A Espanya hi ha cinc zones climàtiques: atlàntica, mediterrània, d’interior, de muntanya i subtropical.
El clima atlàntic és propi de Galícia, de la vessant cantàbrica i d’algunes zones dels Pirineus Occidentals. La proximitat amb l’oceà fa que l’aire humit del mar hi provoqui pluges durant tot l’any i que suavitzi la temperatura.
Característiques del clima atlàntic:
Els hiverns són suaus i els estius frescos, les temperatures no són mai extremes.
La pluja és força abundant sobretot a l’hivern.
La humitat sol ser alta.
La vegetació: Hi predominen els boscos caducifolis, es a dir, boscos formats per arbres que perden les fulles a la tardor.
Alguns arbres de fulla caduca destacats són el roure, el faig, el freixe i el castanyer.
El sotabosc és ric en arbustos, falgueres i molses.
Els prats naturals es mantenen verds tot l’any.
El clima mediterrani afecta tot el llevant peninsular, les illes Balears, una bona part d’Andalusia i les ciutats de Ceuta i Melilla.
Característiques del clima mediterrani:
Les temperatures hivernals són suaus i els estius força calorosos.
La pluja és escassa, a la tardor i a la primavera és quan plou més: s’hi solen produir tempestes que, de vegades, provoquen grans riuades i inundacions. L’estiu és l’estació més seca.
La vegetació: La vegetació mediterrània està adaptada a la calor i a la sequera estival. Hi són abundants els arbres de fulla perenne (arbres que no perden les fulles a la tardor i es conserven tot l’any), mida petita i arrels profundes amb la finalitat d’arribar a les capes humides del subsòl.
Al bosc hi abunden els pins a les zones més altes i els roures i castanyers a les més baixes.
Al sotabosc hi creixen el garric i el bruc, juntament amb petits arbustos d’espècies aromàtiques, com ara la farigola i el romaní.
Quan el bosc desapareix hi queda una vegetació d’arbustos anomenada màquia.
El clima d’interior predomina a la Meseta, a la Depressió de l’Ebre i a una part de l’interior d’Andalusia i de Catalunya.
Aquest clima té unes característiques comunes amb el clima mediterrani; tot i això presenta alguns trets que el diferencien:
Les temperatures a les terres d’interior presenten una forta oscil·lació anual perquè no reben la influència del mar, Els estius són molt calorosos i els hiverns són més freds que al litoral.
Les precipitacions són semblants a les del clima mediterrani: màximes a la tardor i primavera i escasses durant l’estiu.
La vegetació: La sequedat de l’interior fa que la vegetació d’interior sigui semblant a la mediterrània, però adaptada a temperatures més extremes, sobretot al fred de l’hivern.
A les zones de més altitud hi creix vegetació típica de muntanya, amb coníferes i matolls o pastures als cims.
A les terres de menys altitud hi podem trobar zones boscoses, amb roures o faigs, tot i que els boscos són escassos degut a la gran quantitat de tales que s’hi ha fet per guanyar terres de conreu.
L’arbre més característic és l’alzina, tot i que també hi trobem pins i sureres, a zones més càlides, i oms i pollancres a la riba dels rius.
Ales zones sense arbres i no conreades hi trobem una vegetació d’arbustos, matolls i herbes.
El clima de muntanya és característic de les zones més elevades dels sistemes muntanyosos d’Espanya.
Característiques del clima de muntanya:
Hiverns freds i llargs, amb temperatures sota zero, i estius frescos i curts
Pluges molt abundants, amb precipitacions sovint en forma de neu durant l’hivern.
La vegetació:
A les zones més baixes i menys fredes hi ha boscos de faig i roure.
A les zones intermèdies, els boscos són de pi negre i d’avet.
A les zones més altes i fredes hi abunden els matolls, les coníferes i els prats.
Les illes Canàries estan situades a la zona càlida de la Terra i tenen un clima subtropical àrid.
Característiques principals:
Els hiverns són suaus i els estius moderadament càlids, a causa del corrent marí fred que prové de l’Atlàntic.
Les precipitacions són escasses per la influència dels vents càlids i secs que arriben del desert.
La vegetació:
A les zones baixes hi abunden les plantes adaptades a la sequedat de l’ambient
A les regions d’altura mitjana, amb precipitacions més abundant hi trobem boscos amb espècies com el llorer, el boix grèvol canari i el til·ler,
A les zones altes hi ha boscos de pi canari i zones de matolls.