Embedded Files
Europa esta situada a la zona temperada de la Terra, a l’hemisferi nord. Al sud-oest d’Europa hi ha la Península Ibèrica, que hi està unida al nord per la serralada dels Pirineus; al sud la costa de la Península és uns 14 quilòmetres de la D’Àfrica. Banyen les costes de la Península Ibèrica el mar Mediterrani, el mar Cantàbric i l’Oceà Atlàntic. Espanya ocupa quatre cinquenes parts d’aquesta Península. També formen part d’Espanya els arxipèlags de les Balears (situades al mar Mediterrani) i de les Canàries (situades a l’oceà Atlàntic) i les ciutats de Ceuta i Melilla (Al Nord d’Àfrica).
El territori espanyol té una superfície de 506.030 km, limita al Nord amb França i Andorra, i a l’oest amb Portugal.
LES GRANS UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL
LES GRANS UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL
El relleu, és a dir, les formes que té la superfície de la Península i les illes, és molt variat . El podem agrupar en aquestes grans unitats:
Unitats interiors de Relleu:
- La Meseta
- Les serralades interiors que envolten la Meseta
Unitats exteriors de Relleu:
- Les serralades i muntanyes exteriors i independents de la Meseta
- Les grans depressions de l’Ebre i el Galdalquivir
LA MESETA I LES SEVES CADENES DE MUNTANYES
LA MESETA I LES SEVES CADENES DE MUNTANYES
Més de la meitat del territori peninsular l’ocupa la Meseta, una gran extensió de terres bastant planes i amb una altitud entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar.
El sistema Central, una serralada força elevada amb cims com el Peñalara (2430m) i l’Almanzor (2592m), divideix la Meseta en dues parts:
- La Submeseta Nord, més elevada.
- La Submeseta Sud, amb menys altitud.
A la Meseta hi trobem una altra serralada no tan elevada i situada a la Submeseta Sud: Els Monts de Toledo.
SERRALADES INTERIORS QUE ENVOLTEN LA MESETA
SERRALADES INTERIORS QUE ENVOLTEN LA MESETA
Un seguit de cadenes de muntanyes elevades envolten la Meseta per l’est, pel nord i pel sud:
- Els Monts de Lleó : Muntanyes poc elevades que limiten la Meseta pel nord-oest. La màxima altitd és el cim Teleno (2188m).
- La Serralada Cantàbrica : Situada al nord de la Meseta i paral·lela al mar Cantàbric. El cim més elevat és el de Torre Cerredo (2188m), situat al Picos de Europa.
- El Sitema Ibèric: Conjunt de muntanyes situat a l’est de la Meseta. El cim més alt és el Moncayo (2313m).
- Sierra Morena: Situada al sud d la meseta. L’altitud mitjana no és gaire elevada, però no hi ha valls i s’ha de travessar per ports de muntanya com el de Despeñaperros.
LES SERRALADES EXTERIORS
LES SERRALADES EXTERIORS
Són unitats de Relleu separades de la Meseta. En formen part:
- El Massís Galaic : Situat al nord-oest de la Península. Les muntanyes són poc elevades i ondulades. El cim més alt és el Cabeza de Manzaneda (1778m).
- Les Muntanyes Basques : Al nord de la Península, entre la Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Són muntanyes de poca altitud. Destaquen els cims d’Aitxuri (1551m) i Aizkorri (1544m).
- Els Pirineus: Constitueixen una extensa serralada d’uns 400Km que va des del mar Cantàbric fins al mar Mediterrani. Hi trobem algunes de la màximes altituds de la Península com l’Aneto (3404m) i el Mont Perdut (3355m).
- Les Serralades Litorals Catalanes : Estan formades per dues cadenes de muntanyes d’altituds mitjanes paral·leles a la costa mediterrània. La Serralada Prelitoral és la interior i la Serralada Litoral és la més propera a la costa. El cim més alt és al Turó de l’Home (1712m).
- Les serralades Bètiques : Situades al sud de la Península i estan formades per dues cadenes de muntanyes:
o La serralada Penibètica : Molt propera a la costa mediterrània. S’hi troben els cims més elevats de la Península: el Mulhacén (3842m) i el Veleta (3398m).
o La serralada Subbètica : Al Nord de la Penibètica. Voreja la depressió del Guadalquivir. El cim més alt és la Sagra (2382m).
LES GRANS DEPRESSIONS
LES GRANS DEPRESSIONS
Les constitueixen grans extensions de terres planes i de poca altitud. Per cada una d’aquestes depressions hi passa un riu que li dóna el nom : l’Ebre i el Galdalquivir:
- La depressió de l’Ebre : S’estén entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i el Sistema Ibèric. És una vall extensa de forma triangular oberta al Mar Mediterrani per on flueixen el riu Ebre i els seus afluents.
- La depressió del Guadalquivir : Situada al sud de la Península Ibèrica, entre Sierra Morena i la Serralada Subbètica. És una vall extensa de forma triangular oberta a l’Atlàntic. La reguen el riu Guadalquivir i els seus afluents.
EL RELLEU INSULAR
EL RELLEU INSULAR
- Les Illes Balears : Situades al mar Mediterrani. Formen un arxipèlag de cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. La illa de Mallorca és la més muntanyosa i hi destaca la Serra de Tramuntana. Les altres illes són més planes amb turons de poca altitud.
- Les Illes Canàries : Situades a l’oceà Atlàntic, davant de la costa d’Àfrica. Comprenen les illes de Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, La Gomera, La Palma, El Hierro i diversos illots. Les illes Canàries són d’origen volcànic, i en algunes encara es manté l’activitat volcànica. A la illa de Tenerife s’aixeca el volcà del Teide (3718m), el cim més alt d’Espanya.
LES COSTES
LES COSTES
LA COSTA MEDITERRÀNIA
LA COSTA MEDITERRÀNIA
S’estén des de la frontera amb França fins a l’Estret de Gibraltar. Hi podem distingir:
- La Costa Catalana : Hi alternen costes altes i rocalloses amb costes baixes i sorrenques. Accidents principals: Golf de Roses, cap de Creus i el delta de l’Ebre.
- La Costa de Llevant : És majoritàriament una costa baixa, plana i sorrenca. Hi destaquen: Golf de València, Cap de la Nau, Cap de Palos i el Mar Menor
- La costa andalusa mediterrània : Hi alternen costes altes i rocalloses amb costes baixes i sorrenques. Accidents principals : Golf d’Almeria i la punta d’Europa.
- Illes balears: Hi alternen costes altes i rocalloses amb costes baixes i sorrenques.
LA COSTA CANTÀBRICA
LA COSTA CANTÀBRICA
S’estén des de la frontera amb França fins a la punta de La Estaca de Bares a Galícia. El litoral cantàbric és abrupte i espadat. Hi destaquen les ries d’Avilés i el Nervión, el golf de Biscaia i els caps de Peñas, Ajo i Matxitxako.
LA COSTA ATLÀNTICA
LA COSTA ATLÀNTICA
Hi podem distingir:
- La costa gallega : En general és alta, rocallosa i retallada. Les principals ríes: Muros, Arousa, Pontevedra i Vigo. Destaquen els caps d’Ortegal i Fisterra.
- La costa andalusa : És baixa i sorrenca amb zones dd dunes i aiguamaolls. Els accidents principals: Golf de Cadis, Cap de Trafalgar i la punta de Tarifa.
Cliqueu a l'enllaç per descarregar mapes muts.
Per practicar una mica...
Per practicar una mica...
Page updated
Report abuse