En primer lloc cal redactar el nucli de l’informe i després la introducció i les conclusions.
S’ha de procurar escriure frases clares i utilitzar el vocabulari específic quan sigui necessari.
Es pot afegir un glossari al final del treball si es considera adient.
ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA ESCRITA
La presentació escrita del treball consisteix en un informe amb l’estructura següent:
Inici
- portada
- resum o abstract
- índex
Cos:
- introducció
- nucli de l’informe
- conclusions
- llista de referències documentals
Final:
- annexos
La portada ha d’ocupar una pàgina sencera i contenir la informació següent:
- títol
- autor/a (nom i grup)
- tutor/a del treball
- curs
- nom de l'Institut
- data de presentació
El resum o abstract és un text breu (de 120 a 180 paraules) que ha de sintetitzar el propòsit, els objectius i la metodologia del treball. L’objectiu principal del resum és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà. S’ha de redactar en anglès.
A l’índex hi ha la relació de totes les parts de l’informe (la introducció, els títols dels capítols del nucli de l’informe, les conclusions i projeccions, la llista de referències i els títols dels annexos) amb el número de la pàgina en la qual apareixen.
En la introducció s’exposen la motivació de la recerca i els objectius del treball, la seva relació amb altres treballs, les circumstàncies acadèmiques o històriques que l’han afavorit, la metodologia emprada i com està estructurat el cos del treball. No ha de donar detalls sobre la investigació realitzada, ni sobre els resultats o conclusions.
S’hi pot incloure un apartat de dedicatòries i agraïments, si s’escau.
El nucli de l’informe conté informació, distribuïda en capítols, sobre els mètodes de treball seguits, les lleis aplicades, els càlculs efectuats, les descripcions i els dibuixos dels resultats obtinguts i la interpretació i anàlisi d’aquests resultats.
Els capítols es poden dividir en apartats i en subapartats, cadascun amb el seu encapçalament i numerats de forma adient. En el text s’inclouen totes les il·lustracions, taules i fórmules essencials per a la comprensió del treball.
Les conclusions han de ser una relació clara de les deduccions fetes com a conseqüència de la investigació. Poden incloure resultats quantitatius.
Si escau, es poden afegir algunes recomanacions d’accions futures que semblin necessàries com a resultat de les conclusions o d’alguna experiència feta durant l’elaboració del treball.
La llista de referències és una relació de totes les fonts consultades (enciclopèdies, llibres, revistes, articles, vídeos, webs...) en què es basa el treball. En el nucli del treball es fa referència a aquesta llista quan se cita alguna d’aquestes fonts. En tots els casos s’han de respectar els drets d’autoria, la forma de citar adequadament les fonts consultades i l’ús ètic de la informació obtinguda.
En els annexos s’inclouen materials complementaris no essencials per a la comprensió del text (detalls de procediments aplicats, demostracions matemàtiques i taules), si es vol ampliar la informació. Els annexos s’han d’enumerar.
ASPECTES FORMALS DE LA MEMÒRIA ESCRITA
L’alumnat haurà de seguir necessàriament els següents aspectes en redactar la memòria escrita:
La memòria s’haurà de redactar exclusivament en català. Només es permetrà l’ús del castellà en aquells treballs adscrits a Llengua i Literatura Castellana. Els treballs adscrits a Llengua i Literatura Anglesa es podran redactar indistintament en català o anglès.
S’hauran de lliurar DOS exemplars enquadernats: un original i una còpia més. És convenient tenir una còpia per a l’exposició oral.
La memòria ha de tenir una extensió màxima aproximada de 30 fulls DIN A4 blancs impresos per una cara.
Les pàgines s’han de numerar a partir de la introducció (no compten la portada ni l'asbstract ni l’índex).
La numeració de les pàgines comença amb la Introducció, que és la pàgina 1, però el número no es veu. Per tant, la portada del treball, l'abstract i l'índex no s'enumeren, o s'enumeren amb números romans.
Es deixaran quatre marges a cada pàgina. El marge esquerre ha de ser d’uns 3 cm, espai que permet enquadernar la memòria, i el dret d’un mínim de 2’5 cm. Els marges superior i inferior de la pàgina han de ser de 2,5 a 3 cm.
S’utilitzarà una mida de lletra entre 11 i 12 punts i un font formal tipus Arial, Verdana, Calibri, Cambria, Times New Roman. L’interlineat de paràgraf ha de ser d’1,5 línies.
S’ha de deixar una línia o un espai en blanc entre paràgrafs.
El text del treball es presentarà justificat (alineat a dreta i esquerra).
Es numeraran els capítols i apartats (o subapartats) segons el model d’esquema (1, 1.1, 1.2, 2, 2.1, 2.2, etc.) i cada capítol de nivell 1 ha de començar en una pàgina nova.
Usos de la cursiva:
- Abreviacions.
- Col·loquialismes i dialectalismes.
- Estrangerismes i llatinismes.
- Noms científics d'animals i de plantes.
- Peus d’il·lustracions.
- Títols de produccions artístiques en general: L'escultura La dona del paraigua; el quadre La càrrega; l'obra de teatre Al vostre gust.
- Programes de ràdio i de televisió.
- Sobrenoms, pseudònims i àlies.
Bibliografia
Normes APA (link)
Cites
Les cites són petits fragments de les obres consultades que copiem al treball. Serveixen per reforçar el que s’està dient. Has de tenir en compte les següents indicacions:
No has d’abusar de les cites. Només les has de fer servir quan sigui oportú: per introduir un tema o per confirmar una idea que acabes d’exposar.
La cita ha de ser una còpia exacta del fragment. No pots canviar res.
Si la cita és breu, l’has de posar entre cometes en el mateix paràgraf. Per exemple:
Com afirmen Rich i Knight (1994): “La Intel·ligència Artificial (IA) estudia com aconseguir que les màquines facin tasques que, de moment, són fetes millors pels éssers humans”.
Si la cita és llarga, l’has de posar en un altre paràgraf i en lletra més petita. Per exemple:
A l'hora de fer un treball, és important revisar-lo diverses vegades i introduir-hi els canvis necessaris, com diu Selltiz (1965, p. 503):
“Un cop redactat l’esquema, és una bona idea tornar a revisar-lo per veure si ens hem deixat alguna cosa important. Serà útil demanar a algú que el llegeixi i el comenti. Aleshores, si es creu que s’han de fer canvis en l’estructura bàsica del treball, poden ser introduïts abans que comenci la redacció definitiva”.
La cita sempre acaba amb un número en superíndex (1) que remet a la nota a peu de pàgina, on s’indica la font d’on s’ha tret la citació.
Notes a peu de pàgina
Les notes a peu de pàgina són un recurs que permet complementar o aclarir algun punt del text. Serveixen per indicar d’on s’ha extret una citació, definir termes, etc.
Les indicacions per escriure-les correctament són les següents:
El tipus de lletra ha de ser més petit que el del text principal.
Les referències bibliogràfiques a les notes a peu de pàgina no han de ser completes, perquè ja estan així a la bibliografia final; només cal indicar l’autor, l’obra i la pàgina.
S’escriuen amb un tipus de lletra menor que el del text normal i van precedides d’un senyal (asterisc o superíndex), que també s’escriu en el lloc del text on s’insereix el missatge.
Per exemple: [1]
[1] COGNOMS, NOM. Títol, número de pàgina.
Il·lustracions
Les taules, les figures (gràfics, mapes) i les imatges (fotografies, dibuixos) es poden incorporar al nucli de la recerca per tal de fer més visibles i entenedores les explicacions escrites. Per tant, només hi haurien de figurar les imprescindibles.
Totes les il·lustracions que es col·loquen al nucli de la recerca han d’estar comentades al text del treball. Cal destacar què aporta cada il·lustració utilitzada per a la recerca que es duu a terme.
En cas que les il·lustracions no siguin imprescindibles per a entendre la recerca, però que puguin ser d’interès, poden col·locar-se als annexos.
Cada taula, figura o imatge ha d’estar presentada amb els mateixos criteris:
La taula, figura o imatge s’ha de distingir del text clarament, a través d’un marc o quadre.
A la part inferior de la taula, figura o imatge hi ha d’haver el tipus d’il·lustració (amb un número correlatiu) i el títol. També s’ha d’explicar si ha estat extreta d’algun altre treball o si s’ha elaborat específicament per a la recerca en curs.
Aquest informació s’escriu en cursiva i amb un tipus de lletra menor que el del text normal.
Exemples:
Taula 1. Evolució de l’atur a Mataró, 1990-2015. Font: SELLTIZ, 1965, p. 503.
Figura 4. Els veïnats, Pineda de Mar. Font: Elaboració pròpia a partir de dades orals.
Imatge 10. Presa de possessió de l’alcalde de Calella, 1992. Font: Arxiu Municipal de Mataró, Cadastre.
Si la font és en línia, s'ha d'indicar l'adreça entre parèntesis i la data de consulta entre claudàtors.
Exemple:
Imatge 4. La fotosíntesi. Font:(https://bioesosfera.com) [Data de consulta: 2 d'octubre de 2024].