Prové de l'indoeuropeu.
Llatí - neix al Laci (Regió de la península itàlica). Capital: Roma.
A partir del segon mil·leni aC es van estenent per tot Europa.
Poble llatí funda Roma va conquerint paulatinament territoris per Europa, Àsia i el nord d'Àfrica al llarg d'uns set o vuit segles (des del segle VIII aC fins al II dC).
El llatí és la llengua mare del català i de totes les altres llengües romàniques.
Un 75% del lèxic català és d'origen llatí i també la nostra morfologia i sintaxi.
El llatí pertany a la família de les llengües itàliques. Aquestes van ser documentades per primera vegada al segle VI aC al vas de Duenos.
Les llengües indoeuropees encara es parlen. Podem dir que és la família lingüística més gran del món amb 3200 milions de parlants (un 46% de la població mundial) a Europa i al sud d'Àsia.
Sir William Jones (s. XVIII) comença a estudiar sànscrit (llengua sagrada dels indis) i nota semblances amb el grec i el llatí.
Thomas Young crea el terme indoeuropeu l'any1813.
Friedrich von schlegel i Franz Bopp desenvolupen la comparació científica entre les llengües d'Europa i el sànscrit. D'aquesta manera sorgeix la hipòtesi d'una llengua original comuna o bé d'un poble únic i invasor. S'està intentant reconstruir una llengua (4000 aC).
Ens trobem en una època de desxiframent de llengües com l'antic persa, l'hitita, el tocari i el grec micènic.
Per saber-ne més.
Al territori del Laci, dins la península itàlica, emplaçat al sud del riu Tíber, vivien des del segon mil·lenni aC els llatins, un poble de pastors i pagesos. Alguns d’aquests pobles es van agrupar, a la riba del Tíber, una zona anomenada Illa tiberina i això convertí aquell emplaçament en un lloc de pas obligat per a comerciants i viatgers.
Per protegir-se de les incursions dels enemics, els pobladors es van instal·lar sobre set turons. Quan al s. VII els habitants dels set turons van unir-se sota una mateixa muralla va quedar constituïda la ciutat de Roma. Es creu que la fundació de Roma va esdevenir el 21 d'abril del 753 a.C.
Roma va créixer i es va expandir al llarg dels segles. Cal afegir que no només conqueria el territori sinó també imposava la seva llengua, cultura i religió als indrets on arribava. Aquest procés es coneix com romanització.
Cap a l’any 270 a.C. època de la República, Roma dominava tota la península Itàlica i seguia expandint-se. A partir del s. I a.C. s’inicia l’època imperial, moment en què Roma va créixer i absorbir ciutats i territoris que en l’actualitat comprenen més de quaranta països.