d'Israel contra el camp de refugiats de Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza. Una de les bombes ha impactat contra la casa d'una família amb nens. No ha sobreviscut cap dels sis membres de la família, segons fonts de l'hospital Al-Awda.

Dissabte, els atacs israelians van matar almenys una cinquantena de palestins de Ciutat de Gaza, entre ells, infants, dos metges i un periodista. A l'assetjada capital de Gaza, les explosions causades per atacs amb drons han estat contínues aquesta nit passada, segons fonts locals.

Els bombardejos també toquen altres camps de refugiats, com el d'Al-Shati, on han matat una altra família sencera de sis persones.

Els tancs israelians han estacionat al voltant de l'hospital i bloquegen les rutes de les ambulàncies i els equips d'emergència. 

Una comissió independent de l'ONU, relators de drets humans, ONGs i cada dia més països qualifiquen de genocidi l'ofensiva militar d'Israel sobre Gaza, que ja ha causat la mort de 65.926 palestins, entre els quals hi ha gairebé 19.000 nens i nenes. 

En l'àmbit diplomàtic, en les últimes hores Alemanya ha defensat la solució dels dos estats a l'Assemblea General de l'ONU. Ho ha fet el

ministre d'Afers Estrangers, i no el canceller alemany, cosa que ha provocat crítiques al país. Al seu discurs, el responsable alemany d'Exteriors ha admès que la situació a Gaza és un malson per a la humanitat i l'infern a la Terra, malgrat que el seu govern continua mantenint el suport a Israel. 

Un dia el Joan va començar a pensar sobre la societat que l’envoltava i això li va generar alguns dubtes, pel que es va dirigir al seu avi i li va preguntar:

-         Avi, em podries explicar que és la democràcia?

-         I tant Joan, la democràcia és un sistema polític de govern en el que els ciutadans poden escollir als governants des de la llibertat, la responsabilitat i el respecte, ja que tu podràs votar per qui tú vulguis depenent de la teva opinió, i a més seràs lliure de participar o no.

-         Ah, és un bon sistema per escollir a qui ens mana. I qui va tenir aquesta idea?

-         Doncs van ser els antics grecs.

Veuràs, la paraula democràcia està composta per dues paraules gregues “demos” que vol dir poble i “kratos” que significa govern. Per tant democràcia significa govern del poble i els “ciutadans” es reunien en assemblea per opinar i votar sobre els assumptes importants.

Però no era com la nostra democràcia perquè només votaven els homes amb propietats, però les dones, els esclaus i els estrangers, no.

Amb el temps la democràcia va anar evolucionant, i sobretot a partir de la Revolució francesa es van establir els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, i es van crear lleis perquè el poble pogués participar en la vida política, tot i que el vot femení va arribar molt després.

-         Avi, és molt interessant tot això.

-         Sí, però sempre s’ha de fer amb responsabilitat i no oblidant que en aquest país vam viure 40 anys de dictadura amb Franco.

Per tant valora el que tens i el que els teus avantpassats van lluitar per què tu puguis tenir drets com aquest.

Ja sé, que molts cops ens queixem de que en política moltes coses funcionen malament, però t’has plantejat que passaria si no tinguéssim democràcia?

En Joan es va quedar pensant molt seriós... uf, potser les coses serien molt diferents...

Contes per la democràcia.